| Mètodes qualitatius d'investigació en criminologia | Codi: 20.531 : 4 |
La metodologia qualitativa és un mètode de recerca que tracta d'explorar, descobrir i explicar la realitat des del punt de vista dels seus protagonistes. Es caracteritza per buscar les raons i explicacions del fenomen investigat, el per què i el com del comportament humà, tot abordant l'objecte d'estudi des d'un punt de vista holístic i subjectiu.
És una eina molt útil per a la Criminologia, en tant que permet aprofundir en les causes de la conducta delictiva i de la realitat criminològica des d'un perspectiva diferent, més profunda que la utilitzada per la recerca quantitativa.
L'assignatura de Mètodes qualitatius de recerca en criminologia introdueix l'alumne en les arrels històriques, l'evolució i els trets bàsics d'aquesta metodologia, basada en l'observació de la realitat. Així mateix, es presenta l'observació participant i la no participant com a metodologies qualitatives en concret, abordant també el perfil, les característiques i els diferents rols de l'informant juntament amb l'entrevista com a tècnica fonamental de l'observació participant, els seus tipus i les pautes d'actuació de l'entrevista estructurada. Finalment, es dedica un mòdul sencer a l'estudi del tractament i anàlisi de les dades obtingudes amb l'ús de les tècniques qualitatives i a la presentació dels resultats.
Mètodes qualitatius d'investigació en criminologia és una assignatura obligatòria de tercer curs. Es recomana haver cursat i superat prèviament l'assignatura de Metodologia de les Ciències Socials. Tot i que no és imprescindible, es recomana també haver superat les assignatures de Mètodes quantitatius d'investigació en criminologia i Anàlisi de dades.
Resultats d'aprenentatge:
L'assignatura Mètodes Qualitatius d'Investigació en Criminologia, dissenyada d'acord amb el nou Reial decret d'organització dels ensenyaments universitaris (RD 822/2021), permet adquirir els coneixements, les habilitats i les competències que es detallen a continuació:
Coneixements
K2 Analitzar el fenomen criminal des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
K4 Descriure les tècniques de recerca qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi i l'avaluació de la criminalitat
Habilitats
S2 Analitzar el fenomen criminal des de la perspectiva empírica i interdisciplinària pròpia de la criminologia.
S3 Aplicar les tècniques més avançades i avantguardistes de recerca qualitatives i quantitatives en l'anàlisi i l'avaluació de la criminalitat.
S4 Realitzar informes i treballs de manera estructurada d'acord amb la metodologia pròpia de la disciplina.
2.- Aprendre a utilitzar les diferents tècniques d’investigació qualitativa.
3.- Adquirir les habilitats necessàries per ser capaços d’analitzar les dades obtingudes a partir de l’aplicació de les tècniques qualitatives estudiades per tal de poder presentar-les de forma acurada. -
Objectius d’Aprenentatge:
En finalitzar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de:
1.- Conèixer l’origen i el desenvolupament de la metodologia qualitativa així com les principals diferències, avantatges i desavantatges existents entre les tècniques qualitatives i quantitatives.
2.- Diferenciar les diferents tècniques utilitzades en la metodologia qualitativa, amb especial atenció a l’estudi de l’entrevista com a tècnica fonamental de l’observació participant.
3.- Conèixer les característiques més importants per tal d’assumir el rol d’informador així com les tècniques de transcripció i anàlisi del contingut de les dades obtingudes a partir de l’aplicació dels mètodes qualitatius.
4.- Aprendre les diferents tècniques i elements per a la presentació correcta i acurada d’una recerca qualitativa.
Mòdul didàctic 1
Generalitats sobre els mètodes qualitatius: trets bàsics, variants, camps d'aplicació i història
1. Introducció històrica: tradicions qualitatives en la criminologia
2. Trets bàsics, variants i camps d'aplicació
3. Programació d'una recerca criminològica
4. La qualitat de les dades en la recerca qualitativa
Mòdul didàctic 2
L'observació participant i no participant en perspectiva qualitativa
1. Classificació i assumptes pràctics
2. L'observació participant en perspectiva qualitativa
3. L'observació no participant en perspectiva qualitativa
4. Exemples de protocols d'observació interpretativa
5. Els informants
Mòdul didàctic 3
L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant
1. Perfil metodològic i tipus d'entrevista
2. Preparació, realització i valor metodològic de les entrevistes
3. Introducció a l'estudi qualitatiu dels grups
4. El mostreig qualitatiu
Mòdul didàctic 4
L'anàlisi de dades i presentació d'una recerca qualitativa
1. Transcripcions i documents
2. L'anàlisi de contingut
3. Altres variants d'anàlisis
4. La presentació d'una recerca qualitativa
Els materials docents han estat elaborats pel Dr. Carles Riba Campos, professor titular al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la UB i revisats per la Dra. Karolin Eva Kappler, Doctora en Sociologia per la UB i Màster en Ciències polítiques de l'Institut d'Études Politiques de Paris. Des de Febrer 2013 la Dra. Kappler treballa al departament de "Diagnosis del Present" de la Universitat a Distància de la ciutat de Hagen (Alemanya). Les seves línies de recerca són metodologia qualitativa, victimologia, xarxes sociales i violència.
Format Paper :
Mòdul didàctic 1: Generalitats sobre els mètodes qualitatius: trets bàsics, variants, camps d'aplicació i història
Mòdul didàctic 2: L'observació participant i no participant en perspectiva qualitativa
Mòdul didàctic 3: L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant
Mòdul didàctic 4: L'anàlisi de dades i presentació d'una recerca qualitativa
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|