• Descripció

L'assignatura Educació vocal pretén explicar la veu des d'un punt de vista anatòmic, fisiològic i acústic amb l'objectiu que el futur logopeda conegui i experimenti el seu propi instrument i alhora se senti capacitat per analitzar i interpretar correctament el gest vocal i corporal dels seus futurs pacients.

L'assignatura s'estructura en dues parts principals: la veu i el cos. La primera comprèn els sistemes que configuren l'aparell vocal (compressor, vibrador i ressonador) mentre que la segona inclou aspectes sobre aquelles estructures corporals, la flexibilitat, alineació i tonicitat de les quals afecten l'eficàcia i la salut vocal.

La suma del coneixement teòric i la pràctica adquirides ha de contribuir a la propiocepció sobre l'aparell vocal, el desenvolupament de la capacitat d'anàlisi perceptiva i l'augment de la consciència corporal del logopeda qui en un futur haurà d'utilitzar de forma eficaç i exemplar la seva veu per comunicar-se i interactuar amb els seus pacients.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

No hi ha coneixements previs.

• Informació prèvia a la matrícula

Com a prova d'avaluació final, aquesta assignatura té una prova sintesí

• Objectius i competències

• Interactuar amb d'altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

• Projectar els valors de l'emprenedoria i la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional, a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i la motivació envers el desenvolupament professional.
• Interactuar en contextos globals i internacionals, identificant necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i autodirecció en els processos tant professionals com de recerca.

• Conèixer, dissenyar i aplicar programes preventius relacionats amb la logopèdia, i fomentar les habilitats comunicatives en la població.
• Ser capaç d'establir una comunicació clara i eficient amb el pacient, els seus familiars i la resta de professionals que intervenen en la seva atenció, adaptant-se a les característiques sociolingüístiques i culturals de l'interlocutor.
• Presentar una adequada producció de la parla, estructuració del llenguatge i qualitat de la veu.
• Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
• Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

• Especifica de forma àmplia un conjunt de consells pràctics per incitar la participació de la família en el tractament logopèdic.
• Mostra habilitats per tractar amb pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals i identifica les situacions que requereixen la derivació a d'altres professionals.
• Identifica i usa de forma correcta cadascun dels elements que determinen la qualitat i l'eficiència en l'emissió vocal : el timbre, l'entonació, la intensitat, l'expressivitat , l'articulació i la projecció com a model en la intervenció logopèdica.

• Continguts

Mòdul 1 La veu. L'instrument

1. L'ofici de logopeda en l'àmbit vocal
1.1. Què és la logopèdia
1.1.1. Estudis multidisciplinaris
1.1.2. Equips interdisciplinaris
1.2. Qui és el logopeda
1.3. La veu. Eina de treball i identitat
1.4. Educació vocal del logopeda

2. Veus d'ús professional: atletes de la comunicació
2.1. Sons de la parla, sons del cant. Dos codis, una mecànica
2.2. Ús professional de la veu
2.3. Veu, cos i cognició
2.4. Classificació d'oficis amb ús professional de la veu

3. Com fem el que fem amb la veu
3.1 Esforç i sobreesforç vocal
3.2 Les tres comportes
3.3 Monitoratge intern

4. Fisiologia del so

5. Fisiologia de la respiració
5.1 Volums d'aire

6. Fisiologia del sistema ressonador
6.1 El fenomen de ressonància: acoblament de dos sistemes

7. Fisiologia i acústica. Causa i efecte
7.1 L'anàlisi objectiva

8. La taula de mescles
8.1 Plecs vocals falsos o bandes ventriculars
8.2. Plecs vocals veritables (I) Freqüència, harmònics i intensitat
8.3  Plecs vocals veritables (II) Tipus d'inicis i finals de so
8.4  Plecs vocals veritables (III). Patrons de vibració
8.5  Laringe
8.6  Esfínter aritenoepiglòtic
8.7  Cartílag tiroide
8.8  Cartílag cricoide
8.9  Paladar tou o vel del paladar

Mòdul 2 El cos. L'instrumentista

1. El cos, origen de l'eficàcia vocal

2. Musculatura intrínseca

3. Musculatura extrínseca

4. Musculatura respiratòria
4.1 L'esquelet de la respiració
4.2 Les forces implicades en la respiració
4.3 L'elàstic del pulmó: principal expirador
4.4 Discussió

5. Musculatura estabilitzadora
5.1 Concepte d'ancoratge
5.3 Ancoratge cervical
5.4 Ancoratge escapular
5.5 Ancoratge pelvià

6. El sistema digestiu. Pautes d'higiene vocal

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació