• Descripció

 L'assignatura Antropologia de la religió és una aproximació a l'estudi dels fenòmens religiosos, com a realitats complexes i plurals que formen part de les societats humanes. Des d'una perspectiva transcultural, comparada i interdisciplinària, aquesta assignatura vol proporcionar a les persones que l’estudien una base sòlida per a la comprensió d'aquests fenòmens. 

En aquesta assignatura no s'analitzaran les diferents tradicions religioses en sí mateixes com a expressions d'aquesta pluralitat, sinó els fenòmens i dinàmiques que són compartides per bona part d'elles. Tot i així, cada estudiant podrà posar en focus aquelles tradicions o fenòmens religiosos que siguin del seu interès. 

Partint de les primeres reflexions sobre la religió associada al culte de les divinitats naturals, vistes com l'expressió d'unes creences primitives i poc elaborades, progressarem cap al debat sobre les definicions substantives o funcionals de la religió. L'aproximació clàssica sobre els mites, el simbolisme i el ritual, qüestions que avui en dia adquireixen un renovat interès, serà un altres dels eixos per a comprendre l'evolució interpretativa de la antropologia respecte als fenòmens religiosos. Finalment, treballarem els textos que anunciaven la fi de la religió en el marc de les societats modernes, i acabarem amb les més recents interpretacions de les dinàmiques de revitalització religiosa que     s'observen en l'actualitat.

Al llarg de tot aquest recorregut, l'antropologia de la religió ha pogut aportar una sòlida reflexió comparada i interpretativa, per intentar comprendre la influència que les manifestacions religioses han tingut sobre àmbits com el pensament, la vida social o la política. En aliança còmplice amb la història, l'antropologia de la religió ha pogut situar i observar en el seu context les continuades transformacions que s'operen dins dels fenòmens religiosos, que són resultat de la tensió permanent entre ortodòxia i heterodòxia, entre dogma i límits, i entre ritualitzacions formals i pràctiques individuals. Els estudiants podran copsar la connexió que s'estableix entre les manifestacions religioses amb altres àmbits com el parentiu, les formes de legitimació política, l'economia o les relacions entre gèneres, fet que servirà per a insistir en la dimensió complexa de les estructures socials.

• Coneixements previs

Cal tenir una bona comprensió lectora de la llengua anglesa donat que una de les lectures obligatòries i alguns altres materials de l'assignatura són en anglès. 

• Objectius i competències

L'objectiu de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió de les distintes formes d'expressió religioses en les societats antigues i contemporànies, a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, les pràctiques, les experiències personals i els vells i nous imaginaris socials, i conèixer els corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual. Per aquest motiu, es proposen els següents objectius:

      1. Obtenir una visió dels fenòmens religiosos des d'una perspectiva de partida antropològica i històrica, sense obviar el component d'estudi interdisciplinari.

2.         2. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens religiosos des de diferents perspectives teòriques.

3.           3. Assolir una comprensió holística dels fenòmens religiosos mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.

4.              4. Reflexionar críticament sobre el paper que han exercit i exerceixen els fenòmens religiosos i les seves dinàmiques, dins la història i en els contextos en transformació de les societats contemporànies.

Pel que fa a les competències a assolir pels estudiants, a aquesta assignatura es treballaran l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes competències: 

·      C4 – Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.

·         B3 – Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació.

·        A1 - Identificar i reconèixer els corrents i els debats teoricometodològics de la història de l'Antropologia en general i de les escoles evolucionistes en particular així com la gènesi dels seus conceptes bàsics.

·         A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe.

·       A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.

·        A10 - Aplicar els coneixements i les tècniques propis de la disciplina antropològica, des d'una visió holística, als diferents contextos d'intervenció social.

• Continguts

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material didàctic associat a aquesta assignatura consta de diferents lectures que trobareu a l'espai de materials i recursos de l'aula virtual. Aquestes lectures seran completades amb altres recursos audiovisuals i/o procedents dels mitjans de comunicació. Els recursos il·lustren i posen a debat qüestions relacionades amb els conceptes treballats en cadascuna de les unitats didàctiques.

Cada unitat didàctica consta d'una sèrie de lectures obligatòries. Aquestes inclouen un o diversos textos que emmarquen el tema i altres que permeten aprofundir en alguns dels aspectes que es treballen a la unitat. Els textos inclouen tant capítols seleccionats del manual de l'assignatura com articles d'altres autores/es.

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES

• TEXT MARC DE LA UNITAT
  • Cornejo Valle, Mónica (2016). "Las definiciones de lo religioso en la antropología social. Conceptos y discusiones clave en la búsqueda de un universal cultural". Bandue: Revista de La Sociedad Española de Ciencias de Las Religiones, (9), 67-88.
• ALTRES LECTURES OBLIGATÒRIES
  • Cantón, M. (2001) "Construyendo la religión como objeto de conocimiento antropológico", a: La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión.Barcelona: Ariel, pp. 37-62.
  • Salazar, C. (2009) "Els mestres del pensar: Durkheim i Weber", a: Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Barcelona: Fragmenta, pp. 45-99.
  • Geertz, Clifford (1990) "La religión como sistema cultural", a: Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 87-117.
  • Cornejo Valle, Mónica. (2011). "Perspectivas cognitivas sobre la religión. Neointelectualismo y ontologización de la creencia religiosa en dos naturalismos enfrentados". Intersecciones En Antropologia, 12(1), 95-108.

UNITAT 2: MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL 

• TEXTOS MARC DE LA UNITAT
  • Morris, Brian. (1995) "Cap. 6. El pensamiento religioso. Estructura y hermenéutica". Dins: Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós.
  • Morris, Brian. (1995) "Cap. 5. Religión: significado y función". Dins: Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós.
• ALTRES LECTURES OBLIGATÒRIES
  • Bowie, Fiona (2006) "Myth". Dins: The Anthropology of Religion. An Introduction. London: Blackwell
  • Segalen, Martine. (2005) "La cuestión de los ritos de paso" i "Hombres, deportes, ritos". Dins: Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza, pp. 40-100.
  • Turner, Victor. (1990) "Símbolos en el ritual ndembu". Dins: La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-52.

 Unitat 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

• TEXT MARC DE LA UNITAT
  • Griera, M. del Mar (2014). Més enllà del «¿mite de la secularització¿»: efervescència espiritual, identitats religioses i experiències transcendents. Enrahonar: Quaderns de Filosofia, 52, 43-65
• ALTRES LECTURES OBLIGATÒRIES
  
  • Lenoir, Frédéric. (2005) "Individualización de lo religioso" y "globalización de lo religioso". Dins: Lenoir, F. La metamorfosis de Dios. La nueva espiritualidad occidental. Madrid: Alianza, pp. 17-76.
  • Morris, Brian (2009) "El neopaganismo y el movimiento New Age", a: Religión y Antropología, Madrid: Akal, pp. 339-384
  • Hérvieu -Léger, Danilèle; Casabella Teresa (1993) "La reafirmación de las minorías religiosas en Europa Occidental como factor de recomposición de los espacios religiosos y políticos", Historia y fuente oral, 10.

  •         Cornejo, Mónica; Pichardo, J. Ignacio (2017) "La “ideología de género” frente a los              derechos sexuales y reproductivos. El escenario español", Cadernos pagu, 50.

Aquestes lectures s’acompanyaran de lectures complementàries que cada estudiant pot cercar pel seu compte, però també de les que recomanarà el professorat col·laborador en funció de les temàtiques treballades per cada estudiant.  

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació