• Descripció

Evolució cultural humana.

Una lectura darwinista

Històricament s'ha tractat la cultura humana com un fet transcendent i aliè a l'evolució. Aquest concepte és el que va permetre antigament de situar els humans fora de l'animalitat, en una posició especial. Encara avui dia hi ha investigadors que, malgrat que consideren la teoria de l'evolució per a explicar la variació i el canvi en la història de la humanitat, reserven un espai encara diferenciat per a la ment, el simbolisme i la consciència humans.

El nostre propòsit serà, doncs, de situar tota la complexitat humana sota l'òrbita de l'evolució, fins i tot la base del simbolisme i les relacions socials i econòmiques. Repassarem les diferents adaptacions humanes, la seva història i llur importància en l'esquema evolutiu del nostre gènere. Tot això no obstant no deixarem de situar, per a diferents moments, la importància també d'hipòtesis manllevades de teories de la història. L'evolució cultural humana és, de fet, un dels objectes d'estudi típics en què es troben una gran diversitat de disciplines acadèmiques, un dels objectes de recerca anomenats transdisciplinars.

Per situar-nos més enllà de l'idealisme ens iniciarem debatent una sentència d'un filòsof teòric de la cultura, com fou Walter Benjamin. D'ell emprarem, com a divisa per al curs una de les seves sentències de les Tesis de Filosofia de la Història:

"No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie" Tesis de Filosofia de la Història, VII

S'hi introdueix, des d'un punt de vista filosòfic i crític l'animalitat de les manifestacions culturals humanes. Nosaltres la utilitzarem però transcendirem el missatge filosòfic per situar-nos en la teoria de l'evolució per explicar com les activitats culturals, socials i econòmiques de la humanitat s'expliquen des de la teoria darwiniana de l'evolució.

Partirem d'una anàlisi crítica també de les concepcions sobre la humanitat per centrar-nos en l'explicació evolutiva. Per a fer-ho haurem d'introduir conceptes i metodologies pròpies de les ciències naturals, de la biologia.

No donarem res per sabut i baixarem al detall essencial per a la comprensió del fenomen evolutiu abans de fer un repàs de l'evolució en les seves etapes més primitives, al llarg del Quaternari, l'època de l'evolució biològica humana i de l'aparició de les nostres característiques anatòmiques i també comportamentals, en què apareix el comportament cultural, social, econòmic i simbòlic.

S'introduirà el tema de la contradicció entre idealisme de les visions antropocèntriques i materialisme de l'evolució repassant la base de les accepcions del terme humà al llarg del passat per acabar situant l'inici de la recerca científica de l'evolució humana amb la recerca empírica, científica, d'E. Dubois i R. Dart i, sobretot, amb el treball de la família Leakey i tots els seus co¿aboradors. És en aquest moment quan la teoria de l'evolució i la recerca empírica posen damunt la taula les adaptacions típicament humanes i és també en aquest punt quan en comencem nosaltres el repàs: bipedisme, creixement cerebral, producció d'instruments i transformació com a nínxol típicament humà, simbolisme, llenguatge. Hi proposarem les dades actuals per a cadascun d'ells i les conseqüències que se'n deriven. La introducció de la teoria de l'evolució no ha estat, però, desproveïda de contradiccions i problemes greus. Un exemple del que diem el tenim en la descoberta i rebuig de l'art pictòric plistocè en el darrer quart del segle XIX.

El bipedisme és una característica típica hominina, important, però que no obre immediatament les portes de nous hàbitats: entre les descobertes a partir dels anys 90 s'hi compta la constatació que els primers gèneres hominins segueixen essent de bosc. És en especial el creixement cerebral i la que anomenem inte¿ligència operativa les adaptacions que permeten de situar la "conquesta" dels espais oberts. En el quadre següent indiquem algunes de les qüestions principals lligades a l'adquisició de la capacitat de transformació i que ens distingeixen dels gèneres pròxims actuals i dels hominins pretèrits.

Aquest quadre és tant una eina informativa com un instrument de formació mitjançant l'anàlisi i el debat.

Definim en què consisteix el nínxol de transformació amb el desig de clarificar algunes posicions. No es tracta només de la fabricació d'instruments sinó, a la llarga, de la transformació de l'espai vital i, sobre tot, dels aliments. En la discussió sobre l'operativitat humana hem de discutir el registre arqueològic i paleontològic que defineix les possibilitats de Paranthropus, Australopithecus i Kenyanthropus com a possibles gèneres també operatius.

Com a últim terme lligat a la transformació obrim el pas a les hipòtesis que, a través de la competència per l'espai i els recursos, ens expliquen l'expansió humana al llarg de tota la seva història. Coma paradigma d’aquestes hipòtesis hi ha la que hem plantejat per a l’arribada d’Homo antecessor a Europa occidental.

Per a poder discutir sobre la humanització cal revisar les dades empíriques sobre les quals es basen les hipòtesis actuals. Tenim registre arqueològic de la cultura material humana des de 3,3 Milions d’anys (Ma) a tota l'Àfrica oriental, regió des de la qual veiem l'expansió del gènere humà. Les descobertes al jaciment de Dmanissi, a la República de Geòrgia, al Caucas (datat d'entorn de 1.6 i 1.8 Ma), en canvi, han situat l'expansió hominina en un moment molt primitiu de forma que alguns autors veuen possibilitats a un origen humà fora d'Àfrica. L'expansió no és només en termes de geografia sinó també en termes d'ecologia i hàbitats.

Per poder explicar la sortida d'Àfrica i la introducció dels humans a Europa occidental repassarem els principals registres arqueopaleontològics i paleoantropològics sobretot del continent Africà i Euroasiàtic per veure com l'evolució cultural i biològica van en paral·lel.

Un cop repassades qüestions que es relacionen per sentit comú amb l'evolució, la cultura i la lluita per la supervivència, passarem a analitzar trets humans que ja no es relacionen amb tanta facilitat amb l'evolució. Així arribem al tema del comportament simbòlic. Volem reivindicar el paper de l'arqueologia en aquest debat, donat que és aquesta disciplina la que permet de posar de manifest els productes d'aquest simbolisme més enllà de les idees que volen posar el simbolisme únicament com a característica d'Homo sapiens. Exemples de productes del simbolisme els tenim a 450.000 anys a Atapuerca, als Alts del Golam amb 230.000, utilització i tractament de l'ocre des de fa 200 Ka a Àfrica i en la gran diversitat dels comportaments culturals que es poden relacionar des de fa uns anys amb els Neandertals (e.g. enterraments, representacions artístiques rupestres i mòbils (gravats i pintures), elements d'adorns corporals...); tots exemples que fem servir per mostrar el simbolisme en espècies més enllà de la nostra, com un tret humà molt estès.

Amb el tema del comportament simbòlic deixem estrictament el passat llunyà, quaternari, de la història humana per fer un salt qualitatiu més interessant. A partir d'aquí analitzarem fenòmens prehistòrics recents i històrics, des de l'antiguitat als nostres dies. Hi aplicarem els mateixos criteris d'evolució, adaptació i lluita per la supervivència que hem fet servir en la prehistòria llunyana. Així analitzarem l'adaptació econòmica i ecològica de les poblacions humanes des del Neolític que els van permetre de millorar el rendiment de regions amb medis ambients molt diferents i també les connexions entre les crisis climàtiques, la caiguda de grans civilitzacions i cultures (p. e. l'Imperi Antic d'Egipte) i les connexions entre grans crisis històriques (p. e. la Pesta Negra a l'Europa medieval) amb canvis climàtics i ecològics dràstics, que van posar de manifest mancances adaptatives.

Com a colofó i hipòtesi general promourem l'avaluació de la diferència en la capacitat adaptativa de les societats per explicar llur persistència o desaparició (concepte de resiliència de les societats). Amb aquesta perspectiva haurem de deixar de banda les idees sobre el progrés que han guiat la interpretació en història: què passa si el progrés és una fa¿làcia i les societats subsisteixen no per la seva major bondat organitzativa sinó per llur adaptació?

Evidentment, on l'aplicació de la teoria de l'evolució a la història cultural humana té una importància cabdal més enllà de la ciència és en l'anàlisi de la realitat actual i en la prospectiva del futur humà. Només la perspectiva temporal profunda de l'evolució ens permet de tenir una visió vàlida dels fenòmens tant climàtics com ecològics de l'actualitat alhora que ens permet d'avaluar les capacitats de transformació humanes i el seu paper adaptatiu actual.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

El Grau d'Antropologia i Evolució Humana promou una formació holística en el camp de l'Antropologia que inclou l'àmbit social i cultural juntament amb el biològic. El curs d'Evolució Humana i Cultura està concebut com una introducció a la branca evolutiva, amb una informació exhaustiva i actual sobre l'evolució primitiva humana i alhora un marc general comprensiu per a tots els estudiants del grau perquè puguin comprendre les dimensions de l'explicació evolutiva en la comprensió de la prehistòria, la història i, en concret, de les manifestacions culturals. Serveix alhora com a formació en l'avaluació d'hipòtesis ja que es proposa una lectura heterodoxa i diacrònica que serà avaluada al llarg del curs. No és una qüestió de memorització de continguts, sinó de molta lectura i saber organitzar i sintetitzar la informació per tenir clar les principals hipòtesis i conceptes i saber desenvolupar-los i contextualitzar-los, en el passat i actualment.

• Camps professionals en què es projecta

El curs d'Evolució Humana i Cultura pretén servir a la formació d'un professional de l'antropologia en l'àmbit cultural i social mitjançant l'avaluació de l'explicació evolutiva per a les manifestacions culturals. En ser una proposta transdisciplinar i transfronterera serveix, inversament, per a la formació d'un professional de l'estudi de l'evolució i la prehistòria en mostrar la connexió entre evolució i cultura. En els dos àmbits professionals serveix tant per a estudiants que vulguin dedicar-se a l'ensenyament de l'antropologia, la història i l'arqueologia, com als que vulguin treballar en la gestió del patrimoni i, finalment, com a introducció a la recerca en aquests àmbits ja que es tracta d'una avaluació crítica d'un model hipotètic complex.

• Coneixements previs

• Objectius i competències

• Continguts

El curs explorarà i avaluarà la relació entre la cultura i els fenòmens biològics d'adaptació. Com a reflexió inicial proposem el debat sobre una de les Tesis de Filosofia de la Història de Walter Benjamin:

Unitat 0. Presentació i primera discussió : "No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie"

Walter Benjamin. Tesis de Filosofia de la Història, VII.

El bloc de presentació, a partir de la cita de Benjamin, està dedicat a proposar el model evolutiu per explicar la història com una hipòtesi per la qual molts dels fenòmens de la cultura, la societat, l'economia de les societats humanes estan fonamentats pels conceptes darwinians típics: adaptació, lluita per la supervivència i selecció natural de, en aquest cas, societats humanes. S'hi repassa les bases de la teoria de Darwin per actualitzar continguts i anivellar les competències d'accés dels estudiants i es veuen quins criteris i fins a quin punt els seus conceptes són aplicables a la història. S'hi farà un primer repàs dels fenòmens que anirem veient de manera més detallada al llarg del curs.

Unitat 1. Introducció a l'evolució. Presentació de l'Evolució i la Prehistòria. Història i Biologia: canvi, evolució, herència i l'arbre de la vida

Aquest curs, malgrat la perspectiva que se li ha donat, no deixa de ser, en bona mesura, un curs d'introducció a l'Evolució Humana i la Prehistòria. Per això les dues primeres unitats es dedicaran a desenvolupar el contingut bàsic de la disciplina. La primera presentarà la metodologia de l'arqueologia de l'evolució humana, amb una incidència important en clarificar el període temporal i geològic en què es desenvolupà el procés evolutiu humà en el passat. S'introduirà el concepte de Quaternari i les seves etapes perquè es comprengui la dimensió temporal.

Serà vital que l'estudiant conegui la realitat de l'arqueologia, la seva metodologia de camp, com és el registre en què ens basem per la reconstrucció de l'evolució humana, com es presenta i com es recupera, tot fent èmfasi en la generació d'hipòtesis que l'expliquin. En aquest sentit es vol que l'alumne conegui, no necessàriament que domini, el món de la recerca i de la generació d'hipòtesis. Es faran servir sobretot els exemples dels jaciments excavats per l'IPHES-CERCA per a i¿lustrar la metodologia.
La introducció de la disciplina i la seva metodologia requerirà la presentació de les ciències i tècniques que participen en la recerca en evolució humana (geologia, paleontologia, paleogenètica, palinologia, geocronologia, biologia, història...) per a reforçar la visió d'una investigació transdisciplinar.

En aquesta mateixa unitat presentarem amb més detall les bases biològiques, ce¿ulars per a comprendre l'evolució, la noció de canvi i evolució sobre l'herència. El concepte més important a presentar i desenvolupar és el de l'arbre de la vida, ja que és l'únic que ens permet de trencar amb la concepció errònia d'una evolució en escala gradual en una sola branca. Aquesta darrera ha estat la forma popular i clàssica d'entendre l'evolució humana en una direcció de progrés cap a l'Homo sapiens: un preconcepte teleològic que cal abandonar.

Unitat 2. Les primeres fases de l'evolució biològica humana

Els humans som una gènere dins l'ordre dels primats. D'humans n'hi ha hagut diferents espècies al llarg de l'evolució. Aquesta diversitat, que sempre havia existit, ha desaparegut en els darrers anys en què la nostra espècie Homo sapiens és l'única representant del gènere que queda avui. Qualsevol especialista en antropologia cal que conegui la posició dels humans en l'arbre de la vida i la història del procés evolutiu del grup biològic en què estem.

Per això plantegem una introducció en l'evolució dels primats i dels hominoideus, els parents més pròxims de la humanitat, al llarg dels darrers deu milions d'anys. Aquesta introducció donarà pas a la història evolutiva concreta de la humanitat i els seus ancestres directes des d'aquella primera bifurcació que representà la posició bípeda, la locomoció típica humana en què només utilitzem les extremitats inferiors per a desplaçar-nos. Malgrat la visió popular es reforçarà el concepte que els ancestres dels humans no foren quadrúpedes, sinó braquiadors. És a dir es movien per les capçades dels arbres i feien servir els braços per desplaçar- se per les branques. Un cop adquirit el bipedisme seguirem tot el procés evolutiu i l'aparició de les adaptacions més recents en les unitats temàtiques posteriors.

Unitat 3. L'evolució darwiniana en la història. L'evolució de la cultura en acció.

Aquesta serà la unitat central en què es desenvoluparà el model per explicar la història humana mitjançant l'evolució darwiniana. Ens referirem a fenòmens històrics i prehistòrics organitzats en sis grans capítols que presenten cadascun una adaptació o forma cultural, social o econòmica humana. Totes elles les contextualitzarem i situarem en l'evolució mostrant sempre els seus referents primitius en d'altres espècies, sobretot el ximpanzé.

Per explicar aquestes adaptacions al llarg de tota la història prenem exemples de qualsevol època. Sempre es combinaran fenòmens del passat més llunyà en què s'exemplifiqui l'aparició més primitiva de l'adaptació amb fenòmens més recents. Aquests darrers ens donaran la possibilitat de veure que els fenòmens adaptatius no són únicament un fet de l'anomenada prehistòria sinó que els podem trobar fins avui. Així com més recents siguin els fenòmens presentats, i més pròxims a nosaltres, més reforçarem el model d'aplicació de l'evolució a la història.

Les adaptacions crucials que treballarem són:

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació