| Evolució Humana | Codi: 21.021 : 6 |
Saber com vam evolucionar, a partir de quin ancestre i on es van produir els assoliments més importants de la humanitat ha interessat l'home ja des de ben antic. Però malgrat que aquesta inquietud es força antiga, a hores d'ara, el nostre arbre filogenètic encara no està complet perquè desconeixem algunes de les seves branques o no som capaços d'establir connexions entre les que ja coneixem.
L' Homo sapiens és el resultat d'un llarg i complex procés d'evolució biològica que va començar fa més de 6 milions d'anys. En el marc d'un grau sobre Antropologia i Evolució Humana és bàsic conèixer els gèneres i espècies que conformen el llinatge humà i saber ubicar-los tant cronològica com geogràficament. A més d'entendre quins mecanismes i processos van determinar que unes espècies concretes i no d'altres formessin part dels nostres avantpassats directes.
En aquesta assignatura es parlarà d'evolució humana des del punt de vista de la paleoantropologia. És a dir, ens centrarem en l'estudi de les restes fòssils dels hominins, en els seus trets anatòmics claus i distintius, en les hipòtesis que s'han plantejat per a determinar que una determinada espècie és part o no del nostre llinatge i el lloc que ocupa en l'evolució.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és que l'alumne conegui el procés biològic evolutiu que va conduir a l'aparició de la nostra espècie.
Com a resultats d'aprenentatge ha de ser capaç d'entendre que la nostra evolució no fou lineal, si no el resultat d' un procés complex que va implicar en certs moments l'evolució en paral·lel de diferents gèneres i espècies. A més, ha de tenir la capacitat d'acceptar que és una disciplina en continu canvi i transformació. Qualsevol nou descobriment no només aporta nova informació, si no que pot transformar els paradigmes establerts. De fet, en els darrers mesos s'han publicat dues noves espècies, una d'australopitècid i una del gènere Homo. Finalment, ha de tenir coneixement dels diferents gèneres i espècies avantpassades de l' Homo sapiens sent capaç de situar-los correctament en el temps i en l'espai, a més de saber les característiques anatòmiques essencials que les caracteritzaven.
*BLOC 1. Els orígens: Un arbre amb moltes branques
La divergència de les línies evolutives d'humans i ximpanzés es va produir a Àfrica fa entre 6 i 7 milions d'anys. Encara no es coneix l'espècie exacta que fou el darrer avantpassat comú d'aquests dos llinatges, però s'han proposat tres gèneres com a possibles candidats. D'un d'aquests evolucionaria posteriorment el gènere Australopithecus. Actualment, coneixem cinc espècies pertanyents a aquest gènere. Dues d'aquestes, l' Australopithecus africanus i l' Australopithecus afarensis, s'han proposat com els candidats més probables per a donar inici al nostre gènere.
A més del gènere Australopithecus, el continent africà va ser poblat per dos gèneres més, relacionats de manera menys directa o lateralment amb els nostres avantpassats: el gènere Paranthropus i el gènere Kenyanthropus.
1.1 Divergència de les línies evolutives d'humans i ximpanzés:
Sahelanthropus, Orrorin i Ardipithecus.
1.2 El gènere Australopithecus:
1.2.1 Australopithecus anamensis
1.2.2 Australopithecus afarensis
1.2.3 Australopithecus africanus
1.2.4 Australopithecus bahrelghazali
1.2.5 Australopithecus deyiremeda
1.2.6 Australopithecus garhi
1.2.7 Australopithecus sediba
1.3 El gènere Paranthropus
1.3.1 Paranthropus aeithiopicus
1.3.2 Paratnthropus robustus
1.3.3 Paranthropus boisei
1.4 El gènere Kenyanthropus
*BLOC 2. El gènere Homo: L'origen
Fa 2,5 milions d'anys va aparèixer el primer representant del gènere Homo a Àfrica, aquest hominí primitiu presentava unes característiques anatòmiques específiques del nostre gènere que van anar evolucionant en espècies posteriors. A partir d'aquest moment, una anatomia preparada i dissenyada per a la locomoció bípeda, unes dents petites, una mandíbula més gràcil i un ritme creixent d'expansió cerebral va caracteritzar les diferents espècies d' hominins. En aquest mòdul ens centrarem en les primeres espècies que van sorgir a Àfrica i també, en la sortida del continent africà i l'inici de la colonització d'altres indrets, principalment d'Àsia.
2.1 Homo habilis, Homo rudolfensis i Homo ergaster
2.2 Fora d'Àfrica: nous hàbitats i noves espècies:
2.2.1 Homo georgicus
2.2.2 Homo erectus
*BLOC 3. Els homínids del Plistocè inferior i mitjà
Fins als anys 90 del segle XX es pensava que el poblament d'Europa s'havia iniciat en una data relativament tardana, fa uns 500.000 anys. Però, les descobertes dels jaciments de Sima del Elefante i Gran Dolina a la Sierra de Atapuerca (Burgos) i als jaciments d'Orce (Granada) van fer canviar el paradigma. Els primers hominins van arribar al Vell continent fa més d'un milió d'anys, a partir d'aquell moment es van produir un seguit d'onades migratòries amb diferents espècies. Aquest mòdul té per objectiu tenir una visió de les espècies que van poblar Europa abans de l'arribada de l' Homo sapiens. Finalment, oferirem informació d'altres espècies que van viure a altres indrets en aquesta cronologia.
3.1 Els primers pobladors d'Europa
3.2 Homo antecessor
3.3 Tornem a Àfrica: Homo naledi
3.4 Europa fa 500.000-400.000 anys:
Homo heidelbergensis i pre-Neandertals
3.5 Els Neandertals
*BLOC 4. L' Homo sapiens i la colonització de tot el planeta
La nostra espècie va sorgir a Àfrica fa entre 300.000 i 200.000 anys. A partir de fa uns 200.000 es va expandir per tot el planeta fins arribar a colonitzar-lo totalment i erigir-se com la única espècie humana del planeta. El procés va tenir diferents peculiaritats segons l'àrea geogràfica ja que no es va donar al mateix temps a totes les àrees del planeta ni amb les mateixes característiques.
L' Homo sapiens va coexistir amb tres espècies diferents d'humans abans de què les altres espècies s'extingissin (neandertals, Homo erectus, Homo floresiensis). Dedicarem una atenció especial a la darrera d'aquestes espècies, l' Homo floresiensis i el debat que ha despertat entre la comunitat científica tant per la seva morfologia i anatomia com per la datació de les seves restes.
4.1 L'expansió dels humans per Oceania i Amèrica.
4.2 Espècies que no encaixen: Homo floresiensis, Homo luzonensis i Homo naledi
Pàgines web:
Museo de la Evolución Humana (Burgos)
http://www.museoevolucionhumana.com/es
Pàgina web amb informació sobre temes d'antropologia i arqueologia http://archaeology.about.com/
Pàgina web del Natural History Museum de Londres
http://www.nhm.ac.uk/nature-online/life/human-origins/index.html
Pàgina web sobre evolució humana, amb especial dedicació a les investigacions realitzades als jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos)
http://www.atapuerca.tv/
Pàgina web de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)
http://iphes-noticies.blogspot.com.es/
Museu de la Ciència de Barcelona. En especial l'apartat que fa referència a la matèria civilitzada.
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/salamateria_es.html
http://principia.io/2015/07/23/como-resucitar-un-mamut/
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|