| Penologia | Codi: 20.521 : 6 |
En aquesta assignatura es realitza un recorregut pel sistema punitiu, centrat bàsicament en el sistema espanyol. En primer lloc, el situem en el context més ampli de les facultats sancionadores que té a la seva disposició l'Estat per regular les conductes dels ciutadans, analitzant la problemàtica d'allò que comporta.
Posteriorment, estudiarem els agents que intervenen en el disseny i la configuració del sistema punitiu.
En segon lloc, es pretén analitzar quin ha estat el funcionament concret del sistema punitiu espanyol. Per fer-ho estudiarem el desenvolupament de la màxima expressió punitiva (la presó) i els càstigs que pretenen evitar un ús excessiu de la mateixa (penes alternatives a la presó).
Finalment, s'analitzaran una sèrie de models punitius, entesos com a justificacions del càstig que incorporen una determinada comprensió de la delinqüència i de les estratègies que s'han de posar en funcionament per combatre-la.
L'assignatura combina aspectes de teoria criminològica amb altres de caràcter jurídic, amb un especial accent en la dimensió empírica. Es requereix haver estudiat prèviament Fonaments de criminologia, Dret penal part general, Execució i Dret penitenciari.
També és recomanable haver cursat abans Teories criminològiques I i II i Política Criminal.
Es recomana haver estudiat i superat prèviament Fonaments de Criminologia, Dret penal part general i Execució penal i Dret penitenciari.
Objectius d'aprenentatge:
1. Situar el sistema penal en el context més ampli de les facultats sancionadores que tenen a disposició els poders polítics a l'hora de regular les conductes dels ciutadans.
2. Conèixer els diferents agents que interactuen a l'hora de dissenyar i configurar el sistema punitiu, decidint com castigar i quines conductes concretes han de ser objecte d'un procés penal sancionador.
3. Conèixer el "processament" de la delinqüència que fa el sistema penal, analitzant el recorregut que ha de seguir una conducta per rebre una sanció penal.
4. Conèixer l'evolució concreta del sistema punitiu espanyol, respecte a la seva màxima expressió punitiva (la presó) i el sistema de penes alternatives a la presó.
5. Analitzar els diferents models punitius que pugnen per explicar i justificar la sanció penal i els diversos problemes teòrics i pràctics que comporta cada model.
6. Comprendre que els diferents models punitius comporten diferents visions sobre la delinqüència i a la pràctica impliquen el desenvolupament d'estratègies diverses de prevenció del delicte (models punitius en acció).
7. Analitzar l'evidència empírica disponible relativa als efectes del càstig en la prevenció de la delinqüència.
Competències:
- Aprendre a dissenyar, aplicar i avaluar polítiques de seguretat i prevenció de la delinqüència.
- Ser capaç de dissenyar, aplicar i avaluar mesures d'intervenció en la persona de l'infractor.
- Informar i assessorar sobre els diferents sistemes de prevenció i reacció al delicte.
- Ser capaç d'informar i assessorar en matèria de mesures penals alternatives d'execució de penes.
- Aprendre a dissenyar i aplicar respostes específiques en funció del tipus de delinqüència.
I. El sistema punitiu: trets generals
1. La multiplicitat d'instàncies sancionadores: el Dret Penal com a part de l'"entramat sancionador" present en el nostre ordenament jurídic.
1.1. Identificació
1.2. Duplicitat
1.3. Arsenal repressiu i estratègies politicosancionadores
2. Heterogeneïtat.
2.1. Diferents sistemes: adults vs. joves
2.2. Diferents sancions: penes vs. mesures de seguretat i "altres conseqüències del delicte"
2.3. Diferents subjectes: persones físiques vs. persones jurídiques
3. Estructura general del sistema de penes espanyol.
4. Agents
4.1. Legislador
4.1.1. Un legislador totpoderós?
4.1.2. Qui és el legislador?
4.2. Poder judicial
4.2.1. Imposició de la pena
4.2.2. Execució de la pena
4.3. Administració encarregada de l'execució de la pena
4.4. Fiscalia
4.5. Policia
4.6. Víctimes
4.7. Govern
II. Funcionament i evolució del sistema punitiu espanyol.
1. La presó
1.1. Protagonisme i creixement
1.2. Ús excessiu de la presó a Espanya?
1.3. Quina delinqüència a la presó?
1.4. Quins delinqüents a la presó?
2. Les penes alternatives a la presó
2.1 Origen i evolució
2.2 Fonament i objectius d'un sistema de penes alternatives a la presó
2.3 El sistema espanyol de penes alternatives a la presó: esquema general i evolució.
2.4 Problemàtica de les penes alternatives a la presó a Espanya
III. La lògica del sistema punitiu: models punitius
1. Model retribucionista: pena justa i proporcionada
2. Models preventius: el càstig com a mitjà de prevenció de delictes
3. Model reparador
4. Té una lògica el sistema punitiu espanyol?
5. Criteris de valoració dels models punitius
IV. Models punitius en acció
1. El "processament" de la delinqüència en el sistema penal
2. Models punitius en acció
2.1. Models punitius i estratègies de prevenció del delicte
2.2. Models punitius i respecte del Dret
2.3. Models punitius i investigacions sobre el càstig
L'eina bàsica per a l'estudi de l'assignatura són els materials docents disponibles a l'aula. Han de ser complementats amb les fonts que s'indicaran a les Guies d'estudis.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|