• Descripció

Aquesta assignatura és una introducció general a l'àmbit de l'antropologia com a disciplina que estudia l'ésser humà des d'una perspectiva holística, és a dir, que combina els enfocaments de les ciències naturals, humanes i socials per estudiar l'origen i l'evolució de la humanitat i del que significa ésser humà. 

Tanmateix, la humanitat no s'entendria sense les seves formes socials i sense la pedra i el morter amb els quals bastim la nostra vida quotidiana: la cultura. Amb la cultura ens construïm nosaltres mateixos, com a persones, com a grup i com a societat. Per això, en aquesta assignatura farem un especial èmfasi l'antropologia social i cultural, de manera que ens permeti construir la bastida del coneixement antropològic sobre la variabilitat de l'espècie humana alhora que reflexionem sobre la nostra pròpia contemporaneïtat. 

Si en un principi l'antropologia centrava el seu interès en societats considerades "primitives" o "exòtiques", llunyanes a les europees, ja fa força dècades que això ha canviat d'una manera evident. En l'actualitat, apliquem el coneixement antropològic a totes les societats del passat i també a les nostres societats contemporànies, entenent la diversitat humana en la seva complexitat, tant en el  passat com en el present i el futur.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

És una assignatura introductoria a l'antropologia general. Proposa que l'alumne adquireixi unes nocions bàsiques dels temes, conceptes i eines de l'antropologia. 

• Camps professionals en què es projecta

Aquest títol capacita per exercir les activitats professionals següents:

• Investigador/a sociocultural
• Tècnic/a en diagnosi social i en planificació del territori
• Tècnic/a en intervenció social
• Agent d'igualtat
• Tècnic/a d'acollida
• Tècnic/a en cooperació
• Dinamitzador/a sociocultural
• Tècnic/a de gestió del patrimoni etnològic i cultural
• Especialista en màrqueting social
• Consultor/a de recursos humans
• Professionals de l'educació.
• Pèrit judicial.
• Tècnic/a en gestió de museus i parcs arqueològics.
• Tècnic/a en gestió, documentació i catalogació del patrimoni arqueològic.
• Divulgador/a científic en el camp de l'evolució humana i la prehistòria i del patrimoni arqueològic.
• Tècnic/a en gestió i programació d'intervencions arqueopaleontològiques (excavacions arqueològiques, estudis d'impacte mediambiental i patrimonial...).
• Tècnic/a en producció i documentació.
• Avaluador/a de programes.
• Assessor/a de polítiques culturals.
• Productor/a i editor/a de documentals audiovisuals.

• Coneixements previs

No calen coneixements previs, només interès i curiositat i ganes de saber més sobre la condició humana!

• Objectius i competències

Competències del GRAU d'Antropolohia i Evolució Humana que es treballaran en aquesta assignatura: 

A1- Conèixer i comprendre la història, els corrents i debats teòrico-metodològiques de l'antropologia així com la gènesi dels seus conceptes bàsics.

A3- Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes i els diferents sistemes que les conformen.

A4 - Contextualitzar i integrar els coneixements de l'Antropologia i Evolució humana en el conjunt de les ciències humanes i socials des d'una mirada interdisciplinària.

CB3- Reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge: 

RAP 1: Reconèixer la naturalesa de l'antropologia com a àmbit de coneixement.

RAP 2: Identificar les diferents branques de l'antropologia i la seva interrelació. 

RAP 3: Valorar les connexions estretes entre la  l'antropologia i altres ciències socials i naturals (sociologia, història, biologia i la psicologia). 

RAP 4: Assolir una comprensió del concepte de cultura com a nucli central de la disciplina. 

RAP 5: Valorar el treball de camp etnogràfic i el mètode comparatiu com metodologia distintiva per la disciplina. 

RAP 6: Assolir una visió panoràmica de l'evolució humana i familiaritzar-se amb els principals models i tipologies evolucionistes. 

RAP 7:  Aclarir els termes clau relacionats amb la problemàtica dels termes de raça, nació i etnicitat. 

RAP 8: Entendre que l'antropologia té una contribució important a fer en l'estudi de les societats del passat i del món contemporani.

• Continguts

En aquesta introducció a l'antropologia ens mourem en funció de quatre eixos transversals que plantegen les principals problemàtiques de la nostra disciplina: 

• La relació entre natura i cultura, allò que ens fa humans i allò que compartim amb la resta d'éssers vius i que es relaciona amb els orígens de la humanitat, l'evolució humana i el nostre lloc en el planeta i en l'univers. La metodologia bàsica serà el mètode etnogràfic, com la mirada holística a una forma de vida, i la comparació. 
• La relació entre individu i societat, element clau en els processos d'esdevenir membre d'un grup social (enculturació, socialització) i que té a veure amb la diversitat de formes d'organitzar-nos col·lectivament. Això té dues vessants: quines són les estructures socials i culturals i quina és l'agència de les persones en el marc d'aquestes estructures; què ens fa ser com som: la cultura, l'ambient, les nostres predisposicions, la informació genètica? Tot plegat?
• La relació entre racional i irracional, que fa referència als móns simbòlics que construïm per explicar-nos el món. Part de la tasca antropològica ha estat "fer familiar" allò "estrany", és a dir, buscar la racionalitat de comportaments o creences que des d'un punt de vista de la persona científica no són intel·ligibles, però que són admeses, racionals i ben normals per a la gent (p.ex., les "supersticions"). Això té molt a veure amb una noció clau de l'antropologia que és l'etnocentrisme.   
• La relació entre l'universal i el particular, que té molt a veure amb les generalitzacions que fem sobre la humanitat. Com entendre la diversitat i la diferència com a part sustantiva de la humanitat? Com explicar les similituds i diferències entre la diversitat de grups humans? Això està relacionat amb el relativisme cultural i amb les perspectives que adoptem per entendre la diversitat, la diferència i la desigualtat en l'espècie humana. L'antropologia ha desenvolupat dues perspectives bàsiques i complementàries: èmic (entendre una cultura o grup social com un tot i des de "dins" atenent a les seves particularitats) i ètic (entendre una cultura o grup social des d'un punt de vista comparatiu, que ens permet assenyalar diferències i similituds i fer generalitzacions sobre allò humà). 

A partir d'aquests quatre eixos, l'assignatura està organitzada en quatre unitats que treballarem a partir de recursos audiovisuals, lectures i guiatge del professorat: 

1. Què ens fa humans?

En aquesta unitat explorarem els orígens i els àmbits de l'antropologia, el concepte de cultura, i l'etnografia com a metodologia específica de la nostra disciplina.  

2. Què ens fa diferents?

En aquesta unitat ens endinsarem en el debat sobre l'evolució humana i com s'ha vinculat amb teories que expliquen la desigualtat social a partir de la diferència cultural o genètica. Concretament, analitzarem críticament la idea de progrés i la polèmica entorn al concepte de "raça".  Visió de conjunt conceptual i institucional: Sistema de parentiu, matrimoni i família, organització econòmica i religió.

3. Què ens fa (des)iguals?

En aquesta unitat tractarem sobre les formes de viure, relacionant els modes de subsistència amb les estructures político-socials i els móns simbòlics. L'antropologia clàssica estableix una tipologia que va des de les societats caçadores-recol·lectores fins a les societats industrials i capitalistes, el procés de globalització i perspectives de futur.

4. Què ens fa diversos? 

En aquesta unitat tractarem una temàtica d'actualitat com és la idea de nació, etnicitat i identitat ètnica. Analitzarem com aquestes nocions s'han articulat amb l'antic concepte de "raça" i com les identitats col·lectives articulen diferències i desigualtats socials en el món contemporani i què pot aportar l'antropologia per explicar-ho i contribuir a trobar solucions per fer aquest món més habitable.   

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A part del manual propi de l'assignatura, en aquest curs s'empraran textos addicionals -en pdf o en format WEB-. També es posarà a disposició dels estudiants una selecció de pel·lícules i recursos audiovisuals relacionats amb les activitats del curs. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació