| Gènere i delinqüència | Codi: 20.523 : 4 |
En els darrers anys el gènere s'ha configurat com una nova perspectiva d'anàlisi criminològic en la producció, l'organització i el tractament integral dels coneixements relatius a la criminalitat, la victimització i les conseqüències del delicte o el control social.
L'assignatura de "Gènere i delinqüència" s'inicia amb l'abordatge teòric de l'enfocament del gènere dins de la ciència criminològica, analitzant les diferents etapes, enfocaments, fonaments i crítiques a la perspectiva feminista, tot revisant les teories criminològiques des de la perspectiva del gènere.
També s'estudia, des d'un punt de vista internacional, la resposta del sistema de justícia penal envers el gènere femení a partir de l'anàlisi de les necessitats criminògenes de les dones ofensores i de la resposta que els tribunals atorguen a la dona delinqüent.
Des d'un punt de vista més pràctic i empíric i com a temes específics en anglès, es tracta l'empresonament de les dones delinqüents a partir de l'anàlisi de les xifres, les característiques personals i les necessitats de tractament de les dones dins del medi carcerari, juntament amb la fenomenologia dels delictes contra la indemnitat i llibertat sexual i la violència dins de les relacions de parella, així com les possibles propostes de tractament judicial i d'assistència a la víctima en aquests àmbits.
El mòdul corresponent a aquesta part de l'assignatura (mòdul 3) és en anglès. LA GES i la PAC corresponents al mòdul 3 es faran en anglès. Els estudiants hauran de respondre la PAC 3 també en anglès. A les PS i els EX hi pot haver algun enunciat o comentari d'un text breu en anglès però els alumnes podran contestar en català o castellà si ho prefereixen.
És una assignatura obligatòria de 4 crèdits.
Es recomana haver cursat prèviament les assignatures de Fenomenologia de la criminalitat i Victimologia.
L'assignatura Gènere i Delinqüència dissenyada d'acord amb el nou Reial Decret d'organització dels estudis universitaris (RD 822/2021), permet adquirir coneixements, les habilitats i les competències que es detallen a continuació:
- Identificar les teories criminològiques i conèixer les evidències empíriques que les sustenten.
- Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
- Reconèixer els diferents models de prevenció i les diferents reaccions al delicte, del sistema de justícia penal.
- Explicar els factors associats a la implicació en la delinqüència i en la victimització
- Reconèixer les mesures d'intervenció en l'infractor, i les mesures de protecció i assistència a les víctimes
- Diagnosticar el fenomen criminal prenent en consideració les diverses aproximacions teòriques que expliquen la delinqüència.
- Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
A més es treballaran els següents resultats d'aprenentatge específics:
1.- Analitzar des d'un punt de vista teòric el fenomen criminal, la victimització i el control social des de la perspectiva del gènere.
2.- Capacitat d'anàlisi per a conèixer el tractament que el sistema de justícia penal i el sistema carcerari concedeixen a les dones delinqüents a partir de dades empíriques com a enquestes i programes específics en la matèria.
3.- Capacitat de reflexió per a millorar l'assistència a les víctimes de delictes sexuals i de violència de parella i visió crítica per a valorar l'aplicació de nous mecanismes de justícia en aquests àmbits, com la Justícia Restaurativa.
Mòdul didàctic 1
Gènere i criminalitat
Myriam Herrera Moreno
1. Rellevància de l'enfocament de gènere en criminologia
2. Estudis sobre gènere i criminalitat: evolució i perspectives
3. Gènere i delicte: plantejaments criminològics
Mòdul didàctic 2
Gènere i justícia penal
Loraine Gelsthorpe
1. Temes generals relacionats amb el gènere, la delinqüència i la justícia
penal
2. Dones i control informal
3. Dones i condemnes
4. El creixent empresonament de dones
5. Dones i sancions de prestació de serveis a la comunitat
6. Què funciona amb les dones?
7. Dones i sistema penitenciari espanyol
8. Homes i masculinitat
Mòdul didàctic 3
Specific topics
Loraine Gelsthorpe
1. Women in prison
2. Victims of gender violence and sexual violence
3. Reciprocal, bidirectional or cross violence
A l'apartat corresponent de "recursos de l'aula" els estudiants disposen de tots els materials i recursos d'aprenentatge per preparar les activitats i resoldre la PAC: tant NIUS com recursos complemenataris.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|