| Pràcticum II | Codi: 20.829 : 6 |
La matèria Pràctiques Externes s'estructura a partir de quatre assignatures de 6 ECTS cadascuna. Aquestes assignatures estan planificades en tercer i quart curs, moment en el qual l'alumne ja té un mínim coneixement de l'atenció logopèdica. En concret, l'assignatura Pràcticum II es cursa a tercer curs.
S'estructura l'ensenyament pràctic entorn a quatre àmbits d'intervenció: educatiu, socioeducatiu, sanitari i sociosanitari. Els estudiants han d'acabar els quatre Pràcticums havent fet les hores presencials de pràctiques en, com a mínim, dos àmbits d'intervenció diferents.
En els Pràcticum PI i PII l'estudiant manté un rol d'observador, mentre que en els Pràcticum PIII i PIV l'estudiant tindrà un rol més actiu. Tot i això, queda a criteri del tutor de centre que l'alumne pugui tenir un paper més actiu en els Pràcticum PI i PII, o mantenir a l'alumne en un rol més passiu en els Pràcticum PIII i PIV si considera que l'estudiant no té les competències necessàries per a tenir un rol actiu.
Es recomana haver cursat totes les assignatures de primer i segon curs però es considera com a requisit obligatori haver superat com a mínim 90 ECTS entre les assignatures d'ambdós cursos.
Competències bàsiques i generals
G3. Interactuar amb d'altres persones amb empatia, demostrant habilitats en les relacions interpersonals.
CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB4: Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competències transversals
T3. Interactuar en contextos globals i internacionals per identificar necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i d'autodirecció en els processos professionals i d'investigació.
T4. Mostrar habilitats per a l'exercici professional en entorns multidisciplinaris i complexos, en coordinació amb equips de treball en xarxa, ja sigui en entorns presencials o virtuals, mitjançant l'ús informàtic i informacional de les TIC.
T5. Exercir la ciutadania activa i la responsabilitat individual amb compromís amb els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal a partir de pràctiques basades en l'aprenentatge, servei i en la inclusió social.
T6. Fer servir diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, amb un alt grau de correcció en l'ús, la forma i el contingut.
Competències específiques comuns a tots els pràcticums:
E1. Dissenyar, implementar i avaluar accions de prevenció dels trastorns de la comunicació ielllenguatge.
E4. Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.
E8. Ser capaç de treballar en els entorns escolar, assistencial, sanitari, sociosanitari, així com en equips uniprofessionals i multiprofessionals. Assessorar en l'elaboració, execució de polítiques d'atenció i educació sobre temes relacionats amb la prevenció i assistència logopèdic.
E12.Conèixer, dissenyar i aplicar programes preventius relacionats amb la logopèdia, i fomentar les habilitats comunicatives en la població.
E13. Ser capaç de desenvolupar habilitats com: regular el seu propi aprenentatge, resoldre problemes, raonar críticament i adaptar-se a situacions noves.
E20. Manejar les tecnologies de la comunicació i la informació.
E22. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions.
Competències específiques de pràcticum II:
E10. Conèixer els límits de la professió i les seves competències sabent identificar quan és necessari un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional.
E15. Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
E16. Conèixer i valorar de forma crítica les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic en logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica.
E17. Ser capaç d'establir una comunicació clara i eficient amb el pacient, els seus familiars i amb la resta de professionals que intervenen en la seva atenció adaptant-se a les característiques sociolingüístiques i culturals de l'interlocutor.
E23. Ser capaç d'exercir la professió, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i econòmics, aplicant els principis de justícia social i comprenent les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
Resultats d'aprenentatge comuns a tots els pràcticums
- Maneja les tecnologies de la informació i de la comunicació de forma àmplia per resoldre diferents tasques de l'exercici professional com l'elaboració de materials personalitzats, l'organització de la documentació o la recerca d'informació.
- Es desenvolupa en contextos d'interacció virtual mitjançant l'ús de les TIC.
- Utilitza el llenguatge audiovisual i els seus diferents recursos, per expressar i presentar continguts vinculats al coneixement específic de l'àmbit.
- Defineix objectius d'aprenentatge propis i dissenya processos de desenvolupament coherents i realistes amb els mateixos objectius i el temps de què es disposa.
- Es desenvolupa en situacions complexes o que requereixin el desenvolupament de noves solucions tant en l'àmbit acadèmic com laboral o professional dins l'àmbit de la logopèdia.
- Comunicar a tot tipus d'audiències (especialitzades o no) de manera clara i precisa coneixements, metodologia, idees, problemes i solucions en l'àmbit de la logopèdia.
- Assumeix diferents responsabilitats en el treball individual o col·laboratiu i avalua els resultats obtinguts.
Resultats d'aprenentatge específics Pràcticum II
- Demostra que respecta el codi ètic de la professió durant la realització de les pràctiques professionals respectant la confidencialitat de les dades dels pacients.
- Mostra habilitats indicatives d'una escolta activa durant les entrevistes amb els pacients i els seus familiars.
- Distingeix les característiques, limitacions i condicionants dels recursos assistencials de sistemes públic i privat de salut.
- Avalua les característiques de la comunicació, el llenguatge oral i escrit, la parla, la veu o la deglució dels pacients, a partir de l'observació dels mateixos.
- Analitza les opcions de diagnòstic i les possibilitats intervenció en casos pràctics de la logopèdia.
Contingut de les 120 hores de pràctiques al centre
L'estudiant es mantindrà en un rol d'observador del procés d'avaluació i tractament de les intervencions, posant especial atenció en l'ús de les tècniques i instruments per avaluar, desenvolupament el sentit crític. A mesura que avancin les 120 hores de pràctiques ha de poder començar a fer algun tipus d'intervenció en l'exploració d'alguna de les alteracions que presenten els pacients, sempre sota la supervisió del tutor de centre, i que així ho consideri.
Contingut de les 30 hores de treball acadèmic autònom
L'estudiant haurà de plantejar-se alguna pregunta relacionada amb la pràctica assistencial que té oportunitat de veure i buscar la resposta en les evidències científiques existents.
| L'atenció logopèdica. La primera visita | Audiovisual |
| Pràcticum del Grau en Logopèdia | Audiovisual |
Castellanos López, Miguel Ángel; Pérez Moreno, Elisa; Simón López T. Métodos de investigación en logopedia. Síntesis, editor. Madrid; 2018. 112-119
Irwin DL, Pannbacker MH, Lass NJ. Evidence-based practice: application of Research to Clinical Practice. Clinical research methods in speech-language pathology and audiology. 2nd ed. San Diego: Plural; 2013. 263-282.
Lleis
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nº 3303 (11-1-2001). Correcció d'errades Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 3353 (22/03/2001).
Ley 41/2002 de 14 de noviembre. Básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Boletín Oficial del Estado, nº 274, (15-11-2002).
Bases de dades electròniques
ASHA: http://www.asha.org/ Biblioteca Cochrane: http://www.bibliotecacochrane.com/ Karger https://www.karger.com/ Latindex
http://www.latindex.org/latindex/inicio
National Institut for Health and care Excellence Nice. https://www.nice.org.uk/
Portal de Evidencias:http://bvsalud.org/ Pubmed http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/
Scielo http://www.scielo.org/php/index.php?lang=es
Scimago Journal https://www.scimagojr.com/
Speechbite: http://speechbite.com/ (logopedia basada en la evidencia)
Tripd Medical Database https://www.tripdatabase.com/
Vancouver: http://www.fisterra.com/
Guies Clíniques
Australian Clinical practice guideline: https://www.clinicalguidelines.gov.au/
Agency for Healthcare Research and quality. US. Department of Health and human services: https://www.ahrq.gov/research/findings/evidence-based-reports/search.html?search_api_views_fulltext=speech
International Guideline Library: http://www.g-i-n.net/library/international-guidelines-library/@@guideline_search_results?type=basic&basic-searchable-text=speech
Base de données de RPC développée par la Haute Autorité de Santé (France) http://www.has-sante.fr/portail/jcms/r_1498794/fr/reeducation-de-la-voix-du-langage-et-de-la-parole
Col.legis i entitats professionals
Royal College of Speech-language Therapists: https://www.rcslt.org/ CPLOL
Sociedad española de medicina de família y comunitària https://www.semfyc.es/formacion-y-recursos/guias/
Academy of Neurologic Communication Disorders and Sciences. https://www.ancds.org/
Evidence-Based Practice Briefs https://www.pearsonclinical.com/language.html
The communication trust http://www.thecommunicationtrust.org.uk/projects/what-works/what/
Bristol Speech and Language therapy Research Unit https://www.nbt.nhs.uk/bristol-speech-language-therapy-research-unit
Revistes
Revista de Investigación en Logopedia http://revistas.ucm.es/index.php/RLOG/
Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología http://www.elsevier.es/es-revista-revista-logopedia-foniatria-audiologia-309
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |