| Teories criminològiques II | Codi: 20.515 : 6 |
Es tracta de desenvolupaments que s'han generat els últims vint anys i que avui en dia continuen essent objecte d'anàlisis empírica i crítca quan, així com de modificacions en les que hi participen també els teòrics originals.
Igualment, i des d'aquest mateix punt de vista, es ressalta la relació ítima existent entre, per un costat la teoria i per l'altra la investigació i Política Criminal, així com la complexitat entre delicte i criminalitat.
Aquesta assignatura s'incardina dins del Pla d'Estudis, com a la segona part de l'assignatura teories Criminològiques I
És altament recomenable haver cursat amb anterioritat, l'assignatura Teories Criminològiques I
Resultats d'aprenentatge de Programa
L'assignatura Teories Criminològiques II, dissenyada d'acord al nou real decret d'organització dels ensenyaments universitaris (RD 822/2021), permet adquirir els coneixements, les habilitats i les competències que es detallen tot seguit:
K1 Identificar les teories criminològiques i conèixer les evidències empíriques que les sustenten.
K2 Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
K3 Reconèixer els diferents models de prevenció i les diferents reaccions al delicte, del sistema de justícia penal.
K5 Explicar els factors associats a la implicació en la delinqüència i en la victimització
K6 Identificar les polítiques de seguretat i prevenció existents aplicades a la delinqüència
S1 Diagnosticar el fenomen criminal tenint en compte les diverses aproximacions teòriques que expliquen la delinqüència.
S2 Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
Resultats d'aprenentatge específics:
1. Comprendre els mètodes teòrics més importants, això és les estratègies per a la construcció de teories, tals com la integració o què és una teoria, així com la seva la decisiva importància per a la disciplina en àmbits com l'explicació del delicte, la investigació empírica o la política criminal.
2. Familiaritzar-se amb algunes de les més importants explicacions contemporànies sobre el delicte, així com algunes de les àrees d'investigació empírica informada per la teoria.
3. Conèixer les formes d'avaluació de les diferents teories, amb particular èmfasi en el test empíric d'hipòtesis derivades de les mateixes. Això en el marc del racionalisme crític.
4. Adquirir les eines teòriques per reflexionar sobre les causes del delicte i, sobretot, per jutjar qualssevol propostes.
5. Afrontar qualsevol problema criminològic des d'una perspectiva teòrica.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|