| Història de l'antropologia II | Codi: 21.018 : 6 |
Aquesta assignatura abraça el període immediatament posterior al que s'ha treballat a l'Assignatura Història de l'Antropologia I. Cal dir en primer lloc que l'assignatura contempla un període parcial de dita història o del recorregut teòric i empíric que la representa. Així com passava a la primera part, dins d'aquesta segona part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma per força sintètica i selectiva, alguns autors i obres centrals en el desenvolupament i consolidació teòriques i metodològiques de la disciplina. El recorregut en qüestió s'inicia a la primera meitat del segle XX amb les diferents escoles modernes i fins a la postmodernitat. En aquest marc, la present guia d'aprenentatge vol sistematitzar i sintetitzar, a través dels diferents temes que es plantegen al Pla Docent de l'assignatura, certes bases històriques i epistemològiques essencials en el desenvolupament de l'antropologia.
L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de set grans temes principals, que tracten de donar compte de forma diacrònica de l'evolució del pensament sobre l'ésser humà i pròpiament antropològic en diferents moments històrics (que s'agrupen entre la modernitat i la postmodernitat) i per mitjà de tradicions teòriques i autors fonamentals. Aquests temes queden definits de la següent manera:
1) La modernitat antropològica
2) Neo-evolucionisme, Ecologia Cultural i Materialisme Cultural
3) L'Estructuralisme de Lévi-Strauss
4) El Marxisme a l'antropologia
5) L'Antropologia simbòlica
6) Nova etnografia. Etnociència
7) La postmodernitat antropològica
8) Epíleg: un recorregut per la Història de l'Antropologia a l'Estat Espanyol
Els principals eixos de contingut de cada un d'aquests temes s'esmenten dins de l'apartat posterior Estructura. Les diferents lectures bàsiques associades a cada àmbit temàtic es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació.
Per a cursar aquesta assignatura és imprescindible haver cursat pràviament les Assignatures d'Introducció a l'Antropologia i Història de l'Antropologia I.
L'objectiu principal de l'assignatura és acostar l'estudiantat a la comprensió del període de desenvolupament i consolidació del pensament antropològic. I fer-ho a partir de la presentació de les diferents escoles o corrents teòriques fonamentals de l'Antropologia a partir de la segona meitat del segle XX.
Objectius generals:
1. Arribar a tenir una visió de l'Antropologia des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual.
2. Introduir al coneixement antropològic a través de les diferents escoles de pensament que han contribuït al desenvolupament de l'antropologia.
3. Fer comprendre la importància de pilars metodològics fonamentals de l'antropologia com ara el relativisme cultural i el mètode comparatiu.
4. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens socials i culturals des de diferents perspectives teòriques.
Competències:
A l'assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. Però en concret està vinculada a l'assoliment d'aquestes competències:
1. Ser capaç d'analitzar i sintetitzar.
2. Reconèixer la importància dels models teòrics com a eines conceptuals i metodològiques per a analitzar i comprendre la realitat, l'alteritat i els fenòmens socials i culturals.
3. Comprendre la importància de l'estudi de l'evolució històrica i epistemològica de la disciplina antropològica per tal d'entendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives d'anàlisi més actuals.
4. Ser capaç de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
L'assignatura es composa de vuit temes que inclouen el contingut teòric previst. Es proposen un seguit de lectures bàsiques per a cada un, que han d'anar acompanyades de la lectura complementària d'alguns manuals recomanats a la secció de bibliografia i altres articles també complementaris que us adjunto en les seccions on es desenvolupen els temes. L'estudiantat disposa, llavors, d'un llistat general de referències en el qual pot buscar i seleccionar els materials que necessiti o seguir les recomanacions de la professora de cara a l'aprenentatge general sobre els diferents temes o per a la realització de les activitats d'avaluació continuada.
TEMA 1: LA MODERNITAT ANTROPOLÒGICA
Principals eixos de contingut:
-Crisi de l'imperialisme i descolonització
-Nous objectes d'estudi
Lectures bàsiques :
Menéndez, E. (1991) "Definiciones, indefiniciones y pequeños saberes" a Alteridades, 1 (1): 21-32
TEMA 2: NEO-EVOLUCIONISME, ECOLOGIA CULTURAL I MATERIALISME CULTURAL
Principals eixos de contingut:
-El determinant tecno-ecològic com a explicació cultural.
-El determinisme ambiental
-L'evolucionisme universal de Leslie White
-Julien Steward i l'ecologia cultural
-El neofuncionalisme.
-Marvin Harris i el materialisme cultural
Lectures bàsiques:
Harris, M. (1974) "La madre vaca" a Vacas, cerdos, guerras i brujas. Barcelona: Anagrama. Pp.15-36
Sahlins, M. D. (1998) "Evolución: específica i general" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 370-389. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
Steward. J. (1998) "El concepto i el método de la ecología cultural" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 334-344. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
White, L. (1998) "La energía frente a la evolución de la cultura" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 349-368. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
TEMA 3: L'ESTRUCTURALISME DE LÉVI-STRAUSS
Principals eixos de contingut:
-Estructura, sistema i model.
-La teoria de l'aliança i la regla de la reciprocitat.
-El coneixement humà i els processos mentals: el pensament salvatge.
