| Delinqüència juvenil | Codi: 20.522 : 4 |
En aquesta assignatura es pretén introduir a l'estudiant del Grau de Criminologia en l'estudi dels conceptes fonamentals referits a la delinqüència juvenil.
Durant el curs, es definirà clarament el concepte de delinqüència juvenil, objecte d'estudi d'aquesta assignatura. S'estudiarà l'adolescència com el període de la vida en què les persones estan més implicades en els comportaments antisocials i la manera en què aquests comportaments poden ser mesurats per intentar xifrar la seva magnitud i la seva gravetat, prestant especial atenció als problemes de validesa i fiabilitat dels diferents indicadors utilitzats per la Criminologia.
S'analitzaran les característiques de les teories científiques desenvolupades per la Criminologia, i s'aprofundirà en una sèrie de conceptes estretament vinculats a la construcció d'una teoria, així com en el coneixement dels paradigmes en què s'inspiren les teories criminològiques. En aquest sentit, s'analitzaran una sèrie de teories criminològiques sòlidament formulades i testades empíricament que poden aplicar-se a la delinqüència juvenil.
Es treballaran també una sèrie de factors de risc i de protecció vinculats a la delinqüència juvenil, analitzant-los a través de les cinc grans teories criminològiques presentades durant el curs.
Finalment, es presentaran també els resultats dels principals programes de prevenció de la delinqüència que han estat objecte d'avaluacions científiques.
L'assignatura Delinqüència Juvenil és una assignatura obligatòria de 4 crèdits.
En aquesta assignatura es pretén introduir a l'estudiant del Grau de Criminologia en l'estudi dels conceptes fonamentals referits a la delinqüència juvenil.
Coneixements, habilitats i competències generals:
K1 Identificar les teories criminològiques i conèixer les evidències empíriques que les sustenten.
K2 Comprendre el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
K3 Conèixer els diferents models de prevenció i les diferents reaccions al delicte, del sistema de justícia penal.
K4 Descriure les tècniques de recerca qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi i avaluació de la criminalitat
K5 Explicar els factors associats a la implicació en la delinqüència i en la victimització
K6 Identificar les polítiques de seguretat i prevenció existents aplicades a la delinqüència
K7 Reconèixer les mesures d’intervenció en l’infractor, i les mesures de protecció i assistència a les victimes
S1 Diagnosticar el fenomen criminal prenent en consideració les diverses aproximacions teòriques que expliquen la delinqüència.
S2 Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
S4 Realitzar informes i treballs de manera estructurada conforme a la metodologia pròpia de la disciplina.
S5 Dissenyar i aplicar les intervencions adequades, tant en la víctima com en l'infractor, segons la tipologia concreta de criminalitat.
S6 Dissenyar i aplicar polítiques de seguretat i prevenció de la delinqüència.
S8 Liderar equips de treball amb motivació i iniciativa.
S10 Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
C2 Adaptar-se a les noves realitats que sorgeixin en el pla acadèmic o professional amb autonomia per a aprendre de forma contínua.
C3 Aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
C4 Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans, la diversitat i la perspectiva de gènere, tant en la pràctica acadèmica com en la professional
C5 Resoldre situacions conflictives o problemàtiques de manera argumentativa que sorgeixin en l'exercici de la professió, amb decisió i criteris clars/objectius
Resultats d'aprenentatge específics:
En finalitzar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de:
- Definir el concepte de delinqüència juvenil.
- Definir els conceptes de comportaments antisocials i contravencions estatutàries.
- Conèixer la importància que l'adolescència presenta com a objecte d'estudi criminològic.
- Conèixer les principals limitacions dels indicadors de la delinqüència juvenil.
- Conèixer els principals resultats produïts pels indicadors de la delinqüència juvenil.
- Conèixer els conceptes vinculats a l'elaboració de teories criminològiques: hipòtesi, variables dependents i independents, correlació i causalitat, recerca transversal i longitudinal, explicacions macrosocials i microsocials, caràcter provisori i falsable de les teories científiques.
- Conèixer els tres paradigmes en què s'inspiren les teories criminològiques.
- Conèixer les explicacions de la delinqüència juvenil proposades per la teoria de la tensió, la teoria de l'aprenentatge social, la teoria del control, les teories situacionals i la teoria de l'etiquetatge.
- Conèixer les teories del curs de vida.
- Conèixer la teoria general de la delinqüència.
- Conèixer les característiques dels factors de risc següents: la família, l'escola, el barri, els iguals i les bandes, els mitjans de comunicació.
- Aplicar les principals teories criminològiques presentades en el mòdul 2 a la relació d'aquests factors amb la delinqüència juvenil.
- Conèixer els principals resultats de les recerques empíriques sobre la relació dels factors de risc estudiats amb la delinqüència juvenil.
- Conèixer els principals programes de prevenció de la delinqüència juvenil.
Mòdul didàctic 1
Introducció a la delinqüència juvenil
1. Definicions
2. L'adolescència
3. Mesurar la delinqüència juvenil
4. L'extensió de la delinqüència juvenil
Mòdul didàctic 2
Teories criminològiques aplicades a la delinqüència juvenil
1. Les teories criminològiques
2. Teoria de la tensió
3. Teoria de l'aprenentatge social
4. Teoria del control
5. Teories situacionals
6. Teoria de l'etiquetatge
7. Teories del curs de vida
7.1. La delinqüència en l'adolescència i l'edat adulta
7.2. La violència durant la primera infància
8. La teoria general de la delinqüència juvenil d' Agnew
Mòdul didàctic 3
Factors de risc i factors de protecció
1. La família
2. L'escola
3. El barri
4. Els iguals i les bandes juvenils
5. Els mitjans de comunicació de massa
6. La prevenció de la delinqüència juvenil
| Novelette: Complex Olímpia | |
| Novelette: Complex Olímpia | epub |
Com a materials i eines de suport, aquesta assignatura compta principalment, amb els mòduls docents i d'altres materials disponibles a l'aula, així com els documents o textos que els consultors proporcionin als estudiants al llarg del curs.
Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per a aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya, i la novelette "Complex Olimpia", escrita pel conegut autor de novel·la negra Andreu Martín i publicada per Oberta UOC Publishing.
El material didàctic consta de 3 mòduls en versió web i també en versió pdf, que podeu descarregar al vostre ordinador. Els 3 mòduls temàtics de què consta aquesta assignatura han estat elaborats pel Professor Marcelo F. Aebi.
A través dels 3 mòduls temàtics es presenten els continguts en què es basa l'assignatura. En cada un dels mòduls trobareu un breu resum, així com un glossari de termes, que us serà útil per a la comprensió i bon seguiment dels continguts. Al final de cada mòdul trobareu una test d'autoavaluació que us permetrà comprovar el vostre nivell de coneixements.
El material de l'assignatura és la referència bàsica per al seguiment de l'assignatura, i té com a objectiu facilitar i estimular el procés d'aprenentatge. La lectura obligatòria de la novelette, facilitarà la comprensió i assimilació dels aspectes teòrics explicats als mòduls, ja que queden perfectament patents mitjançant exemples quotidians de la vida real del seu protagonista, ja que Jaume és un alumne d'un institut d'un barri marginal que viu a una família desestructurada i un entorn hostil, factors que fan que la seva vida es situe entre l'èxit i el fracàs. A més, la novelette inclou entre els seus recursos d'aprenentatge un mapa conceptual que recull de manera esquemàtica, senzilla i molt visual, els elements clau de la matèria, la qual cosa permet adquirir una visió integral i global del fenòmen de la delinqüència juvenil. També inclouen un índex per a localitzar al text els conceptes clau i un llistat de novel·les, pel·lícules i documentals per divertir-se aprenent.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|