| Història de l'antropologia I | Codi: 21.017 : 6 |
L'assignatura Història de l'Antropologia I és un curs d'introducció a l'estudi de la formació i constitució del pensament antropològic fins a la primera meitat del segle XX. Abraça, per tant, un període parcial de la història de l'Antropologia dins del qual es volen presentar certes bases històriques, conceptuals i epistemològiques essencials per a la constitució de la disciplina. És, en aquest sentit, una primera part, que té necessària continuïtat en una Historia de l'Antropologia II, dedicada a les diferents escoles modernes des de la segona meitat del segle XX fins els nostres dies.
Dins d'aquesta primera part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que partint d'uns antecedents travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma inevitablement sintètica i selectiva, alguns autors i algunes obres centrals en la constitució teòrica i metodològica de l'Antropologia social i cultural. En aquest context, l'evolucionisme social representaria l'eix intel·lectual que a la segona meitat del segle XIX esdevé clau en la formació de l'Antropologia com a disciplina científica. Destaquen així mateix la importància i la influència posterior de l'escola d'antropologia cultural desenvolupada a partir de Fraz Boas, amb pilars teòrics i metodològics fonamentals com el relativisme cultural i el mètode comparatiu. El recorregut en qüestió s'atura dins de la primera meitat del segle XX, amb la tradició funcionalista i finalment amb l'escola de Cultura i Personalitat.
L'assignatura té, en aquests termes, un caràcter plenament teòric i s'estructura al voltant d'una sèrie de temes, molt amplis per si mateixos però alhora necessaris per tal de donar compte de la trajectòria històrica esmentada. I que pugui fer-ho sobre la base d'uns criteris essencials de reflexió sobre l'ésser humà, en un sentit holístic, divers i com a ésser social i cultural.
D'aquí sorgeix, de fet, la matèria prima per analitzar temàtiques com ara la religió, la política, l'economia, els sistemes mèdics o de parentiu, etc. És important, en aquest sentit, comprendre com han estat tractats aquests temes, amb tota la seva amplitud i complexitat, per diferents autors i a partir de diferents models teòrics i metodològics de referència a les primeres fases històriques de l'Antropologia. O també entreveure com diversos temes o fenòmens han estat especialment propicis i vinculats a determinats tipus d'enfocaments i els seus particulars punts de vista i paràmetres interpretatius.
En aquest sentit, l'assignatura té, a més, un propòsit i un contingut formatiu que va més enllà de l'estricte camp d'abast de l'Antropologia, perquè les diferents tradicions o corrents teòriques tractades al curs es poden trobar i han influït de forma significativa en d'altres disciplines dins de l'àmbit general de les humanitats, com ara la història, sociologia o la psicologia.
La Història de l'Antropologia I és una assignatura de sis crèdits ubicada al segons semestre del primer curs del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. L'assignatura abraça un període parcial de dita història o del recorregut teòric i empíric que la representa. És, en aquest sentit, una primera part, que té necessària continuïtat en una segona i posterior. Dins d'aquesta primera part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma per força sintètica i selectiva, alguns autors i obres centrals en la constitució teòrica i metodològica de la disciplina. El recorregut en qüestió s'atura dins de la primera meitat del segle XX, amb la tradició funcionalista i finalment amb l'escola de Cultura i Personalitat.
Antropología, Filosofía, Història, Sociologia i Psicologia.
L'objectiu principal de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió dels orígens, els fonaments i la constitució del pensament antropològic. I fer-ho a partir de la presentació dels antecedents i precursors i després de diferents escoles o corrents teòriques fonamentals en la formació i consolidació de l'Antropologia com a disciplina científica fins a la primera meitat del segle XX.
Objectius generals:
1. Arribar a tenir una visió de l'Antropologia des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual.
2. Introduir al coneixement antropològic a través de les diferents escoles de pensament que han contribuït a la formació i constitució de l'antropologia.
3. Fer comprendre la importància de pilars metodològics fonamentals de l'antropologia com ara el relativisme cultural i el mètode comparatiu.
4. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens socials i culturals des de diferents perspectives teòriques.
Competències:
A l'assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. Però en concret està vinculada a l'assoliment d'aquestes competències:
1. Ser capaç d'analitzar i sintetitzar.
2. Reconèixer la importància dels models teòrics com a eines conceptuals i metodològiques per a analitzar i comprendre la realitat, l'alteritat i els fenòmens socials i culturals.
3. Comprendre la importància de l'estudi de l'evolució històrica i epistemològica de la disciplina antropològica per tal d'entendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives d'anàlisi més actuals.
4. Ser capaç de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de vuit grans temes, que tracten de donar compte de forma diacrònica de l'evolució del pensament antropològic a través de diferents moments històrics i corrents teòriques fonamentals. Desenvolupats a continuació d'una introducció general, aquests temes són els següents:
1) La "prehistòria" de l'Antropologia: viatges, missioners i descobriments
2) Les tres fonts de la reflexió etnològica. El descobriment d'Amèrica
3) Pensadors del segle XVIII: Rousseau i Kant
4) El segle XIX: Evolucionisme social, determinisme racial i racisme
5) El particularisme històric i el relativisme cultural (versus etnocentrisme)
6) El difusionisme cultural
7) L'escola francesa i el funcionalisme antropològic
8) Cultura i personalitat: els models culturals
Les diferents lectures bàsiques associades a cada àmbit temàtic es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació.
Les lectures bàsiques proposades constitueixen la columna vertebral de l'assignatura. Per tant, la seva lectura és del tot essencial i permet la realització dels exercicis proposats per a l'avaluació i la superació amb èxit del curs. Això no obstant, aquestes lectures s'han de complementar amb d'altres incloses també dins dels diferents temes i amb alguns manuals citats a la bibliografia junt amb el llistat de referències generals.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |