| Medicina legal i forense | Codi: 20.528 : 6 |
La Medicina Legal, Forense o Judicial neix, existeix i roman estretament vinculada a les exigències de la Justícia tant per la seva naturalesa com pel seu contingut. En l'actualitat, aquesta denominació de la disciplina mèdica té dues vessants diferenciades que seran estudiades en aquesta assignatura: la Medicina Forense o Judicial i la Medicina Legal. Una altra qüestió que tractarem és la gran transcendència de la Medicina Legal i Forense i la importància que, per a un criminòleg, té el seu coneixement. També estudiarem quines responsabilitats es deriven de les actuacions mèdic forenses per a tots els agents que intervenen en el procediment judicial. Els progressos científics i tecnològics així com el desenvolupament cada vegada més complex del món del dret i les creixents exigències socials, han fet que apareguin i que siguin necessàries les aplicacions de variades disciplines que complementen o que estan íntimament relacionades. Les anomenades "Ciències Forenses" estan integrades per diverses ciències i tecnologies que aporten coneixements, procediments i tècniques que condueixen a la cerca de la resolució de les qüestions que plantegen els casos legals en estudi. Les nocions de Medicina Legal i Forense són una part important dels coneixements del Grau en Criminologia i la seva aplicació interdisciplinar amb la resta de coneixements permetran a l'estudiant resoldre, amb millors competències, els casos i problemàtiques que es presentin.
Es tracta d'una assignatura obligatòria de 6 crèdits.
No es requereixen coneixements específics previs.
Coneixements, habilitats i competències generals:
K2 Comprendre el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
S2 Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
S4 Realitzar informes i treballs de manera estructurada conforme a la metodologia pròpia de la disciplina.
S8 Liderar equips de treball amb motivació i iniciativa.
S10 Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
C2 Adaptar-se a les noves realitats que sorgeixin en el pla acadèmic o professional amb autonomia per a aprendre de forma contínua.
C3 Aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
C4 Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans, la diversitat i la perspectiva de gènere, tant en la pràctica acadèmica com en la professional
C5 Resoldre situacions conflictives o problemàtiques de manera argumentativa que sorgeixin en l'exercici de la professió, amb decisió i criteris clars/objectius
Els coneixements i l'estudi de la Medicina legal i forense permetran al criminòleg conèixer i treballar d'una forma més integral en les actuacions judicials. A més de les competències generals i de caràcter transversal, en aquesta assignatura es treballaran les competències específiques següents:
1.- Comprendre les principals característiques que defineixen la Medicina forense i les seves relacions amb altres àrees de la Medicina i de les Ciències forenses.
2.- Adquirir coneixements sobre els diagnòstic de la mort certa, mitjançant l'autòpsia, amb l'estudi del cadàver i dels signes de mort.
3.- Conèixer les valoracions mèdic-legals de les lesions no mortals i mortals, diferenciant dins de les lesions mortals les de tipus vital i les post mort.
4.- Conèixer com per mitjà de la criminalística i les seves relacions amb altres Ciències forenses podem identificar a una persona i realitzar l'estudi dels indicis recollits a l'escenari del delicte.
Objectius d'aprenentatge
En finalitzar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de:
1. Conèixer el concepte, contingut i classificació de la Medicina legal i forense.
2. Adquirir coneixements de les principals branques de la Medicina legal i la seva aplicació pràctica.
3. Adquirir coneixements en patologia forense, mecanismes lesius, quadres clínics, aspectes relatius a les lesions en l'individu viu i l'estudi de les lesions en casos de mort.
4. Diferenciar les característiques bàsiques de lesions produïdes en vida i les produïdes en període postmortal.
5. Estudiar les lesions i morts per diferents mecanismes d'acció de gran interès en Medicina Legal i Forense.
6. Conèixer i diferenciar les característiques dels trets per arma de foc i de les lesions i morts per armes blanques.
7. Analitzar la repercussió mèdic- legal de la sexologia forense, de manera especial la valoració forense dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.
8. Adquirir coneixements forenses relacionats amb l'inici de la vida, l'interrupció voluntària i legal, de l'embaràs enfront de l'avortament provocat.
9. Descobrir l'ampli contingut de la Criminalística forense i assumir coneixements bàsics en aspectes com la identificació.
10. Analitzar la participació de les Ciències forenses com l'Antropologia i l'Odontologia forense en la identificació dels individus.
Mòdul didàctic 1 Psiquiatria forense
1. Concepte i contingut.
2. La prova pericial psiquiàtrica. Informe psiquiàtric forense.
3. Psiquiatria i Dret Penal
4. Psiquiatria i Dret Civil.
Mòdul didàctic 2 Tanatologia forense
1. Concepte mèdic i jurídic de la mort.
2. Diagnòstic de la mort certa.
3. Estudi de la naturalesa i causa de la mort.
4. La data de la mort o cronotanatodiagnòstic.
5. Autòpsia: Fonaments i tècniques.
Mòdul didàctic 3 Patologia forense
1. Estudi mèdic legal de les lesions.
2. Diagnòstic diferencial entre lesions vitals i postmort.
3. Valoració mèdic- legal i classificació de les contusions.
4. Accident de trànsit. Atropellament.
5. Lesions i mort per arma blanca.
6. Lesions i mort per arma de foc.
7. Asfíxies. Qüestions mèdic-legals.
8. Mort per inhibició.
9. Catàstrofes. Intervenció mèdic legal.
Mòdul didàctic 4 Sexologia forense i medicina legal del nounat i la infància. Criminalística forense.
1. Aspectes mèdic - legals dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.
2. Avortament. Valoració mèdic - legal.
3. Mort violenta del nounat i del nen.
4. Identificació del subjecte viu.
5. Antropologia Forense.
6. Odontologia Forense.
7. Anàlisi DNA. Biologia molecular i la seva aplicació
Cada activitat disposa dels seus recursos d'aprenentatge. A més a més, a l'apartat corresponent de l'aula (recursos) disposen de recursos complementaris.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|