• Descripció

L'adquisició del llenguatge oral conforma un de les principals fites en el desenvolupament humà, ja que es tracta d'una de les eines fonamentals de relació social amb què comptem per comunicar les nostres idees, intencions i desitjos, entre uns altres. Ara bé, aquest procés és d'una gran complexitat cognitiva, doncs requereix de l'ajust de molts i variats processos mentals. En alguns casos, aquest procés es veu afectat i els infants no segueixen un curs evolutiu típic. Es tracta d'infants que van endarrerits en l'assoliment de les diferents fites evolutives o que presenten algun tipus d'alteració en les estructures lingüístiques, no pròpies d'una adquisició típica. L'assignatura Trastorns del Desenvolupament del Llenguatge Oral se centra en analitzar els diferents trastorns del llenguatge oral,  amb èmfasi en el trastorn específic del llenguatge (TEL) o trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), i proporciona les bases per a la seva conceptualització, avaluació i intervenció.

Idioma de docència: Català

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Trastorns del desenvolupament del llenguatge oral forma part dels estudis del Grau de Logopèdia i és una de les assignatures obligatòries.

Es tracta d'una assignatura d'oferta semestral (es cursa de setembre a gener).

En referència a la càrrega docent de l'assignatura, comprèn 6 crèdits ECTS i, d'acord amb la normativa de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), aquest creditage equival a 150 hores de treball i estudi per part de l'estudiantado.

• Coneixements previs

Es recomana tenir bons coneixements previs dels processos de desenvolupament típics en adquisició del llenguatge.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Competències

Competències generals (CG)

G2 - Atendre a les necessitats de salut de la població i als reptes del propi col·lectiu professional mitjançant actituds innovadores i dinàmiques. 

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. 

Competències transversals (CT)

T4 - Mostrar habilitats per a l'exercici professional en entorns multidisciplinaris i complexos, en coordinació amb equips de treball en xarxa, ja sigui en entorns presencials o virtuals, mitjançant l'ús informàtic i informacional de les TIC.

Competències específiques (CE) 

E1 - Dissenyar, implementar i avaluar accions de prevenció dels trastorns de la comunicació i el llenguatge. 

E2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica pel que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica. 

E3 - Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-los en el conjunt de la informació. 

E4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.

E12 - Conèixer, dissenyar i aplicar programes preventius relacionats amb la logopèdia, i fomentar les habilitats comunicatives en la població. 

E15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

E16 - Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica. 

E21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.

Objectius

- Conèixer la naturalesa dels trastorns del llenguatge oral, amb especial èmfasi al trastorn específic del llenguatge (TEL) / trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i del treball multidisciplinari que els caracteritza (G2, CB3, T4, I4, I15).

- Abordar de manera precisa el coneixement i l'aplicació dels diferents mètodes i instruments d'avaluació i diagnòstic del llenguatge oral (E2, E3, E4, E16), així com de prevenció (E1, E4, E12).

- Dissenyar una intervenció logopèdica fonamentada en l'evidència per fomentar el desenvolupament del llenguatge oral (E3, E4, E21). 

Resultats d'aprenentatge

- Distingeix les diferents fases del processament del llenguatge natural en la percepció i en la producció lingüístiques.

- Descriu els principals trastorns de la comunicació, el llenguatge oral i escrit així com la seva repercussió en la vida del pacient.

- Selecciona i utilitza amb correcció els instruments específics d'avaluació adequats per als trastorns de la comunicació, el llenguatge oral i escrit.

- Elabora una història clínica a partir dels símptomes i signes aportats pel pacient i tracta la informació amb la confidencialitat requerides.

- Delibera sobre el rigor, la validesa i les aportacions d'un estudi publicat sobre les alteracions de la comunicació i el llenguatge.

- Dissenya intervencions que atenen necessitats de l'àmbit de forma multidisciplinar.

- Recopila i interpreta dades i informacions sobre les que fonamentar les seves conclusions incloent-hi, quan calgui i pertinent, la reflexions sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de la logopèdia.

• Continguts

Trastorns del desenvolupament del llenguatge oral

1. Introducció als trastorns del desenvolupament del llenguatge oral

1.1 Trastorns del llenguatge adquirits i evolutius/específics

1.2. El trastorn específic del llenguatge (TEL)

1.3. Classificacions de trastorn específic/evolutiu del llenguatge

1.4. Manifestacions lingüístiques en el TEL

2. Del trastorn específic del llenguatge al trastorn del desenvolupament del llenguatge

2.1. Delimitació conceptual

2.2. Hipòtesis explicatives del TDL

2.3. Classificacions i tipologies del TDL

2.4. Classificació del trastorn en manuals diagnòstics

2.5. Característiques de les dificultats lingüístiques dels infants amb TDL

2.6. Dificultats no-lingüístiques dels infants amb TDL

2.7. Impacte del TDL en l'aprenentatge de la lectura

2.8. L'impacte del TDL en el rendiment acadèmic

3. Teories i hipòtesis explicatives del trastorn específic del llenguatge

3.1. Teories lingüístiques

3.2. Teories cognitives

3.3. Teories mixtes

4. Les habilitats de teoria de la ment en el TEL

4.1. Habilitats de teoria de la ment

4.2. Teoria de la ment en població amb TEL

4.3. Avaluació de la teoria de la ment

4.4. Intervenció en teoria de la ment: materials existents

5. La detecció dels infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge

5.1. Els senyals d'alerta i els factors de risc per a la detecció dels infants amb TDL

5.2. Detecció de l'alumnat amb TDL a l'escola

6. Avaluació dels trastorns del llenguatge oral

6.1. Criteris diagnòstics, diagnòstic diferencial i comorbiditat

6.2. Protocol diagnòstic

6.3. Diagnòstic i detecció en persones bilingües

7. L'avaluació i el diagnòstic dels infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge

7.1. El diagnòstic per la provisió de recursos

7.2. Criteri diagnòstic del TDL

7.3. Protocol d'avaluació integral per a l'avaluació i el diagnòstic del TDL

7.4. Avaluació del llenguatge

7.5. Els perfils del llenguatge

7.6. Annexos

8. El trastorn del desenvolupament del llenguatge en contextos multilingües

8.1. Nocions teòriques del bilingüisme i del multilingüisme

8.2. Classificació i situacions multilingües

8.3. Avaluació del TDL en entorns multilingües

8.4. Intervenció amb infants amb TDL en entorns multilingües

8.5. Conclusions

8.6. Casos pràctics

9. La intervenció en infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge

9.1. Principis generals de la intervenció en infants amb TDL

9.2. Recerca i pràctica: la pràctica basada en l'evidència

9.3. El model interactiu d'intervenció

9.4. Estratègies d'intervenció: del model a la pràctica

9.5. Intervenció a l'entorn escolar

10. Cas pràctic de trastorn del desenvolupament del llenguatge

10.1. Motiu de consulta

10.2. Avaluació

10.3. Intervenció

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per a la realització d'aquesta assignatura es compta amb el material i recusos propis realitzats pel professorat de la universitat: els mòduls textuals didàctics associats a l'assignatura i l'enregistrament d'entrevistes i casos pràctics. A més, es compta amb material extern a la universitat, com per exemple articles científics, capítols de llibre, recursos per a la intervenció i de casos reals.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació