| Lingüística aplicada a la logopèdia | Codi: 20.818 : 6 |
L'assignatura pretén que l'estudiant tingui els coneixements necessaris per observar, analitzar i descriure les característiques lingüístiques de la parla i del llenguatge patològics en les seves diferents dimensions: forma, contingut i ús. A l'assignatura, l'estudiant tindrà l'oportunitat de relacionar els conceptes adquirits en altres assignatures, com ara la Lingüística General i l'Adquisició del Llenguatge, a més de conèixer i desenvolupar la terminologia i els procediments propis de l'anàlisi lingüística que li seran útils al llarg dels seus estudis de grau.
L'assignatura de Lingüística aplicada a la logopèdia pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 2. Alteracions i trastorns. Concretament, a la matèria de Lingüística aplicada.
En aquesta assignatura, s'aprofundirà en coneixements i se n'adquiriran de nous que contribuiran per a les tasques de prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i intervenció en les alteracions del llenguatge verbal oral i escrit (des de la perspectiva de l'emissor i del receptor) i en la comunicació en general.
Per cursar l'assignatura es recomana haver cursat i superat l'assignatura de Lingüística General.
Aquesta assignatura té un examen obligatori com a prova d'avaluació final.
Competències generals
B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
CG1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CG2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
Competències transversals
CT1 - Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.
CT6 - Fer servir diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, amb un alt grau de correcció en l'ús, la forma i el contingut.
Competències específiques
CE2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica per al que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
CE3 - Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.
CE4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.
CE9 - Comprendre els fonaments científics que sustenten la logopèdia i la seva evolució, valorant de manera crítica la terminologia, assajos clínics i metodologia pròpies de la recerca relacionada amb la logopèdia.
CE14 - Conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
CE15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
CE21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.
Resultats d'Aprenentatge
- Analitza el llenguatge patològic des dels aspectes formals (fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics), de contingut (semàntics) i d'ús (pragmàtics).
- Domina els instruments i tècniques pròpies de la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge, la veu i la parla.
- Avalua de forma global els processos d'aprenentatge portats a terme d'acord amb les planificacions i objectius plantejats i estableix mesures de millora individual.
- Comprèn missatges orals i escrits de diferent tipologia de forma completa expressats en les llengües pròpies i en anglès.
- Adquireix coneixements avançats i comprèn els aspectes teòrics i pràctics de la lingüística aplicada a l'àmbit de la logopèdia.
- Aplica els seus coneixements, la comprensió i les seves capacitats de resolució de problemes en àmbits laborals complexes o professionals i especialitzats que requereixen l'ús d'idees creatives i innovadores.
Tema 0. Introducció a la lingüística aplicada a la logopèdia.
- Per què un logopeda ha de saber lingüística (i viceversa)?
- Nivells de descripció del llenguatge.
Tema 1. Les paraules i la combinatòria: el lèxic i la sintaxi.
- El significat lèxic.
- Maneres d'oblidar: les anòmies.
- Papers temàtics i posicions sintàctiques.
- Reversibilitat, subordinació, ambigüitat i garden paths.
Tema 2. Sons i fonemes: fonètica i fonologia.
- L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI): un codi unívoc.
- Les regles fonològiques: la síl·laba.
- Eines per a l'anàlisi i l'avaluació de la parla.
Tema 3. Ús i discurs: pragmàtica i comunicació.
- Marcs i guions.
- Metàfora i ironia.
- Implicatures i màximes conversacionals.
- Coherència i cohesió.
| Explorant els formants vocàlics | Àudio |
| Els nens salvatges i els períodes crítics | Àudio |
Acosta, V., Moreno, A. M., & Axpe, A. (2014). El estudio de la agramaticalidad en el discurso narrativo del trastorno específico del lenguaje. Onomázein, 29, 119-129.
Estopà Bagot, R., Carrera-Sabaté, J., & Creus Bellet, I. (2010). Lingüística general i aplicada per a la pràctica logopèdica. Barcelona: Horsori.
Fernández Planas, A. (2015). ¿Qué tiene que ver la fonética con la práctica clínica y logopédica? Revista Normas, 5, 51-65.
Gallego Ortega, J. L. & Rodríguez Fuentes, A. (2005). Atención logopédica al alumnado con dificultades en el lenguaje oral. Ediciones Aljibe.
Garayzábal, E. (2009). La lingüística clínica: teoría y práctica. Investigaciones lingüísticas en el siglo XXI. EUA monográfico, pp. 131-168.
Garayzábal, E., & Otero, M. P. (2005). Psicolingüística, neurolingüística, logopedia y lingüística clínica: juntos sí, pero no revueltos. A Filología y Lingüística (vol. XXXI, n. 1), pp. 163-185.
López-Villaseñor, L., & Calvo Expósito, J. A. (2013). "Rehabilitación morfológica del lenguaje: necesidad clínica avalada por evidencia experimental". Revista Latinoamericana de Psicología, 45(1), 111-120.
Monfort, M. (2004). Intervención en niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y la comunicación. Revista de Neurología, 38(1), 85-87.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|