-Els aspectes estructurals de la mitologia.
Lectures bàsiques:
Lévi-Strauss, Claude (2012) "El encuentro del mito y la ciencia" a Mito y significado. p. 25-36. Madrid: Alianza editorial.
TEMA 4: EL MARXISME A L'ANTROPOLOGIA
Principals eixos de contingut:
-De la cultura a la formació econòmica i social
-Paradigma dels modus de producció.
-Relació dialèctica entre base material i cultura, entre infraestructura i superestructura.
-Articulació dels diferents modus de producció.
Lectures bàsiques:
Godelier, Maurice (2010) "Comunidad, sociedad, cultura: Tres claves para entender las identidades en conflicto", Cuadernos de Antropología Social, 32: 13-29
Meillasoux, Claude (1977) "Introducción" i "La comunidad doméstica" a Mujeres, graneros i capitales. México. Siglo XXI.Pp. 7-53
TEMA 5: L'ANTROPOLOGIA SIMBÒLICA
Principals eixos de contingut:
-La cultura com a símbol
-L'acció simbòlica, els rituals.
Lectures bàsiques:
Larrea, C. (2014) "Les funcions simbòliques dels ritus" a Mary Douglas, la mirada antropològica d'una catòlica. Barcelona: UOC
Vallverdú, J. (2008) "La antropologia simbólica norteamericana y británica" a Antropologia Simbólica. Barcelona: UOC.
TEMA 6: NOVA ETNOGRAFIA. ETNOCIÈNCIA
Principals eixos de contingut:
-Èmic, ètic i la Nova etnografia
-La cultura com a organització mental
-El llenguatge com a objecte d'investigació
-Els sistemes terminològics.
Lectures bàsiques:
Velasco, Honorio (2007) "La cultura como clasificación. Etnociencias" a Lisón Tolosana, C. Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, Método y Práctica. Madrid: Akal.
TEMA 7: LA POSTMODERNITAT ANTROPOLÒGICA
Principals eixos de contingut:
-El moviment postmodern
-La Meta-antropologia
-L'Antropologia experimental
-L'Etnografia postmoderna
Lectures bàsiques:
Geertz, Clifford (2007) "Descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura" a Bohannan, P. & Glazer, J. Antropología. Lecturas. Madrid : McGraw-Hill.
Geertz, Clifford (1989) "Estar allí. La antropología y la escena de la escritura" a El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.
Marcus, G. y D.E. Cushman (1998) "Las etnografías como textos" a Reinoso, C. El surgimiento de la antropología posmoderna. Barcelona: Gedisa.
TEMA 8: EPÍLEG: UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA DE L'ANTROPOLOGIA A L'ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA
Principals eixos de contingut:
-Del Folklore a l'Antropologia Social. Una història de la institucionalització de l'Antropologia a l'Estat Espanyol
Lectures bàsiques:
Prat, Joan (1991) "Estudio introductorio", a Prat, J,; Contreras, J. y Moreno, I. Antropologia de los pueblos de España. Taurus, Barcelona. Pp.13-32
Calvo, Lluis (2017) "Del ayer, del hoy y del mañana de la Antropología en Catalunya: en homenaje a Claudio Esteva Fabregat", Arxiu d'Etnografia de Catalunya., 17: 179-202
ÚS DE FONTS DIVULGATIVES D'INTERNET I DE LES EINES D'INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICAL A L'ASSIGNATURA
La Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya vetllem per la formació de futurs experts amb formació crítica i especialitzada. Així, és indispensable que, en el marc d'un programa d'ensenyament universitari d'aquest tipus, els treballs i les activitats de l'estudiantat vagin molt més enllà de fonts i formes discursives de divulgació. Les fonts divulgatives d'internet són útils, però en cap cas no poden substituir les veus i els canals pròpiament acadèmics. La consulta de fonts com ara la wikipedia, la premsa informativa o els blogs lúdics no pot anar en detriment de la consulta i la citació bibliogràfica acadèmica. Els treballs de les assignatura, doncs, hauran de ser textos originals, fets per l’alumnat, i amb una estructura, llenguatge i rigor propis del gènere universitari. S’hauran de basar principal i fonamentalment en la utilització i citació dels recursos de l’assignatura.
No es pot fer ús de la IA per a fer els treballs de l'assignatura. Al pla docent i al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC trobareu informació sobre què es considera conducta irregular i les conseqüències que pot tenir. L'ús de la IA generativa, serà considerat una conducta irregular en l'avaluació. Tampoc als serveis d'IA no es poden introduir continguts que infringeixin aspectes de protecció de dades, de confidencialitat o de propietat intel·lectual, com ara els recursos d'aprenentatge.
Recordeu que l’'activitat oral i escrita al debat i als treballs ha de ser fruit de la vostra comprensió de la lectura dels materials proporcionats a l'assignatura. No us baseu exclusivament en la informació que podeu trobar a internet, ja que pot no ser correcta i fins i tot pot ser incongruent o inadequada a l'activitat. Abans d'utilitzar aquestes eines cal tenir un criteri format, que construireu seguint les lectures del curs i el guiatge del professorat, i que us permetrà avaluar les fonts d'informació disponibles i utilitzar-les amb rigor acadèmic.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |