Estimulació primerenca Codi:  20.821    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'objectiu de l'assignatura és donar a conèixer de forma teòrica i pràctica el treball de prevenció, detecció, diagnòstic i intervenció terapèutica que es duu a terme en un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) en nens de 0-6 anys que pateixen trastorns en el desenvolupament o presenten risc de patir-los.

Idioma de la docència: català

Amunt

L'assignatura d'Estimulació Primerenca pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 4. La intervenció logopèdica. Concretament, a la matèria d'Intervenció en els trastorns del desenvolupament.

Amunt

És aconsellable que l'alumne tingui superades totes les assignatures de primer i segon curs i, especialment, l'assignatura de Psicologia Evolutiva. 

Amunt

Aquesta assignatura té un examen presencial obligatori com a prova de l'avaluació final (PS).

Model d'avaluació: aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS). La nota final de l'assignatura serà la resultant de la ponderació percentual de la nota obtinguda de l'AC (60%) i la PS (40%). 

Amunt

Competències

CG3. Interactuar amb d'altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants ( normalment dins la seva àrea d'estudi ) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social , científica o ètica.

CT2. Projectar els valors de l'emprenedoria i la innovació en l'exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional, a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i la motivació envers el desenvolupament professional.

CT3. Interactuar en contextos globals i internacionals, identificant necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i autodirecció en els processos tant professionals com de recerca.

CE5. Dissenyar i portar a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, tècniques i recursos més eficaços i adequats, tenint en compte les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.

CE6 - Seleccionar, implementar i facilitar l'aprenentatge de sistemes de comunicació augmentatius així com el disseny i ús de pròtesis i ajudes tècniques necessàries adaptats a les condicions físiques , psicològiques i socials dels seus pacients.

CE7. Assessorar famílies i l'entorn social dels usuaris, per afavorir-ne la participació i la col·laboració en el tractament logopèdic.

CE8. Ser capaç de treballar en els entorns escolar, assistencial, sanitari, sociosanitari, així com en equips uniprofessionals i multiprofessionals. Assessorar en l'elaboració i l'execució de polítiques d'atenció, i l'educació sobre temes relacionats amb la prevenció i l'assistència logopèdiques.

CE10. Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinar o la derivació a un altre professional.

CE11. Explicar i argumentar el tractament seleccionat.

CE12. Conèixer, dissenyar i aplicar programes preventius relacionats amb la logopèdia, i fomentar les habilitats comunicatives en la població.

CE16. Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.

CE17. Ser capaç d'establir una comunicació clara i eficient amb el pacient, els seus familiars i la resta de professionals que intervenen en la seva atenció, adaptant-se a les característiques sociolingüístiques i culturals de l'interlocutor.

CE18 - Elaborar i redactar informes d'exploració i diagnòstic , seguiment, finalització i derivació.

CE19. Presentar una adequada producció de la parla, estructuració del llenguatge i qualitat de la veu.

CE22. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.

CE23. Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

Resultats d'aprenentatge

Dissenya projectes d'intervenció logopèdica , seleccionant el model, els objectius, les tècniques i recursos adequats per a la intervenció logopèdica atenent als condicionants de cada un dels àmbits d'intervenció: educatiu, social i sanitari.

Redacta informes d'intervenció amb la correcció formal pertinent adequant la informació necessària quan va dirigit a la pròpia família com a altres professionals implicats en el cas (foniatre , otorrinos, mestres, pediatres, etc.).

Especifica de forma àmplia un conjunt de consells pràctics per incitar la participació de la família en el tractament logopèdic.

Selecciona, valora i pren decisions en l'elecció d'un sistema de comunicació alternatiu, tenint present la seva forma d'accés, les ajudes tècniques requerides i altres instruments o aplicacions a partir de casos pràctics.

Dissenya un pla d'intervenció logopèdica per a l'estimulació primerenca de la comunicació, el llenguatge, la parla i les funcions orofacials en col·laboració amb les aportacions d'altres professionals implicats en cada cas.

Infereix les alteracions logopèdiques secundàries a altres alteracions, així com a l'estatus cultural i socioeconòmic del pacient.

Mostra habilitats per tractar pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals i identifica les situacions que requereixen la derivació a altres professionals.

Argumenta sobre la importància i la influència de l'entorn social en la millora del tractament logopèdic de diferents casos pràctics.

Analitza les capacitats personals i professionals pròpies en relació a diferents àmbits de la pràctica professional.

Analitza coneixements propis de l'àmbit i la seva contextualització en entorns nacionals i internacionals.

Aplica els seus coneixements, la comprensió d'aquests i les seves capacitats de resolució de problemes en àmbits laborals complexos o professionals i especialitzats que requereixen l'ús d'idees creatives i innovadores.

Recopila i interpreta dades i informacions sobre les que fonamentar les seves conclusions incloent-hi, quan calgui i pertinent, la reflexions sobre assumptes d'índole social, científica o ètica en l'àmbit de la logopèdia

Amunt

BLOC 1. L'ATENCIÓ PRECOÇ  

1. Definició de l'Atenció Precoç

2. Objectius de l'Atenció Precoç

3. Nivells d'intervenció.

3.1. Prevenció primària. 

3.2. Prevenció secundària. 

3.3. Prevenció terciària. 

4. Principals àmbits d'actuació: Centres de Desenvolupament Infantil i d'Atenció Precoç (CDIAP), Serveis Sanitaris, Serveis Socials i Serveis Educatius.

BLOC 2. L'INFANT DE 0-6 ANYS DINS L'AMBIT FAMILIAR, ESCOLAR I SOCIAL  

1. Característiques generals de l'infant de 0-6 anys. 

2. Signes d'Alerta. 

3. Alteracions del Desenvolupament. 

BLOC 3. EL PROCÈS ASSISTENCIAL  

1. Moments del procés assistencial: Valoración inicial, intervenció terapèutica, seguiment i control, i derivació.

2. L'Avaluació interdisciplinar.

2.1. Concepte i connotacions del diagnòstic en atenció primerenca.

2.2. Consideracions sobre el procés diagnòstic en infants.

2.3. Àmbits del diagnòstic.

2.4. Instruments per a la valoració diagnòstica.

2.5. Mètode d'avaluació.

2.6. Entrevista de devolució.

2.7. Algunes consideracions sobre les característiques diagnòstiques.

3. L' Atenció terapèutica a l'infant i a la seva família.

3.1. L'infant. Intervenció en el desenvolupament lingüístic.

3.1.1. Desenvolupament del llenguatge. Neuroanatomia del llenguatge. Alteracions del llenguatge. Etiologia dels trastorns del llenguatge.

3.1.2. Intervenció precoç. Bases metodològiques de la intervenció. El procés clínic.

3.2. La família.

3.2.1. El rol de la família en l'atenció en primeres edats en l'àmbit de la comunicació i el llenguatge.

3.2.2. La intervenció amb la família.

Amunt

PLON-R Audiovisual
CELF preschool (3 a 6 anys) Audiovisual

Amunt

Cristobal, C. (2010). El concepto de la atención temprana. En C. Cristobal; A. Fornos; C. Giné; J. M. Mas; F. Pegenaute (Coords.). La Atención Temprana. Un compromiso con la infancia y sus familias. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya (pp. 11-17). 
Equipo de Atención Temprana de la Rioja (2006). El niño y la nina de 3 a 6 años. Guía para padres y educadores. La Rioja: Gobierno de La Rioja (pp. 9-28, 37-50, 61-69, 75-86, 91-115).

Escorcia Mora, C. T., García Sánchez, F. A., Orcajada Sánchez, N., & Sánchez López, M. C. (2016). Perspectiva de las prácticas de atención temprana centradas en la familia desde la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 36, 170-177.

Espinosa, L. (2011). Atención temprana y familia. Revisión y aspectos prácticos. En M.A. Robles y D. Sánchez-Teruel. Evaluación e intervención en atención infantil temprana: hallazgos recientes y casos prácticos. Jaén: Publicaciones de la Universidad de Jaén (pp. 89-118).

Garrido, M.; Rodríguez, A.; Rodríguez, R.; Sánchez, A. (2008). El niño de 0 a 3 años. Guía de atención temprana para padres y educadores. La Rioja: Gobierno de La Rioja. (pp. 4-27).

Gràcia, M. (2003). Comunicación y lenguaje en primeras edades. Intervención con familias. Barcelona: Editorial Milenio (capítols 2 i 3, pp. 37-83, capítol 6, pp. 97-128).

Llibre Blanc de l'Atenció Precoç, pp. 6-25.

Miralles, J. L. (2010). Intervención en el desarrollo lingüístico. En A. Gómez; P. Viguer; M. J. Cantero (Coords.). Intervención temprana. Desarrollo óptimo de 0 a 6 años. Barcelona: Editorial Pirámide (pp. 135-154).

Pegenaute, F. (2010). Evaluación interdisciplinar. En C. Cristobal; A. Fornos; C. Giné; J. M. Mas; F. Pegenaute (Coords.). La Atención Temprana. Un compromiso con la infancia y sus familias. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya (pp. 97-116). 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS).

La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:

  • Si superes l'AC i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final es ponderarà d'acord amb els valors establerts en el pla docent.
  • Si superes l'AC però no obtens la nota mínima necessària a la prova de síntesi, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a la PS.
  • Si superes l'AC i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà suspès (2).
  • Si no superes l'AC, la nota final serà la nota de l'AC.
  • Si no et presentes a l'AC, la nota final serà un No presentat.

 

Amunt