| Cultura material | Codi: 21.024 : 6 |
En aquesta assignatura aprendreu sobre l'aparició i la difusió de la cultura material humana mitjançant l'exploració del registre arqueològic mundial. Treballarem amb les dades científiques per dur a terme la nostra investigació, l'objectiu del qual serà entendre millor com la innovació tècnica humana va canviar profundament la trajectòria evolutiva de la humanitat. A través de l'estudi de diferents tipus de restes arqueològiques descobrireu quines són les principals característiques de les primeres tecnologies prehistòriques: les denominades: olduvaianes i acheulianes. Ens preguntarem si realment els artefactes trobats en jaciments atribuïts a aquests tecnocomplexes es poden anomenar 'cultura' en el sentit formal antropològic (veurem definicions). Buscarem així si existeixen enllaços entre les restes paleolítiques i les definicions actuals de la paraula 'cultura'. Veurem si es pot establir una relació entre l'arqueologia i l'antropologia per entendre millor l'evolució de la cultura material humana. Veureu que 'la cultura' constitueix el nexe essencial entre aquestes dues disciplines multifacetades que abracen diversos camps d'estudi.
L'evidència més antiga de la cultura material humana apareix en el registre arqueològic abans del començament del període quaternari a Àfrica fa més de 3 milions d'anys enrere. Durant aquest període tan llunyà de la prehistòria, la cultura material humana estava en les seves primeres fases d'elaboració i, pel seu caràcter no estandarditzat, queda molt difícil a qualificar. De fet, molts dels prehistoriadors ja han deixat de buscar 'un moment precís' en què poguéssim identificar 'l'inici' temporal de les tecnologies humanes (primer senyal perceptible de la que denominem: cultura material). Sembla més aviat que, igual que altres fases de transició en la trajectòria evolutiva humana, les primeres tecnologies de talla de pedra van sorgir progressivament i de manera diacrònica en diferents àrees del continent africà. De fet, el registre arqueològic d'aquest període continua sent massa fragmentari per poder determinar les modes exactes en què va tenir lloc aquest 'naixement tecnològica-cultural'.
Encara que els artefactes fets de pedra són els que trobem més sovint, segurament que també hi havia objectes fabricats amb altres materials (com per exemple en fusta o en ossos), però aquests són extremadament rares, ja que no es conserven pels períodes tan antics.
Parlarem doncs d'una primera fase en el procés tecnològic que alguns denominen: el 'Mode 0'. És una fase hipotètica i de durada indeterminada, durant la qual els homínins només utilitzaven objectes (pedres o altres), sense modificar-los sistemàticament.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és d'aprendre les principals fases en l'evolució de cultura material humana, des de la seva aparició en el registre arqueològic africà i fins a la 'revolució neolítica'. Explorarem quines són les implicacions socials i conductuals de les principals fites tecnològiques a través tota la llarga trajectòria evolutiva; fins a l'actualitat.
L'assignatura està dividida en 3 Unitats, cadascuna de les quals està composta per dos temes principals.
Els temes serien tractats a partir d'articles i capítols de llibre directament relacionats amb definicions de la cultura i de la seva evolució a través dels diferents períodes de la prehistòria.
Unitat 1
Tema 1: Les definicions de la paraula "cultura" i les seves aplicacions a la "cultura prehistòrica".Tema 2: Quan, on i per què? Les primeres expressions de la cultura material humana en el registre arqueològic: condicions geogràfiques i paleoecològiques.
Unitat 2
Tema 3: Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica.Tema 4: Les cultures acheulianes i introducció al món Neandertal.
Unitat 3
Tema 5: Metodologies emprades en l'estudi de la cultura material humana prehistòrica.Tema 6: L'arqueologia i la cultura: la interpretació de les dades científiques.
A la Unitat 1, explorarem les característiques principals de les primeres tecnologies (les eines de pedra) i explorarem els orígens de la innovació tecnològica humana.
Sense dubte, la invenció d'eines de pedra era una etapa crítica en l'evolució cultural humana. Proposem que la fabricació sistemàtica d'eines és un comportament clau que distingia els humans de totes les altres espècies animals: aquest comportament es va transformar en un avantatge adaptatiu molt important en el procés d'hominització-humanització. Podríem dir que la invenció de la tecnologia ha revolucionat totalment el procés evolutiu humà. Des de les seves primeres fases recognoscibles en el registre arqueològic, la modificació d'objectes va permetre als humans d'alliberar-se de mica en mica de les restriccions biològiques, obrint un món de solucions alternatives per afrontar diferents situacions vinculades (al principi) a la supervivència.
Després d'haver après sobre aquesta primera fase tecnològica, veurem com aquest coneixement es va estendre a través del món, transformant-se progressivament en 'cultura' mitjançant la socialització i diverses modes d'aprenentatge innovadores.
Hauríeu de familiaritzar-vos amb les metodologies científiques aplicades pels arqueòlegs per estudiar aquestes tecnologies antigues. Mirarem com obtenen informació per elaborar hipòtesis sobre l'evolució social i cognitiu dels homínins a través dels diferents períodes de la prehistòria. Per adquirir aquest coneixement, mirarem a prop algunes de les diferents definicions de la paraula 'cultura'.
A partir del paleolític inferior, la fabricació d'eines de pedra va ser elegida i integrada com a comportament per adaptar a diverses pressions ambientals i socials. Després de la seva integració a la vida hominina, la fabricació d'eines de pedra es convertirà en una estratègia de supervivència indispensable i tipicament humana. Poc després de la seva aparició fa uns 3 milions d'anys enrere, l'aprenentatge de les diferents tècniques de producció lítica va ser transmès entre diversos grups d'hominins, amb un ritme cada vegada més ràpid.
Examinarem les hipòtesis relacionades amb la difusió de capacitats tècnics i veurem en què casos podrien haver estat adquirides per aculturació (transmissió per contacte directe entre diferents pobles) i, en altres, transmès entre diversos grups humans.
Queda clar que la freqüència dels comportaments tècnics va anar creixent exponencialment a través del temps, fins a convertir-se en una característica definitòria de la humanitat.
Preguntarem: quan, com i per què van establir tècniques de fabricació regional-específiques: criteri essencial a la idea de 'cultura'? Les eines especialitzades (o 'morfotipus') tenen formes predeterminades i repetides que varien d'una cultura a l'altra. Podem plantejar que la repetició formal de cada tipus d'eina s'explica per una mena de 'necessitat funcional-tècnic' en adequació amb l'eficiència més gran per l'acompliment d'una tasca. Però també les 'maneres de fer' varien d'una unitat social a un altre i són la base de diferències culturals reconeixibles.
Tanmateix, cap al final del paleolític inferior, apareixen eines de pedra fabricades clarament amb preocupació estètica: més enllà del funcional. Veurem perquè aquest fenomen era una etapa tan important en l'evolució cultural humana. En alguns casos, aquests criteris estètics semblen esdevenir encara més significatius, en comparació amb els funcionals.
A la Unitat 2, estudiarem la vida dels homínins responsables pels dos primers grans tecnocomplexos de la prehistòria: l'olduvaià i l'acheulià. Veureu com es van estendre geogràficament i descobrireu les seves principals característiques tecno-culturals i conductuals.
També farem una mirada cap al paleolític mitjà a Euràsia i el món dels Neandertals.
Farem servir d'exemples del registre arqueològics per observar quan, on i com es van transmetre coneixements tècnics i tradicions de fabricació d'eines de pedra i abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.
La cultura material està constituïda per les expressions empíriques dels coneixements adquirits. L'augment de la demografia humana al llarg del temps va donar lloc a unes taxes d'aculturació cultural proporcionalment elevades (a mesura que els pobles entraven en contacte amb més freqüència). Actualment, les innovacions tecnològiques estan transformant la vida dels humans amb una freqüència molt més ràpida en comparació amb els canvis anatòmics i cerebrals. Avui, l'evolució tècnica continua desenvolupant, llevant a la nostra espècie a una destinació desconeguda.
Avaluarem l'impacte d'aquest procés tecno-evolutiu sobre societats submodernes i modernes i mirarem cap a l'època antropocena: unitat de temps geològic proposat (però encara no oficial), per a designar el període més recent de la història, en el qual l'activitat humana va tenir un impacte climàtic significatiu, canviant els ecosistemes de manera perceptible en el registre geològic de la planeta.
Actualment, estem aplicant solucions tecnològiques per respondre a les situacions perilloses que enfronta la societat moderna. Hem d'intentar trobar maneres de corregir nostra tendència de destruir l'harmonia orgànica de la Terra, establerta al llarg dels mil·lenaris. Sembla que el nostre comportament tècnic actual és perjudicial a la supervivència de totes les espècies amb quina compartim la planeta.
La cultura també forma part de l'essència abstracta del nostre univers interior (religions, idees, creences) i l'estudi de la seva evolució en pot donar una finestra a través del qual podem comprendre millor la situació actual de la nostra espècie.
A la Unitat 3, aprendreu quin són els mètodes emprats per estudiar la cultura material paleolítica. Mirarem aspectes teòrics i pràctics/científics. Aprendreu l'enfocament científic utilitzat pels especialistes en la seva anàlisi crítica. També mirarem algunes metodologies noves que incorporen noves tecnologies i conceptes modernes.
Avaluarem l'eficàcia dels mètodes en funció del seu valor interpretatiu i discutirem sobre les seves limitacions. És important ser conscients que, de vegades, existeixen problemes metodològics al moment d'interpretar dades a partir de les metodologies descrites.
La cultura ens fa humà. L'estudi de les dades arqueològiques ens ajudarà a conèixer millor els orígens i les característiques dels conjunts lítics més antics al món. Farem un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la prehistòria per a comprendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura a través de la tècnica. El fenomen de la producció d'objectes 'culturals' queda molt arrelat amb processos de creixement tecnològic. Treballarem per a construir una visió global de l'evolució tecnològica per entendre com hem arribat a ser el que som avui en dia.
Unitat 1
Introducció: Les primeres indústries lítiques i el naixement de la cultura material humana
En aquesta unitat aprendreu sobre els contextos paleoambientals dominants al final del pliocè i al principi del període quaternari a l'Àfrica, país on trobem les eines de pedra més antigues fetes pels nostres avantpassats.
El treball se centrarà en:
Les definicions de la paraula "cultura": una mirada des de la prehistòria.
Fa 3 milions d'anys enrere: el tecnocomplex olduvaià: primera cultura?
- Les condicions paleoecològiques del període quaternari.
- Definició de la humanitat: els grans descobriments.
- Primeres fites biològiques i culturals: el procés evolutiu humà.
- L'evolució de les primeres cultures humanes en el marc bioestratigràfic i paleoambiental.
Seria important conèixer com era el context ambiental a l'Àfrica quan van aparèixer les primeres tecnologies fetes de pedra, però també és important aprendre quins són els homínins presents en aquest període; i les seves principals característiques conductuals, anatòmiques i cerebrals. Posaré èmfasi sobre l'enfocament multidisciplinari que fem servir en l'arqueologia i l'antropologia per a estudiar la cultura material en diferents contextos (sobretot arqueològics).
Lectures obligatòries:
Barsky, D., 2022. Human Prehistory. Exploring the Past to understand the Future. Cambridge University Press, Cambridge. pp. 5-22; 47-82.
Barsky, D., 2018. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-19.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona (pp: 37-60; 153-157; 160-185, 188-212).
Eller, J.D., 2009. Cultural Anthropology: Gobal Forces, Local Lives. Defining Culture. Capítol 2, Routledge, New York, pp. 25-34 (Capítol 2).
Lectures de suport:
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E., Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan stone-tool assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Carbonell, E., Barsky, D., Bermúdez de Castro, J.M., Sala Ramos, R., 2018. Archaic lithic industries: structural homogeneity. Journal of Historical and Archaeology & Anthropological Sciences 2 (2), 199-203.
Leakey, M., 1971. Olduvai Gorge. Volume 3 - Excavations in Bed I & II 1960-1963. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 1-7; 258-281.
Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - a look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33.
Semaw, S., 2000. The world's oldest stone artefacts from Gona, Ethiopia: Their implications for understanding ston etechnology and patterns of human evolution between 2,6-1,5 million years ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
* Els estudiants han d'ampliar aquesta llista amb altres recursos de la seva pròpia investigació.
**Activitat 1 obligatòria
Unitat 2
Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica
Explorarem diferents teories sobre la transmissió cultural durant el paleolític: com es van desenvolupar les normes culturals en diferents àrees del món: per aculturació, per contacte interpopulacional (migracions), per convergència. Mirarem exemples arqueològics específics (transmissió/evolució cultural: aprendre, saber fer, artesania, tradició, estètica, aspectes formals i funcionals).
Temes principals:
- Cronologia i cultura: aprendre com es van estendre les primeres poblacions d'homínins a través del món (ens focalitzarem sobre el paleolític inferior i mitjà en Euràsia).
- Conèixer les primeres grans transicions culturals del paleolític (*la revolució acheulià).
- Iniciar-se en l'aprenentatge del món Neandertal.
- Com a fil conductor en aquesta unitat, reflexionarem sobre el significat de les nostres troballes en relació amb l'evolució dels humans des dels primers invents tecnològics: el seu impacte en la nostra trajectòria actual.
Lectures obligatòries:
Barsky, D., Human prehistory. Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 75-83; 84-100; 163-172; 173-183.
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., 2018. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-21.
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Lectures de suport:
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.-J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International 601, 66-81.
Belfer-Cohen, A., Hovers, E., 2020. Prehistoric perspectives on "Others" and "Strangers". Frontiers in Psychology10 (3063), 1-11.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Carbonell , E., Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empúries, Barcelona, pp. 34-40; 125-135; 153-175.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - A look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33.
* Els estudiants han d'ampliar aquesta llista amb altres recursos de la seva pròpia investigació.
**Activitat 2 obligatòria.
Unitat 3
Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics.
En aquesta unitat mirarem algunes de les metodologies més comunes emprades per estudiar els artefactes prehistòrics. Les principals metodologies s'estudiaran des del punt de vista històric, amb èmfasi sobre els punts forts i els punts febles de cadascuna, així que la seva complementarietat. També veurem algunes noves estratègies metodològiques que s'estan desenvolupant actualment per estudiar restes culturals materials antigues trobades en jaciments arqueològics.
Temes principals:
- Quines són les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teoria i pràctica.
- Anàlisi crítica d'aquestes metodologies.
Lectures obligatòries:
Barsky, D., 2018. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-22.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Marcos García Diez, Lydia Zapata Peña (Eds.), UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
Lectures de suport:
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
García-Rojas, M., 2015. Tipología y Tecnología. Una dependencia recíproca. Gita (Ed.), Seis décadas de Tipología Analñitica. Actes en homenaje a George Laplace. Vitoria, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 115-126.
* Els estudiants han d'ampliar aquesta llista amb altres recursos de la seva pròpia investigació.
**Activitat 3 obligatòria.
- L'arqueologia prehistòrica
- Tecnologia lítica i la tipologia
- Estudis cognitius
- Etnografia
- Antropologia
- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.
- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.
- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i del temps.
- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.
Els continguts de l'assignatura us permetrà conèixer les característiques principals dels complexos culturals més antics coneguts per la humanitat a partir de dades arqueològiques i gràcies a l'aplicació de metodologies científiques. El període temporal cobert per aquesta assignatura és molt ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments africans fa més de 3 milions d'anys enrere, seguit per les troballes més antigues de l'Euràsia: veurem els principals complexos culturals paleolítics (olduvaià, acheulià, mosterià). També farem una introducció al món dels Neandertals (paleolític mitjà). Finalment, aprendreu sobre l'època antropocena: tot i que encara no està instaurada oficialment, serà la primera època geològica (a dins de l'holocè) definida pel canvi geològic perceptible en el clima i el paleoambient provocat per la intervenció humana en l'equilibri planetari.
Adquirireu coneixements bàsics sobre l'evolució cronocultural dels Homo sapiens i els seus avantpassats. Farem servir d'un enfocament holístic en el nostre estudi dels artefactes de pedra: els objectes més representatius de les cultures humanes paleolítiques. Mirarem com l'estudi dels artefactes recuperats en contexts arqueològics ens ajuden a conèixer aspectes cronològics i de comportament. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per ajudar-vos a entendre millor el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.
Objectius principals:
- Posarem primer les bases per definir la paraula "cultura".
- Adquirirem coneixements sobre l'evolució de la cultura humana en diferents contextos geogràfics i cronològics.
- Mirarem quines són les metodologies bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.
- Meditarem sobre la importància d'estudiar el passat per comprendre la condició humana actual.
Unitat 1. Introducció: les primeres indústries i el naixement de la cultura material humana
En aquesta unitat aconseguireu una visió general d'algunes de les definicions de la cultura com a concepte. El focus principal se situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, mirarem els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.
L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental. Veurem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica, però més tard es troben també a diferents punts de l'Euràsia (Unitat 2). També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels homínins que les van elaborar.
Addicionalment, parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana. Mirarem com les tecnologies humanes primerenques són diferents de les que fan els grans simis o altres animals.
Unitat 2. Regionalització i socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana
1) S'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i de l'espai. Mirarem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa i quines són les grans etapes d'aquest procés evolutiu. També veureu que la cultura evoluciona de manera diacrònica en diferents regions del món. Diverses lectures i vídeos us ajudaràn a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre el seu pes en la trajectòria evolutiva de les societats humanes.
2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem com el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat.
Unitat 3. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics
Mirarem les metodologies emprades per la interpretació dels objectes més antics de la cultura humana: les eines de pedra. Us presentaré una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven les eines gràcies al concepte de cadena operativa, que té en compte cada etapa en un procés de talla, com a baules en una cadena d'acció (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, abandonament).
Fotos i vídeos (IPHES-CERCA + personals)
Lectures assignades:
Es recomana llegir les lectures assignades i també consultar bibliografia addicional (incloses lectures en anglès). Al llarg del semestre es proporcionarà recursos bibliogràfics addicionals i material docent d'acord amb els temes treballats.
**Els estudiants han de ser capaços d'investigar fonts bibliogràfiques addicionals com a complement dels recursos proporcionades.
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., 2022. Human Prehistory. Exploring the Past to understand the Present. Cambridge University Press.
Barsky, D., 2018. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona.
Barsky, D., 2018. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material Docent de la UOC, Barcelona.
Barsky, D., 2018. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Cultura Material. Material Docent de la UOC, Barcelona.
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC, Barcelona.
Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.-J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International 601, 66-81.
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E., Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan stone-tool assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Belfer-Cohen, A., Hovers, E., 2020. Prehistoric perspectives on "Others" and "Strangers". Frontiers in Psychology10 (3063), 1-11.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Carbonell, E., Barsky, D., Bermúdez de Castro, J.M., Sala Ramos, R., 2018. Archaic lithic industries: structural homogeneity. Journal of Historical and Archaeology & Anthropological Sciences 2 (2), 199-203.
Carbonell , E., Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empúries, Barcelona.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona.
García-Rojas, M., 2015. Tipología y Tecnología. Una dependencia recíproca. Gita (Ed.), Seis décadas de Tipología Analñitica. Actes en homenaje a George Laplace. Vitoria, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 115-126.ISBN: 978-84-697-2159-9.
Eller, J.D., 2009. Cultural Anthropology: Gobal Forces, Local Lives. Defining Culture. Routledge, New York, pp. 25-34 (Capítol 2).
Leakey, M., 1971. Olduvai Gorge: Volume 3. Excavations in Beds I & 2, 1960-1963. Cambridge University Press, England, 1-7; 258-281.
Lumley, H. de, Barsky, D., Moncel, M.-H., Carbonell, E., Semaw, S., Cauche, D., Celiberti, V., Notter, O., Pleurdeau, D., Hong, M.Y., Rogers, M.J., 2018. First technical sequences in human evolution at East Gona (EG 10), Afar Region, Ethiopia. Antiquity 92 (365), 1151-1164.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Semaw, S., 2000. The world's oldest stone artefacts from Gona, Ethiopia: Their implications for understanding ston etechnology and patterns of human evolution between 2,6-1,5 million years ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - a look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33.
Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. M. García iez y L. Zapata Peña (Eds.), UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |