Mètodes i tècniques etnogràfiques Codi:  21.026    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura preten introduir als alumnes en el coneixement de les diferents tècniques de recerca, de tipus qualitatiu, utilitzades per l'Antropologia Social i Cultural. Per aquest motiu el curs consta d'una presentació de la metodologia qualitativa i de les diferents tècniques emprades: l'observació participant, les entrevistes, el mètode biogràfic,¿ En la part final de l'assignatura realitzarem una presentació de com organitzar, analitzar i presentar les dades que es van generant al llarg de la recerca.

Amunt

Aquesta assignatura forma part del conjunt d'assignatures sobre metodologies i tècniques de recerca que es troben repartides al llarg de tot el grau i del qual en formen part: Estadística, Seminari de Disseny de Recerca i Metodologia Arqueològica.

Amunt

Al ser una assignatura de tipus metodològic centrada en les tècniques de recerca qualitativa, els seus continguts es projecten més enllà dels àmbits propis de l'Antropologia i abasten el conjunt professional de les ciències socials en general.

Amunt

Es recomana haver cursat prèviamen  les assignatures d d'Introducció a l'Antropologia i d'Etnografia.

Amunt

Comprendre en què consisteix investigar i com s'investiga en Antropologia Social i Cultural, així com distingir els diferents tipus de recerca.

Identificar les principals tècniques d'investigació qualitatives i quantitatives utilitzades en la investigació en Antropologia Social i Cultural i comprendre en quins contextos d'investigació són aplicables.

Adquirir habilitats que permetin als alumnes una correcta aplicació dels diversos mètodes i tècniques més comunament usats en aquesta disciplina.

Que l'alumne identifiqui les diferents etapes del procés d'investigació i la seva articulació i aconsegueixi formular problemes d'investigació i proposar estratègies adequades per abordar-los.

Saber dissenyar i implementar els procediments, protocols, tècniques i recursos instrumentals per a realitzar una investigació basada en el treball de camp etnogràfic.

Ser capaç de registrar, tractar, analitzar i avaluar les dades procedents de les investigacions en antropologia social i cultural.

Comprometre 's amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.

Amunt

L'assignatura consta de 6 mòduls generals:

Mòdul 1. Introducció: Teoria, metodologia i tècniques: la perspectiva qualitativa. La preparació de la recerca .L'inici del treball de camp

Mòdul 2. El treball de camp: la unitat d'observació. Les relacions i els rols de camp. La dinàmica del treball de camp. La presentació de l'antropòleg en la comunitat. El desenvolupament d'estratègies per accedir al camp. La relació antropòleg/informant. La selecció d'informants, criteris presos en compte. L'ètica de l'investigador.

Mòdul 3. L'observació. Tipus i gèneres d 'observació: observació no sistematitzada versus observació sistemàtica i estructurada. Les formes de registre dels fets observats: notes i diari de camp. Les possibilitats dels registres audiovisuals: gravació de veu, fotografia, cinema...

Mòdul 4. L'entrevista. Tipus d'entrevistes: no estructurades, semiestructurades i estructurades. Entrevistes amb fotografies. Entrevista exploratòria grupal (grups focals). Memòria i biografia. Tipologia, avantatges i inconvenients del mètode biogràfic

Mòdul 5. Organitzar i analitzar la informació. Emmagatzamament i consulta de la informació. Anàlisi de les dades. El procés d'anàlisi. Investigació i teoria: estudis descriptius i teòrics. Anàlisi de contingut.

Mòdul 6. Presentació de dades: l'escriptura etnogràfica. Aspectes formals: cites, notes, bibliografia ... La presentació dels resultats. Procediments per a l'elaboració d'informes d'investigació, papers, ponències i altres textos científics. Diverses formes de presentació (escrita, gràfica, audiovisual, etc.).

Per a ser més "operatius" hem agrupat aquests 6 mòduls en 4 unitats. La primera unitat es introductòria i esta formada pel mòdul didàctic 1 i 2 dels materials UOC redactats per en Jordi Roca.

Les altres 3 unitats responen a l'agrupament dels diferents mòduls didactics dels materials UOC (text del Jordi Roca) i de les diferents lectures de cada un dels mòduls generals de l'assignatura (que podeu veure en el següent apartat del Pla Docent) en funció de les 3 PACS de l'Avaluació continuada de la nostra assignatura:

UNITAT 2: inclou les lectures dels mòduls generals 2 i 3 més el punt 1 del mòdul didàctic 3 dels materials UOC del Jordi Roca.

UNITAT 3: inclou les lectures del mòdul general 4 més el punt 2 del mòdul didactic 3 dels materials UOC del Jordi Roca.

UNITAT 4: inclou les lectures dells mòduls generals 4 i 5 més el mòdul didactic 4 dels materials de la UOC del Jordi Roca.

Podeu trobar una informació més detallada a la pestanya d'anuncis de la nostra aula virtual.

 

Amunt

Amunt

Mòdul 1: Introducció: el material ja l'està treballant la UOC. És tracta d'un text del Jordi Roca que rebran en suport paper els alumnes.

Mòdul 2: El treball de camp.

CLIFFORD, James: "Prácticas espaciales: el trabajo de campo, el viaje y la disciplina de la antropología" En: Itinerarios transculturales. Barcelona, Gedisa.1999. Pp 71-119.

RABINOW, Paul. "Introducción". Reflexiones sonre un trabajo de campo en Marruecos.Gijón: Ed. Júcar, 1992. Pp. 9-27.

Mòdul 3: L'observació participant.

SCHEURMANN, Erich. "Introducción", "Cómo cubren los Papalagi su carne, o sus numerosos taparrabos y esteras" i " Los papalagi son pobres a causa de sus muchas cosas". Los Papalagi. Barcelona: RBA, 2002. Pp. 11-15 i pp. 29-23

CARATINI, Sophie (2013). "Del método". A: Lo que no dice la antropología. Madrid: Ediciones del oriente y del Mediterráneo: 104-130.

Mòdul 4: L'entrevista i el mètode biogràfic.

SANMARTÍN, Ricardo, "La entrevista en el trabajo de campo". Revista de Antropología Social, 2000, 9: 105-126.

PUJADAS, Joan J. "El método biográfico y los géneros de la memoria". Revista de Antropología Social, 2000, 9: 127-158

 

Mòdul 5: L'organització de la informació i anàlisi de les dades.

Martyn HAMMERSLEY; Paul ATKINSON (1994)."El proceso de análisis". A: Martyn Hammersley; Paul Atkinson. Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós Básica.Pp. 114-132

TAYLOR, S. J. y Bogdan R. (1992). "El trabajo con los datos. analisis de los datos en la investigacion cualitativa". A:TAYLOR, S. J. y Bogdan R., Introducción a los métodos cualitativos de investigación, Editorial Paidós, Barcelona, 1992. Pp. 152-174

Mòdul 6: Interpretació i presentació de dades.

GEERTZ, C. (1989) " Estar aquí. ¿De que vida se trata al fin y al cabo?." A: Geertz. El antropologo como autor. Barcelona: Paidos. Pp. 139-158.

Martyn HAMMERSLEY; Paul ATKINSON (1994)."La escritura etnográfica". A: Martyn Hammersley; Paul Atkinson. Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós Básica. Pp. 259-281.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt