Dret penal, part general Codi:  20.510    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria Dret Penal I s'aborda a través del mètode dogmàtic, amb el qual es pretén sistematitzar el que de general i comú presenten les diverses figures delictives, per obtenir així un entramat conceptual que permeti raonar amb major seguretat en cada cas concret. Aquest mètode, de caràcter sistemàtic, és el que dóna vida a la denominada Teoria Jurídica del Delicte, que constitueix la part central de l'assignatura de Dret Penal I. L'esmentada Teoria Jurídica del Delicte té l'avantatge fonamental de la seguretat jurídica que és capaç de proporcionar, la qual cosa la converteix en necessària. El "desavantatge", si es vol, des del punt de vista de l'estudiant, rau en què segurament es tracta de la teoria general més elaborada i complexa del Dret, la qual cosa obliga a un esforç suplementari, diferent del "memorístic", a causa de l'alt grau d'abstracció que comporta, en acudir, com s'ha dit, a allò que de general i comú poden presentar les diverses infraccions penals. La recompensa des del punt de vista formatiu resideix en què el coneixement de la mateixa proporciona al futur jurista un conjunt d'eines teòriques fonamentals, que permeten aprofundir en la manera d'afrontar i resoldre els problemes, manera de raonar i argumentar propi de la jurisprudència, entesa com a ciència del Dret.

 

Amunt

La càrrega docent d'aquesta assignatura, fixada en sis crèdits, evidencia la importància, extensió i complexitat del seu contingut en el marc del Pla d'Estudis.

 

Del Dret Penal, com es tindrà ocasió d'estudiar, es diu que és autònom en l'establiment dels seus pressuposts i en la fixació de les seves conseqüències jurídiques. Tanmateix, això no significa, que visqui aïllat de la resta de l'ordenament jurídic, sinó que, formant part d'ell, guarda estretes relacions amb les altres branques del mateix. Per la seva intensitat, s'ha de destacar la seva relació amb el Dret Constitucional, podent afirmar-se que el Dret penal és, sens dubte, la branca més directament sensible als principis constitucionals. En aquesta aproximació pot esmentar-se així mateix, en particular, i a més del Dret processal penal (únic a través del que es realitza el Dret penal substantiu, a diferència de que succeeix amb el Dret privat), la seva íntima connexió amb el Dret administratiu (sancionador), com tindrà ocasió d'estudiar-se.

 

Per a completar aquesta ràpida visió de l'assignatura en el conjunt del Dret, s'ha tenir present des del principi que d'ella es diu, també, que constitueix (i ha de constituir) la ultima ratio (l'últim recurs) de l'ordenament. Això significa que, per la contundència dels instruments que empra (penes, bàsicament) i per la importància dels béns que pot afectar (privacions de llibertat), la seva utilització ha de quedar restringida a la protecció dels béns jurídics més importants i davant els atacs més greus, reservant-se per a aquells conflictes que no poden ser resolts per altres branques del dret "menys agressives". Es tracta, en definitiva, de l'últim recurs del Dret, limitat als supòsits en els quals resulten insuficients altres mecanismes de control.

 

Amunt

La ja destacada importància del Dret penal en el conjunt del Dret converteix els seus coneixements en pressupost indispensable per a l'exercici de les més variades professions jurídiques. La seva projecció s'adverteix, així, tant en l'exercici lliure de la professió (ja sigui amb caràcter general o especialitzat en camps concrets, com pot ser el Dret penal econòmic o de l'empresa) com en l'accés als més diversos cossos jurídics, a més d'oposicions més o menys específiques (jutges, fiscals).

Amunt

És molt recomanable haver superat Introducció al dret. També es recomanable haver estudiat prèviament Sistema constitucional espanyol i Dret constitucional.

Amunt

Tal i com es detalla a l'apartat corresponent d'aquest Pla Docent, els estudiants que no segueixin l'AC, o bé, que seguint-la no l'hagin superat, hauran de superar l'assignatura a través d'un examen oral (mitjançant videoconferència).


És molt recomanable haver superat l'assignatura de Dret constitucional.

Amunt

 Coneixements acadèmics i disciplinars: 

- Comprendre el concepte de Dret penal i del lloc que ocupa en relació a altre branques de l'ordenament jurídic. 

- Entendre i conèixer les diverses teories sobre la funció que desenvolupa el Dret penal, i que alhora acostumen a ésser teories justificatives de la pròpia utilització de la pena privativa de llibertat. 

- Estudiar les limitacions i garanties constitucionals a les que es sotmet el Dret penal. 

- Analitzar i comprendre la teoria del delicte, la seva evolució i els elements fonamentals que la integren: concepte de acció, de tipicitat, antijuridicitat i culpabilitat. 

- Analitzar i comprendre les diverses classes de conseqüències jurídiques del delicte: penes i mesures de seguretat. 

- Assolir una correcta tècnica de determinació de la pena. 

1 COMPETÈNCIES BÀSIQUES I TRANSVERSALS

1.1 Competències bàsiques

CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé troba suport en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi;

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi;

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

1.2 Competències transversals

CT1. Ús i Aplicació de les TIC.

CT2. Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.

CT3. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

CT4. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

CT5. Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com habilitat per a les relacions interpersonals.

CT6. Liderar equips de treball de manera creativa.

CT8. Aprenentatge autònom i adaptació a noves situacions.

 

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

 CE1. Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) 

CE2. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.

CE3. Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.

CE4. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

CE5. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

CE6. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

CE7. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.

CE8. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

CE9. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

CE10. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Amunt

El contingut de l'assignatura es correspon amb la Part General del Codi penal, que es divideix en tres parts, les quals donen lloc als tres blocs en els que dividim el programa, amb la distribució per mòduls següent: 

Bloc 1: Integrat exclusivament pel Mòdul 1: Introducció al Dret penal i principis generals. 

Bloc 2: Teoria del delicte. És la part més extensa i tracta d'una anàlisi dels elements necessaris per a l'existència d'un fet delictiu. Inclou els següents mòduls:        

Mòdul 2: El delicte. L'Antijuridicitat: El concepte de delicte. Consideracions generals sobre l'antijuridicitat. El concepte d'acció. La tipicitat. L'adequació del tipus, relació de causalitat i imputació objectiva. L'omissió. El dol. 

Mòdul 3: Autoria i participació. Iter criminis.  

Mòdul 4: La justificació: Qüestions generals sobre la justificació. La legítima defensa. L'estat de necessitat. El compliment d'un deure o exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec. El consentiment. 

Mòdul 5: La imputació subjectiva: La imputació subjectiva. L'imputabilitat. Formes d'imputació subjectiva. L'exigibilitat de la conducta adequada a la norma. Justificació del fet típic. 

Bloc 3: Integrat únicament pel Mòdul 6: Conseqüències jurídiques del delicte; Teoria general de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. Circumstàncies atenuats. Circumstàncies agreujants. Circumstància mixta de parentesc. Concurs de delictes. El sistema de penes al Codi Penal.

 

Amunt

Sparknotes: Hamlet PDF
Estructura del delicte Audiovisual

Amunt

Els materials bàsics per preparar l'assignatura són els Mòduls de la UOC. Ja saben, però, que aquests són més aviat una guia exhaustiva que no pas un manual complet on es pugui trobar desenvolupat en l'extensió adient el contingut d'allò que serà objecte d'examen i que ha d'integrar la formació mínima de l'estudiant.

És per tant imprescindible el complement d'un manual de la matèria, que poden triar entre els diversos existents en el mercat i que poden trobar a través de les llibreries especialitzades, tot assegurant-se però que estiguin convenientment actualitzats.

És també imprescindible la utilització d'una edició del Codi penal, degudament anotat i concordat. Aquesta eina, que els ha d'acompanyar sempre en el seu estudi, els servirà també en el futur per a la resta d'assignatures de Dret penal. Qualsevol dels existents en el mercat pot ser suficient, sempre que estigui actualitzat.

D'altra banda, els proporcionarem material complementari de cada mòdul a través, principalment, de jurisprudència relacionada amb els continguts treballats en el mòdul, però també en forma de treballs i altres recursos treballats pels propis consultors o per altres autors.

A més d'aquests materials, l'orientació bibliogràfica que tanca cada mòdul pot servir per facilitar un millor aprofundiment dels temes. Recordeu que els consultors estem a la vostra disposició per orientar-vos dins d'aquesta bibliografia complementària i que fins i tot durant el curs us podem indicar lectures i activitats complementàries pels qui voleu accedir a més informació o a endinsar-vos més en la complexitat dels diversos temes.

 

 

 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt