| Arqueologia del quaternari | Codi: 21.023 : 6 |
L'arqueologia consisteix en l'estudi de les societats humanes del passat a través de les seves restes materials. Segons la Society for American Archaeology aquesta disciplina estudia "des de les restes fossilitzades de fa milions d'anys a Àfrica fins els edificis del segle XX a New York". El Quaternari per la seva banda és el període geològic que va des del inici de la època de Pleistocè fa uns 2.58 milions d'anys fins als present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.
L'Arqueologia del Quaternari o Arqueologia Prehistòrica, defineix el conjunt de mètodes arqueològics per a l'estudi de les societats prehistòriques a partir de les seves restes materials. Es difícil precisà els límits de la prehistora. L'inici de la cultura material és avui dia encara poc precís i discutit. Sembla que el pdoem situar amb les indústries de 3.3 milions d'anys del jaciment Kenià de Lomekwi, però sense oblidar períodes previs en els que la possible cultura material conservada és per ara inexistent, tot i que això no vol dir que fos per se inexistent. El limit superior de la prehistoria el trobarem amb l'aparició de les primeres expressions escrites, que com sabeu és un procés que també va ser molt desigual en la seva aparició arreu del món.
L' interès entre els humans moderns pels objectes arqueològics del passat pot considerar els seus inicis en el col·leccionisme d'antiguitats i els buscadors de tresors entre els segles XVI i XVIII. Tot i que ja hi ha precedents en la època medieval. Al segle XIX, els naturistes, pertanyents generalment a famílies de la classe burgesa, començaren a ordenar i classificar les restes arqueològiques que es trobaven en museus segons el tipus de fabricació, els materials sobre els que estaven fets i el seu estil. Això va derivar en el naixement de la periodització de la Prehistòria. Ens trobem en el segle en el que es descobreixen les primeres restes de Neandertal a Gibraltar, Engis i la Vall de Neander. Darwin està fent la seva revolucionaria proposta sobre la evolució de les espècies i la selecció natural. Fins llavors, tot allò relacionat amb l'aparició de la vida i la seva adaptació a la terra era considerat fruit de divinitats, i en concret el Deu de l'església catòlica per als Europeus. A partir de les propostes de Darwin, neixen diferents corrents historicistes i antropològiques per explicar el sorgiment i dispersió de les diferents cultures humanes en el passat, buscant a l'hora una explicació i una definició concreta del terme cultura. Però al cap del carrer només es veia les cultures humanes com un flux d'innovacions que anaven d'un lloc cap a l'altre sense cap intent de relacionar la "cultura material" amb "la conducta humana del passat" problemàtica central de l'Arqueologia Prehistòrica. Es a dir hi havia certa classificació d' "ètnies" a través de les restes culturals però no s'investigava sobre la vida d'aquests individus.
És a principis del segle XX quan es realitza la primera aproximació a la conducta dels hominins del passat. Aquesta es va fer a través de les descripcions de Raymon Dart després del descobriment de la primera resta d'Australopithecus a Sud-àfrica: el conegut com el nen de Taung. Junt a les restes del Austrolopithecus africanus, Dart va trobar un conjunt de restes d'ossos de fauna pertanyents a herbívors i altres primats. Són ossos majoritàriament fragmentats i formant una acumulació. Davant això li sorgeixen dues preguntes: Com s'han acumulat? Perquè estan trencats i a que es devien les morfologies que presentaven? Les respostes per a ell foren molt evidents, només les havia pogut acumular un humà o avantpassat dels humans i tenien aquestes formes perquè havien estat utilitzades com eines. Dart descriu aquests australopitecs com a sanguinaris, violents i caníbals. Per entendre aquestes interpretacions haurem de considerar el moment en que es fa el descobriment d'aquest individu i del conjunt de restes que l'acompanyava, ja que tot això succeïa poc després de la primera guerra mundial i es veia l'ésser humà com un ens agressiu per natura. L'intent de Dart fou el d'humanitzar el nen de Taung i que no quedés lloc a dubtes de la seva pertinença a la filogènia humana. Tot i que les seves interpretacions anys després es va demostrar que eren errònies, Dart fou un precursor en el fet que observar el registre i mitjançant les descripcions de les restes intentà interpretar el conjunt, malauradament sense cap base científica ni empírica. A partir d'aquest moment creix l'interès per l'observació del món que ens envolta per entendre el passat.
A partir de la dècada dels anys 60 del segle passat, la Nova Arqueologia animava a considerar l'arqueologia com una ciència pura mitjançant l'ús del mètode hipotètic deductiu. Les corrents actuals i (desprès de les post-processualistes desenvolupades als anys 80-90) entenen que no podem entendre les interpretacions arqueològiques com a generals i inamovibles, des de que la conducta humana no està sotmesa a les lleis de la natura sinó a les capacitats adaptatives i/o la pressa de decisions dels grups humans, a la seva plasticitat conductual i determinades per el medi natural en el que vivien, i en moltes ocasions per les seves relacions socials.
Els conceptes de la Nova Arqueologia (procesualisme) i de l'arqueologia conductual de l'escola d'Arizona, ens han permès desenvolupar un cos teòric i empíric de dades per tal de comprendre e interpretar els processos de formació dels conjunts arqueològics. Aquests processos inclouen des de la conducta humana a qualsevol altre procés que hagi interaccionat, influït o modificat el conjunt. Per això, haurem de comprendre la importància de la recollida de dades en el propi jaciment. Presentarem els mètodes de treball en l'excavació així com les principals disciplines que s'inclouen a l'Arqueologia del Quaternari, indispensables per a l'estudi dels materials i la interpretació dels conjunts.
L'arqueologia del Quaternari disposa de un corpus de mètodes i tècniques que possibiliten la recuperació de la informació sobre la cultura del passat a través de les traces de la acció humana. Aquest acció pot haver deixat artefactes o modificacions antròpiques del paisatge (cabanes, cases, sitges fogars). També disposem d'eines per estudiar aquells vestigis d'origen no cultural (p.e. els pol·lens ). Els nostre objectiu es conèixer quines són les competències de l'Arqueologia del Quaternari.
Dins del pla d'estudis del Grau d'Antropologia cultural i evolució humana, l'assignatura Arqueologia del Quaternari pretén establir sobre quines bases s'ha estudiat la conducta humana del passat, principalment la dels grups hominins de la prehistòria des d'un punt de vista epistemològic. Tractarem tres temes principals: Jaciments, restes arqueològics i metodes en prehistòria, fonaments de l'arqueologia del Quaternari, i les estratègies de subsistència dels hominins antics. Com estudiem la prehistòria actualment i que en podem saber des d'un punt de vista conductual es el nostre principal objectiu.
L'assignatura Arqueologia del Quaternari serà una bona base per a qualsevol dels camps professionals que ofereix el Grau d'Antropologia cultural i evolució humana. Tant la part metodològica com la teòrica estan compreses com una introducció a l'estudi de la conducta humana prehistòrica en clau antropològica i actualista.
No és necessari cap coneixement previ
El principal objectiu de l'assignatura serà que l'estudiant tingui les nocions bàsiques sobre els estudis que es realitzen en arqueologia del Quaternari. La cronologia que ens afecta i les disciplines que emprem per als estudis relacionats amb la vida i la conducta dels humans del passat, és a dir l'estil de vida dels caçadors recolectors prehistòrics. Serà serà necessari un coneixement teòric adequat de la història de la disciplina. Esperem que adquireixi un idea crítica i pròpia sobre quines son les competències de l'arqueologia del quaternari. Volem oferir les bases per a comprendre el mètodes d'estudi de l'arqueologia, amb bases també epistemològiques. Al finalitzar l'assignatura els alumnes hauran d'entendre i gestionar correctament els conceptes sobre els que s'assenta l'arqueologia prehistòrica. Aquest avanç s'espera que sigui visible a mesura que avanci l'assignatura. Per a fonamentar aquest tret es motivaran els debats i fòrums a partir d'idees concretes. Finalment, s'hauran de conèixer quins recursos d'estudi dels conjunts arqueològics i quines són les competències de les principals disciplines.
- Emmarquem l'Arqueologia del Quaternari
1.1. Introducció
1.2. Arqueologia del Quaternari: marc conceptual
1.3. Per a què fer arqueologia? Un espai per a la reflexió
- Apunts cronològics
- Disciplines que participen en la investigació de l'Arqueologia Prehistòrica
- Evolució de la investigació en arqueologia Prehistòrica
4.1. Segle XVIII i XIX
4.1.1. L'evolucionisme
4.1.2. El difusionisme cultura
4.2. La Nova Arqueologia o Arqueologia processual
4.3. Behavioural Archaeology (l'Arqueologia comportamental
4.3.1 Processos culturals i els processos no culturals
4.3.2. El context sistèmic i el context arqueològic
4.4. El Postprocessualisme
4.5. I ara? El Neoprocessualisme
- La Tafonomia i Zooarqueologia
5.1. Les fases de la història tafonòmica
5.2 Com són aquestes modificacions i a què es deuen?
5.3. El tipus d'accés a les carcasses
- La subsistència a la prehistòria
6.1.Caçadors o Carronyers: el debat
6.1.1. La cultura Osteodontokeratica
6.1.2. Caçadors o caçats
6.1.3. El més marginal dels carronyers
6.1.4. Els campaments base i la repartició dels aliments
6.1.5. El gran debat
6.1.6. L'escenari dels tres estadis
6.1.7. L'establiment dels campaments en llocs-refugi
6.2. Optimal foraging Theory
6.3. El transport i la repartició dels aliments
6.4. Broad Spectrum Revolution
6.5. La domesticació
- Tipus de Jaciments
7.1. Els palimpsestos
7.2. Alguns exemples de jaciments i la seva classificació
7.2.1. Campaments i llocs referencials
7.2.2. Llocs de carnisseria o matança
7.2.3. Trampes naturals
7.2.4. Lleres de cursos d'aigua
7.2.5. Acumulacions gravitacionals.
7.2.6. Acumulacions de cadàvers
- Estratègies de subsistència durant el Plistocè a través del registre de la Sierra de Atapuerca
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |