| Victimologia | Codi: 20.518 : 6 |
La victimologia és una disciplina emergent que sorgeix de la preocupació davant l'oblit de la perspectiva de la víctima en l'estudi de la delinqüència. A mitjan segle XX alguns autors van començar a posar en relleu que la criminologia havia centrat l'atenció bàsicament en el delinqüent i la resposta enfront d'aquest. Per això, tenir en compte el paper de la víctima en l'explicació del fet criminal i en l'actuació de la societat davant les seves implicacions i conseqüències constituïa no solament la reparació d'un oblit històric sinó una necessitat científica.
Sobre aquestes bases, es desenvolupa la victimologia com a branca de la criminologia, encara que hi ha certs sectors que han reclamat l'autonomia d'aquesta disciplina.
L'estudi de la victimologia comprèn també els aspectes jurídics i els referits a la reparació i al suport professional a les víctimes. L'any 2015 hi va haver una important reformes legal a Espanya, concretament la Llei 4/2015 de l'estatut jurídic de la víctima del delicte, que planteja una sèrie de reptes a l'hora d'oferir protecció a les víctimes dins del procés penal i la potenciació de la justícia restaurativa
L'assignatura ofereix una visió dels fenòmens relacionats amb el delicte des de la perspectiva de la víctima, centrada, més que en el delicte com a concepte normatiu o comportament inidividual, en el fet de la victimització i la resposta davant la mateixa. És recomanable haver cursat prèviament Fonaments de criminologia, Introducció a la psicologia i Dret penal part general.
Professions relacionades amb la prevenció del delicte i l'assistència a les víctimes.
Es recomanable haver superat abans Fonaments de criminologia, Introducció a la Psicologia i Dret penal part general
L’assignatura Victimologia, dissenyada d’acord al nou reial decret d’organització dels ensenyaments universitaris (RD 822/2021), permet adquirir els coneixements, les habilitats i les competències que es detallen tot seguit:
K2 – Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
K3 – Reconèixer els diferents models de prevenció i les diferents reaccions al delicte, del sistema de justícia penal.
K5 – Explicar els factors associats a la implicació en la delinqüència i en la victimització.
K7 – Reconèixer les mesures d'intervenció a l'infractor, i les mesures de protecció i assistència a les víctimes.
S1 – Diagnosticar el fenomen criminal tenint en compte les diverses aproximacions teòriques que expliquen la delinqüència.
S2 – Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
S11 – Situar el fenomen criminal en el context jurídic, social i individual en què es desenvolupa.
C4 – Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans, la diversitat i la perspectiva de gènere, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
I. Fonaments conceptuals de la victimologia
1. La victimologia en el context de les ciències socials
2. La victimologia en el context de les ciències de la salut
3. Visió social de les víctimes 4. Aspectes metodològics i de recerca en victimologia
II. Victimització en la infància i l'adolescència
1. Context històric i aparició de la victimologia del desenvolupament
2. Victimització infantojuvenil: definició i tipologia
3. Victimització sexual en la infància i l'adolescència: definició i tipologia
4. Extensió del problema: incidència de la victimització infantojuvenil
5. Conseqüències de la victimització infantojuvenil
III. Victimització en l'edat adulta i la senectut
1. La victimització en l'edat adulta
2. La victimització en l'ancià
IV. Victimització en col·lectius de risc
1. La victimització de les persones amb discapacitat
2. La victimització de les treballadores del sexe
3. La victimització de les persones immigrants
4. Protecció dels col¿lectius de risc
V. Reparació, suport i protecció
1.L'estatut jurídic de la víctima
2.La reparació
3.Sistemes especialitzats de suport a les víctimes del delicte
4. Programes de protecció de les víctimes
Materials docents: Pereda Beltran / Tamarit Sumalla, "Victimología" (UOC 2013). Són el recurs bàsic d'aprenentatge. Els materials i les guies d'estudi ofereixen altres recursos complementaris, consistents en articles doctrinals, documents disponibles online i textos legals, en la seva major part també accessibles online.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|