|
||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||
Aquesta assignatura aspira a situar els nostres cossos, els sentits i les emocions com a subjecte i no només com a objecte de la reflexió antropològica. L'assignatura planteja un recorregut que parteix de la idea que no sols tenim cos sinó que som cos. El cos és central per la nostra definició personal i social, per la nostra presentació i representació social. Totes les nostres relacions, fins i tot digitals, es produeixen des de i en un cos: el nostre.
|
||||||||||||||||
Es recomana haver cursat amb anterioritat les assignatures "Comunicació i Cultura" i "Gènere i Sexualitat". |
||||||||||||||||
A2 Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe. A10 Aplicar els coneixements i tècniques pròpies de la disciplina antropològica des d'una visió holista, als diferents contextos d'intervenció social. A3 Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere. Altres competències:
|
||||||||||||||||
Unitat 1. El cos com a subjecte i objecte de les ciències socials
Unitat 2. Els cossos importen: el cos com a frontera i marge (cossos, gèneres, sexes)
Unitat 3. Sentits i emocions
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Materials i bibliografia Unitat 1 Mòdul docent (Josep Martí Pérez) (bibliografia complementària específica unitat 1) Baudrillard, Jean (2009) “El más hermoso objeto de consumo: el cuerpo”, a La sociedad de consumo, Madrid: Siglo XXI, pp. 155-185 [1ª ed: 1970] Csordas, Thomas J. (1990) "Embodiment as a Paradigm for Anthropology" a Ethos, Vol. 18, No. 1 (Mar., 1990), pp. 5-47 Stable URL: http://www.jstor.org/stable/640395 Douglas, Mary (1988) "Los dos cuerpos" a Símbolos Naturales, Madrid: Alianza, pp. 89-109 Langman, L. 2003. "Culture, Identity and Hegemony: the Body in a Global Age" a Current Sociology: 51/3/4: 223-247 Lock, Margaret (1993) "Cultivating the Body: Anthropology and Epistemologies of Bodily Practice and Knowledge", Annu. Rev. Anthropol. 1993. 22:133-55 Martí, Josep (2017) "Esfilagarsats i entortolligats: Una ullada als cossos des del posthumanisme", Inmaterial 3, pp. 21-41 Mauss, Marcel (1979) "Técnicas y movimientos corporaltes" a Sociología y Antropología, Madrid: Tecnos, pp. 337-359 Unitat 2 Butler, Judith (2002) "Introducción" a Cuerpos que Importan, Barcelona: Paidós, pp. 17-53 Bordo, Susan. "El feminismo, la cultura occidental y el cuerpo" a La ventana, núm. 14, diciembre 2001. p. 7-81. (descarregable gratuitament a http://www.redalyc.org/pdf/884/88412394003.pdf) Enguix, B. 2011. “Cuerpo y Transgresión: De Helena de Céspedes a Lady Gaga” a Relaces, Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad 5, Año 3: 25-38 Enguix, B. 2012. “Cultivando cuerpos, modelando masculinidades” a Revista de Dialectología y Tradiciones Populares LXVII (1): 147-180. Doi: 10.3989/rdtp.2012.06 Ringrose, Jessica and Rebecca Coleman (2013) "Looking and Desiring Machines: A Feminist Deleuzian Mapping of Bodies and Affects" a J. Ringrose and R. Coleman Deleuze and Research Methodologies ,Edinburgh: Edinburgh University Press, pp. 125-145 Rubin, Gayle (1989) "Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoría radical de la sexualidad" a Vance, Carole S. (Comp.) Placer y peligro. Explorando la sexualidad femenina. , Ed. Revolución, Madrid, pp. 113-190. Simpson, Mark (2015): vídeos sobre cuerpo y metrosexualidad (Conferència Internacional Men in Movement I). Unitat 3 Alcoberro, Ramón (sd) "Eva Illouz y el capitalismo emocional" (a http://www.alcoberro.info/, consulta 11 juliol 2017) Bohannan, Laura (1966) "Shakespeare en la Selva" a Honorio M. Velasco (Comp.)Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas, Cuadernos de la UNED Esteban Galarza, Mari Luz (2009) "Identidades de género, feminismo, sexualidad y amor: los cuerpos como agentes" a Política y sociedad, vol. 46, núm 1 i 2: 27-41 Fernández Poncela, Anna María (2011) "Antropología de las emociones y teoría de los sentimientos" a Revista Versión Nueva Epoca, núm. 26, pàg. 1-24 Flores Martos, Juan Antonio (2010) "Trabajo de campo etnográfico y gestión emocional: notas epistemológicas y metodológicas" a Ankulegi , núm. 14, pp. 11-23 Flores Martos, Juan Antonio: vídeo sobre les emocions en antropologia Le Breton, David (2013) "Por una antropología de las emociones" a Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad. Nº10. Año 4. desembre 2012-març de 2013. pp. 67-77 Low, Kelvin E. Y. (2006) "Presenting The Self, The Social Body, and The Olfactory: Managing Smells in Everyday Life Experiences" a Sociological Perspectives 49/4, pp. 607-631 Pink, S. (2009) Doing Sensory Ethnography, London: Sage, Cap. 1: Situating Sensory Ethnography: From Academia to Intervention, pp. 1-26 Pink, S. Presentació i conferència sobre Sensory Ethnography Bibliografia Complementària Blackman Lisa (2008) The Body: The Key Concepts, London: Berg Butler, Judith (2006 [2005]) Deshacer el género, Barcelona, Paidós Citro, Silvia (2009) Cuerpos Significiantes. Travesías de una etnografía dialéctica, Buenos Aires: Biblos Esteban, Mari Luz (2004) Antropología del Cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio, Barcelona: Bellaterra Enguix, Begonya (2014) "Negotiating the Field: Rethinking Ethnographic Authority, Experience and the Frontiers of Research", Qualitative Research, February 14 (1): 79-94 Featherstone, M. 1982. “The Body in Consumer Culture”. Theory, Culture and Society 1: 18-33 Fraser, Mariam i Monica Greco (2005) The Body: A reader (textos de Grosz, Mauss, Baudrillard i Bourdieu), London: Routledge Gill Rosalind, Henwood, K. and Carl McLean. 2005. “Body Projects and the Regulation of Normative Masculinity". Body & Society 11(1): 37–62 Greco, M. i Paul Stenner (2008) Emotions. A social Science Reader. London: Routledge Grosz, Elizabeth (1994) Volatile Bodies. Toward a Corporeal Feminism, Indiana University Press Howes, David (ed) (1991) The varieties of sensory experience: a sourcebook in the anthropology of the senses, Toronto: University of Toronto Press. Howes, David (ed) (1991) The varieties of sensory experience: a sourcebook in the anthropology of the senses, Toronto: University of Toronto Press. Illouz, Eva (2007) Intimidades Congeladas. Las Emociones en el Capitalismo, Madrid: Katz Laqueur, T. 1994. La Construcción del Sexo. Cuerpo y Género desde los Griegos hasta Freud. Madrid: Cátedra Martí, Josep (2008) La Cultura del Cos, Barcelona: UOC Marti, Josep i Yolanda Aixelà (2010) Desvelando el Cuerpo. Perspectivas desde las ciencias sociales y humanas, Madrid: CSIC Martí, Josep i Laura Porzio (2016) Cuerpo y agencia en la arena social, Madrid: CSIC Pink S. (2010) ‘The Future of the Anthropology of the Senses’ a debate with David Howes in Social Anthropology Pink, S. (2011) ‘From Embodiment to Emplacement: re-thinking bodies, senses and spatialities’ Sport, Education and Society (SES), special issue on New Directions, New Questions: Social Theory, Education and Embodiment Shilling, C. 1993. The Body and Social Theory. London: Sage Shilling, C. 2005. The Body in Culture, Technology and Society. London: Sage Turner, B. S. 1984. Body and Society. Oxford: Basil Blackwell Vídeo docent cos i gènere en la Prehistòria |
||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||
|