| Patrimoni arqueològic | Codi: 21.013 : 6 |
Aquesta assignatura forma part del Grau d'antropologia i Evolució humana i, concretament, s'emmarca dins la menció en Evolució Humana. Com a part introductòria de l'assignatura ens centrarem en l'estudi del Patrimoni arqueològic a nivell teòric i conceptual, analitzant també la seva evolució històrica. Posteriorment, ens centrarem en les qüestions legals i administratives que envolten la pràctica de l'arqueologia. Després abordarem l’anàlisi de les Cartes i inventaris arqueològics, una de les principals eines de gestió entorn a la qual es vertebrà el patrimoni arqueològic en el nostre país. Finalment, analitzarem els aspectes bàsics relacionats amb la divulgació del patrimoni arqueològic.
No hi ha requisits específics però es recomanable tenir una mínima formació en Història i arqueologia.
Objectius:
- Familiaritzar-se amb els conceptes teòrics bàsics relacionats amb el Patrimoni (especialment l'arqueològic), i l'evolució d'aquests al llarg del temps.
- Conèixer les configuracions institucionals, legislacions i normatives principals que afecten a la pràctica arqueològica.
- Analitzar la relació entre recerca arqueològica i projecció social del coneixement científic.
- Raonar sobre l'adequació de les diferents propostes o models de difusió del patrimoni arqueològic.
Competències:
Bàsiques
CB3 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.
CB4 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzar i no especialitzat.
Nuclears
C3 Gestionar la informació i el coneixement.
C4 Expressar-se correctament de forma oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
C5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.
Transversals
B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
Específiques
A6 Dissenyar i implementar els procediments, protocols, tècniques i recursos instrumentals per a realitzar una recerca basada en el treball de camp etnogràfic, arqueològic o de laboratori.
A7 Ser capaç de registrar, tractar, analitzar i avaluar les dades procedents de les investigacions.
REPTE 1. Introducció conceptual al Patrimoni arqueològic
En aquest repte volem que els/les estudiants prenguin contacte amb l'ampli concepte de patrimoni. Raonarem sobre el patrimoni històric-artística, patrimoni cultural i patrimoni arqueològic, les seves particularitats i la seva evolució històrica.
REPTE 2. Legislació i estructuració administrativa del patrimoni arqueològic
Ens centrarem en analitzar les lleis i normes que regulen totes les activitats de protecció, estudi, divulgació i gestió del patrimoni arqueològic i també explorarem la configuració institucional que vetlla pel compliment de la normativa.
REPTE 3. Cartes, inventaris i catàlegs: conèixer per gestionar
En aquest repte estudiarem els aspectes teòrico-conceptuals, les diverses formes d'implementació i les derivades principals d'un dels instruments de coneixement i gestió principals del patrimoni arqueològic.
REPTE 4. Divulgar el patrimoni arqueològic: arqueologia i societat
Aquest repte es centrarà en la divulgació del patrimoni arqueològic. Explorarem la evolució de la divulgació al llarg del temps, debatrem sobre els principals conflictes actuals i analitzarem diversos exemples de divulgació.
Entre el Repte 2 i el Repte 3, l’alumnat haurà de respondre obligatòriament com a activitat no avaluable un qüestionari per l’autoavaluació dels coneixements adquirits fins llavors. No es podrà iniciar el Repte 3 fins que no es respongui a aquesta activitat.
Recursos d’aprenentatge:
Capítols de llibre:
Ballart, Josep ; Tresserras-Juan, Jordi (2001) "Capítulo 1 - El patrimonio definido"". En: Ballart y Tresserras, Gestión del patrimonio cultural. pp. 1-25. Barcelona: Ariel [ISBN 9788434466432]
Barreiro, David (2013) "La cadena de valor del patrimonio arqueológico". En: Barreiro, David. Arqueológicas: hacia una arqueología aplicada. Barcelona: Bellaterra, pp. 205-214. ISBN 9788472906167
González Ruibal, Alfredo; Ayán, Xurxo (2018) "El público de la arqueología". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 569-603. [ISBN 9788491812364]
González Ruibal, Alfredo; Ayán, Xurxo (2018) "El patrimonio arqueológico". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 604-618. [ISBN 9788491812364]
Menéndez, Francesc Xavier; Solé, Daniel (2018) La Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, una institución nacida bajo la crisis (2014-18). En XIV Congreso. Crisis económica, patrimonio cultural y museos Donostia, 18-19 de octubre de 2018.
Pérez Juez, Amalia (2006) "Capítulo 1: Reflexiones en torno al concepto de patrimonio histórico: paradojas e intereses". En: Amalia Pérez-Juez Gil. Gestión del patrimonio arqueológico. El yacimiento como recurso turístico. p. 17-32. Barcelona: Ariel. [ISBN 9788434452077]
Prats, Llorenç (1997) "El patrimonio como construcción social". En: Prats, Llorenç. Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel, pp. 19-38. ISBN 8434422115
Ruiz, Arturo; Hornos, Francisca; Rísquez, Carmen (1996) "Catalogar el patrimonio arqueológico. Bases, conceptos y métodos". En: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Catalogación del patrimonio histórico. p. 28-40. Sevilla : Junta de Andalucía. Consejería de Cultura. [ISBN 8486944112]
Querol, María Ángeles (2010) "Capítulo 5: Conocer". En: Querol, Mª A. Manual de gestión del patrimonio cultural. p. 63-87. Madrid: Akal. [ISBN 9788446031086]
Querol, María Ángeles (2010) Capítulo 16. Los gobiernos y el Patrimonio Cultural. En Querol, Mª.A. "Manual de gestión del patrimonio cultural". Madrid, Ed. Akal: 303-323.
Santacana, Joan (2005) Museografía didàctica, museos y centros de interpretación del patrimonio histórico. En: Santacana, J.; Serrat, N. (coords.). Museografía didáctica. pp. 81-101. Barcelona : Ariel. [ISBN 8434467631]
Ambient-Arte (2012) Interpretación del Patrimonio, una herramienta eficaz para la conservación.
Articles:
Beltrán de Heredia Bercero, Julia (2008) Preservar, presentar, conservar: museïtzar el patrimoni arqueològic. Present i futur del nostre passat. Cota zero, 23: 140-143. [ISSN 0213-4640]
Criado, Felipe (1996) "Hacia un modelo integrado de investigación y gestión del Patrimonio Histórico: la cadena interpretativa como propuesta". PH: Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Año 4, Nº 16. pp 73-78. ISSN 11361867
González Méndez, Matilde (2000) "Memoria, historia y patrimonio: hacia una concepción social del patrimonio". En: Trabajos de Prehistoria, ISSN 0082-5638, Vol. 57 (2), pp. 9-20
Junyent, Emili (1999) Patrimoni arqueològic, difusió i mercat: algunes reflexions. Cota zero, 15: 9-27. [ISSN 0213-4640]
Martin, Araceli (1999) Els municipis i la protecció del patrimoni arqueològic. Lauro, 16: 53-64. [ISSN 11330600]
Smith, Laurajane (2014) Patrimoni immaterial: un repte per al discurs de patrimoni autoritzat? Revista d'etnologia de Catalunya, 39: 12-22 [ISSN 1132-6581]
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
Decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
Planes web:
http://patrimoni.gencat.cat/ca/temes/arqueologia/
http://patrimoni.gencat.cat/ca/temes/arqueologia/arqueo_el_patrimoni_arqueologic_de_catalunya/?pagina=3
http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/07_marc_normatiu/static_file/llei_09_1993.pdf
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=276664&language=es_ES&action=fitxa
http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp
http://invarque.cultura.gencat.cat/
http://cartaarqueologica.bcn.cat/
Registre de Planejament Urbà de Catalunya (RPUC)
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |