Antropologia del cos, els sentits i les emocions Codi:  21.015    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura aspira a situar els nostres cossos, els sentits i les emocions com a subjecte i no només com a objecte de la reflexió antropològica. L'assignatura planteja un recorregut que parteix de la idea que no sols tenim cos sinó que som cos. El cos és central per la nostra definició personal i social, per la nostra presentació i representació social. Totes les nostres relacions, fins i tot digitals, es produeixen des de i en un cos: el nostre. 
Els nostres cossos estan travessats per relacions de poder que marquen i delimiten normes sobre les re-presentacions culturals del cos. Establim diferències entre cossos "sans" i "malalts", "normals" i "estranys", "estàndards" i "grotescs". Els nostres cossos són part de complexos sistemes de classificació i agència social que tenen a veure amb la "normalització" però també amb la "normativització".  
Entre altres processos, la nostra societat es caracteritza per la creixent introducció de les lògiques mercantilistes i neoliberals en totes les expressions humanes. Estem també en un context cultural on el sentit de la vista, la visualitat, té una importància enorme. El predomini del fet visual juntament amb la conversió de tot en un bé de consum (la famosa "comodificació") han convertit els nostres cossos, les nostres emocions i els sentits que els i les connecten amb el món, en un territori de i per al consum que fa del cos el seu dispositiu central. A ninguna se li escapa que estem a un món on "el culte al cos" és difícil de defugir. Els nostres cossos, els nostres sentits i les nostres emocions són sovint productes del i per al consum. 
Els nostres cossos i les nostres emocions estan interseccionats per altres sistemes de significació com ara el gènere i el sexe que també són objecte d'una especial atenció a l'assignatura. Ser cos, i com a tal, fer antropologia en i des del cos té unes implicacions metodològiques que són abordades al llarg de l'assignatura. 


El cuerpo no es un "ser", sino un límite variable, una superficie cuya permeabilidad es regulada políticamente, una práctica significante en el campo cultural de la jerarquía de género y la heterosexualidad. (Butler 1990: 189, Gender Trouble)

Amunt

Es recomana haver cursat amb anterioritat les assignatures "Comunicació i Cultura" i "Gènere i Sexualitat". 

Amunt

A2 Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe. 
A10 Aplicar els coneixements i tècniques pròpies de la disciplina antropològica des d'una visió holista, als diferents contextos d'intervenció social.  
A3  Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics  i cognitius, educatius i de gènere. 

Altres competències: 
  • Capacitat  per al pensament crític i autocrític
  • Capacitat per a llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària
  • Capacitat per a comprendre les interrelacions entre la cultura, les formes de classificació social i els cossos.
  • Capacitat per a comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual i corporeïtzada.

Amunt

Unitat 1. El cos com a subjecte i objecte de les ciències socials
  • Conceptualitzant el cos
  • Presentació social del cos
  • El treball al cos
  • Cos i poder
  • El cos com a objecte de recerca
Unitat 2. Els cossos importen: el cos com a frontera i marge (cossos, gèneres, sexes) 
  • Els límits del cos
  • Cos, sexe i gènere: trans/gressions
  • Feminismes i cos
  • Masculinitats i cos
  • Cos i afectes

Unitat 3.  Sentits  i emocions 
  • Antropologia dels sentits
  • Les emocions en la societat: aproximació transcultural
  • Les emocions i el capitalisme
  • El treball de camp en i des del cos


Amunt

Antropologia del cos XML
Antropologia del cos DAISY
Antropologia del cos EPUB 2.0
Antropologia del cos MOBIPOCKET
Antropologia del cos HTML5
Antropologia del cos PDF
Cossos i sintiència en no humans Audiovisual

Amunt

Materials i bibliografia

Unitat 1

Mòdul docent (Josep Martí Pérez)

(bibliografia complementària específica unitat 1)

Baudrillard, Jean (2009) “El más hermoso objeto de consumo: el cuerpo”, a La sociedad de consumo, Madrid: Siglo XXI, pp. 155-185 [1ª ed: 1970]

Csordas, Thomas J. (1990) "Embodiment as a Paradigm for Anthropology" a Ethos, Vol. 18, No. 1 (Mar., 1990), pp. 5-47 Stable URL: http://www.jstor.org/stable/640395 

Douglas, Mary (1988)  "Los dos cuerpos" a Símbolos Naturales, Madrid: Alianza, pp. 89-109

Langman, L. 2003. "Culture, Identity and Hegemony: the Body in a Global Age" a Current Sociology: 51/3/4: 223-247

Lock, Margaret (1993) "Cultivating the Body: Anthropology and Epistemologies of Bodily Practice and Knowledge", Annu. Rev. Anthropol. 1993. 22:133-55

Martí, Josep (2017) "Esfilagarsats i entortolligats: Una ullada als cossos des del posthumanisme", Inmaterial 3, pp. 21-41

Mauss, Marcel (1979) "Técnicas y movimientos corporaltes" a Sociología y Antropología, Madrid: Tecnos, pp. 337-359


Unitat 2

Butler, Judith (2002) "Introducción" a Cuerpos que Importan, Barcelona: Paidós, pp. 17-53

Bordo, Susan. "El feminismo, la cultura occidental y el cuerpo" a La ventana, núm. 14, diciembre 2001. p. 7-81. (descarregable gratuitament a http://www.redalyc.org/pdf/884/88412394003.pdf)

Enguix, B. 2011. “Cuerpo y Transgresión: De Helena de Céspedes a Lady Gaga” a Relaces, Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad 5, Año 3: 25-38

Enguix, B. 2012. “Cultivando cuerpos, modelando masculinidades” a Revista de Dialectología y Tradiciones Populares LXVII (1): 147-180. Doi: 10.3989/rdtp.2012.06

Ringrose, Jessica and Rebecca Coleman (2013) "Looking and Desiring Machines: A Feminist Deleuzian Mapping of Bodies and Affects" a J. Ringrose and R. Coleman Deleuze and Research Methodologies ,Edinburgh: Edinburgh University Press, pp.  125-145

Rubin, Gayle (1989) "Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoría radical de la sexualidad" a Vance, Carole S. (Comp.) Placer y peligro. Explorando la sexualidad femenina. , Ed. Revolución, Madrid, pp. 113-190.

Simpson, Mark (2015): vídeos sobre cuerpo y metrosexualidad (Conferència Internacional Men in Movement I). 



Unitat 3

Alcoberro, Ramón (sd) "Eva Illouz y el capitalismo emocional"  (a http://www.alcoberro.info/, consulta 11 juliol 2017)

Bohannan, Laura (1966) "Shakespeare en la Selva" a Honorio M. Velasco (Comp.)Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas, Cuadernos de la UNED

Esteban Galarza, Mari Luz (2009) "Identidades de género, feminismo, sexualidad y amor: los cuerpos como agentes" a Política y sociedad, vol. 46, núm 1 i 2: 27-41

Fernández Poncela, Anna María (2011)  "Antropología de las emociones y teoría de los sentimientos" a Revista Versión Nueva Epoca, núm. 26, pàg. 1-24

Flores Martos, Juan Antonio (2010) "Trabajo de campo etnográfico y gestión emocional: notas epistemológicas y metodológicas" a Ankulegi , núm. 14, pp. 11-23


Flores Martos, Juan Antonio: vídeo sobre les emocions en antropologia

Le Breton, David (2013) "Por una antropología de las emociones" a  Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad. Nº10. Año 4. desembre 2012-març de 2013. pp. 67-77

Low, Kelvin E. Y. (2006) "Presenting The Self, The Social Body, and The Olfactory: Managing Smells in Everyday Life Experiences" a Sociological Perspectives 49/4,  pp. 607-631

Pink, S. (2009) Doing Sensory Ethnography, London: Sage, Cap. 1: Situating Sensory Ethnography: From Academia to Intervention, pp. 1-26

 Pink, S. Presentació i conferència sobre Sensory Ethnography 




Bibliografia Complementària



Blackman Lisa (2008) The Body: The Key Concepts, London: Berg

Butler, Judith (2006 [2005]) Deshacer el género, Barcelona, Paidós

Citro, Silvia (2009)  Cuerpos Significiantes. Travesías de una etnografía dialéctica, Buenos Aires: Biblos

Esteban, Mari Luz (2004) Antropología del Cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio, Barcelona: Bellaterra

Enguix, Begonya (2014) "Negotiating the Field: Rethinking Ethnographic Authority, Experience and the Frontiers of Research",  Qualitative Research, February 14 (1): 79-94

Featherstone, M. 1982. “The Body in Consumer Culture”. Theory, Culture and Society 1: 18-33

Fraser, Mariam i Monica Greco (2005) The Body: A reader (textos de Grosz, Mauss, Baudrillard i Bourdieu), London: Routledge

Gill Rosalind, Henwood, K. and Carl McLean. 2005. “Body Projects and the Regulation of Normative Masculinity". Body & Society 11(1): 37–62

Greco, M. i Paul Stenner (2008) Emotions. A social Science Reader. London: Routledge

Grosz, Elizabeth (1994)  Volatile Bodies. Toward a Corporeal Feminism, Indiana University Press

Howes, David (ed) (1991) The varieties of sensory experience: a sourcebook in the anthropology of the senses, Toronto: University of Toronto Press.

Howes, David (ed) (1991) The varieties of sensory experience: a sourcebook in the anthropology of the senses, Toronto: University of Toronto Press.

Illouz, Eva (2007) Intimidades Congeladas. Las Emociones en el Capitalismo, Madrid: Katz

Laqueur, T. 1994. La Construcción del Sexo. Cuerpo y Género desde los Griegos hasta Freud. Madrid: Cátedra

Martí, Josep (2008) La Cultura del Cos, Barcelona: UOC

Marti, Josep i Yolanda Aixelà (2010) Desvelando el Cuerpo. Perspectivas desde las ciencias sociales y humanas, Madrid: CSIC
 
Martí, Josep i Laura Porzio (2016) Cuerpo y agencia en la arena social, Madrid: CSIC 

Pink S. (2010) ‘The Future of the Anthropology of the Senses’ a debate with David Howes in Social Anthropology

Pink, S. (2011) ‘From Embodiment to Emplacement: re-thinking bodies, senses and spatialities’ Sport, Education and Society (SES), special issue on New Directions, New Questions: Social Theory, Education and Embodiment

Shilling, C. 1993. The Body and Social Theory. London: Sage

Shilling, C. 2005. The Body in Culture, Technology and Society. London: Sage

Turner, B. S. 1984. Body and Society. Oxford: Basil Blackwell

Vídeo docent cos i gènere en la Prehistòria


Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt