• Descripció

L'antropologia dels media se centra en l'estudi dels mitjans de comunicació com a part de la producció cultural, la circulació de significats culturals, i les formes d'establir relacions socials en el context de la vida quotidiana de les persones, comunitats i grups socials en les societats contemporànies.

En aquest curs explorarem la producció cultural -en especial els productes audiovisuals- i la seva circulació en els mitjans de comunicació o els media (diaris, ràdio, televisió, cinema, xarxes socials i altres tecnologies digitals de la comunicació basades en internet) a partir de quatre eixos:

a) velles mitologies, nous relats; el significat, la continuïtat i transformació dels universos simbòlics en les noves formes narratives (cinema, sèries, transmèdia);

b) l'anàlisi de les representacions socials i el circuit de la cultura;

c) la creativitat i la participació dels públics;

d) les diferents materialitats, mediacions i tecnologies i la seva imbricació en els processos socials de construcció d'identitat, cos, socialització i control social.

L'antropologia aporta a l'estudi dels mitjans de comunicació tres aspectes fonamentals: Una orientació teòrica que situa la cultura com a eix analític clau per a la comprensió dels fenòmens "mediàtics"; una perspectiva relativista i comparativa que incideix en la crítica cultural a les representacions hegemòniques; i una aproximació empírica basada en el treball de camp etnogràfic, que té en compte l'experiència de la gent en com interpretem i donem sentit a la producció i circulació de relats i d'imatges sobre el món en què vivim, els mons que imaginem i els mons possibles.

També cal incidir en la necessitat del professionals de l'antropologia en conèixer i pràcticar altres formes comunicatives que la textual, animant a incorporar els recursos audiovisuals i digitals a la pràctica de l'antropologia. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Antropologia dels media s'ofereix com a optativa dins de la menció en Antropologia Social i Cultural; i té connexions directes amb l'assignatura obligatòria Comunicació i Cultura. Recomanem aquesta assignatura pels i les estudiants que vulguin aprofundir en la comprensió dels fenòmens socials i culturals de les societats contemporànies, ja que actualment, la majoria dels processos socials i culturals "passen" pels mitjans de comunicació social o tenen la seva expressió a les xarxes socials.

• Camps professionals en què es projecta

L'antropologia dels mèdia és un terreny fèrtil per la interdisciplinarietat amb altres estudis sobre els mitjans de comunicació social. Té un gran interès per a les persones, ja que tots estem inmersos en processos de "mediatització" de la nostra vida quotidiana i planteja reptes importants de cara al futur en els diversos camps de la política, l'economia i la cultura. Cada cop és més necessària i es reconeix imprescindible en la societat, la participació dels i les antropòlogues en el disseny d'aplicacions digitals i en els estudis sobre audiències i formació de públics. També és un terreny fèrtil per a la recerca en narratives, disseny de productes mediàtics, anàlisi crítica dels mitjans de comunicació social i estudi de les tecnologies emergents. 

• Coneixements previs

Cal tenir coneixements previs d'antropologia social i cultural, així com familiarització amb les tècniques etnogràfiques. Es recomana haver cursat antropologia de la religió i antropologia de la comunicació. També és convenient haver cursat antropologia del cos o antropologia del gènere.  No cal tenir coneixements previs en l'ús de mitjans de comunicació digital ni en aplicacions específiques.  

• Objectius i competències

Els objectius d'aquesta assignatura són introduir els estudiants en una reflexió i anàlisi crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació social en les societats contemporànies. 

Les competències que treballarem, seguint la planificació docent del grau i adaptant-les a la nostra àrea de coneixement són: 

• A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe, o el gènere-sexe.       
• A10 - Aplicar els coneixements i tècniques propis de la disciplina antropològica, des d'una visió holística, als diferents contextos d'intervenció social.      
• B6 - Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets.        
• C2 - Utilitzar de manera avançada com a usuari  les tecnologies de la informació i la comunicació.     
• C4 - Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.  

• Continguts

L'enorme desenvolupament mediàtic de les últimes dècades i l'anomenada "era digital" suposa que l'antropologia ha de considerar els mitjans i els discursos audiovisuals com a part fonamental de la quotidianitat dels grups socials. Els mitjans emergeixen com a espais de configuració d'imaginaris, d'horitzons polítics i d'expressió de memòries i aspiracions col·lectives. Així mateix, noves identitats han de ser re-negociades sota aquestes condicions diferents formes de relacionalitat social.

Els mitjans audiovisuals van tenir el seu lloc des de molt d'hora en la disciplina antropològica per després constituir-se en una àrea de producció autònoma: l'antropologia visual i dels mitjans. No obstant això, la ubiqüitat d'ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius digitals que travessen la quotidianitat de les persones, demanda una ampliació de l'espectre dels estudis del mèdia tradicionals incloent també l'antropologia digital.

L'espai mediàtic involucra suports i llenguatges on la imatge es complementa amb textos escrits, sons, vídeo i s'inscriu en sistemes o continguts multimediàtics o transmediàtics, sovint en el marc d'una gran complexitat i oferint infinitat d'opcions de navegació i d'experiències.

L'antropologia considera els mitjans de comunicació tant com una eina de representació per a la difusió del coneixement antropològic, com un objecte d'estudi i una nova manera de fer treball de camp (neves metodologies, com ara l'etnografia digital o l'anàlisi de les representacions audiovisuals).

L'antropologia dels mitjan té una mirada interdisciplinària amb altres àrees de coneixement: la semiòtica, la narrotologia, la comunicació i els estudis culturals.

No obstant això, l'antropologia compta amb un recurs diferencial respecte d'aquests altres àmbits de coneixement i és el seu enfocament etnogràfic. Gràcies a la utilització de tècniques etnogràfiques -la observació participant, entrevista etnogràfica i altres tècniques qualitatives- les i els antropòlegs estudien com  les persones es relacionen amb els mitjans i com ens relacionem a través dels mitjans (com interpreten els missatges i textos mediàtics, què fem amb aquestes interpretacions, com fem servir les representacions i les acceptem, modifiquem o les rebutgen. Com les imatges  s'incorporen en els  contextos de producció simbòlica per a crear identitats i imaginaris, organitzar activitats polítiques, o vendre productes al voltant d'aquestes experiències mediàtiques. 

Els continguts de l'assignatura estan organitzats en 3 mòduls o unitats d'aprenentatge:

1. Narratives que expliquen el món i la representació audiovisual en les societats contemporànies:
   Introducció a l'anàlisi cultural de les representacions visuals i de les narratives audiovisuals de la producció cultural contemporània.
   Com les pel·lícules, sèries i anuncis incorporen coneixement social i cultural, expliquen el món i reprodueixen, legitimen o contesten els valors culturals en relació a la diferència i la desigualtat (gènere, edat, classe social, ètnia, raça, nacionalitat, etc.)
   
   
2. Els mèdia i la cultura digital:
   Com entenem els mitjans de comunicació cultural en relació a la cultura digital; quines són les transformacions socials i culturals que incorporen els nous mitjans de comunicació social, com ara la creativitat dels públics, la cultura participativa, la imatge com a forma de relació social, els memes, etc.
   
   
3. Els mèdia en la vida quotidiana:
   Com els mèdia s'incorporen en tots els aspectes de la vida quotidiana, quines continuitats i discontinuitats observem en les categories socials bàsiques com l'espai, el temps, la presència o la corporalitat o fenòmens com la disrupcions en la percepció de la intimitat, espai privat i públic,  la credibilitat i l'acció política o noves formes de consum. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Estem treballant en la millora dels recursos d'aprenentage per aquesta assignatura. Els actuals els trobareu a l'aula.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació