• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Les formes parentals tenen el seu origen en la necessitat de les comunitats humanes de protegir i resoldre la criança i les situacions de (inter)dependència que es produeixen. Per aquesta raó, els sistemes parentals són estructures culturals d'adaptació al medi i a les condicions del sistema socioeconòmic. Les institucions parentals són característiques de cada etapa de l'evolució humana i no només fan possible la supervivència dels individus sinó que n'estructuren els sistemes econòmics (unitats de producció, distribució i consum) i els sistemes organitzatius i polítics. Per aquesta raó, és essencial que els estudiants d'un Grau en Antropologia i Evolució Humana tinguin un bon coneixement de les aportacions fetes des de l'Antropologia del Parentiu a l'estudi de l'evolució de les formes de vida des d'una perspectiva comparativa i transcultural.

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

Es convenient que els estudiants facin l'assignatura després de tenir els coneixements bàsics d'història de l'Antropologia per tal que es tingui un domini bàsic de les aportacions de les diferents escoles i de les perspectives teòriques des de les quals s'han desenvolupat les aportacions de l'Antropologia del Parentiu. Cal tenir també coneixements d'anglès perquè l'assignatura incorpora alguna lectua en aquesta llengua.

• Objectius i competències

Objectius:

1. Identificar quin és l'àmbit del parentiu, així com la forma com ha estat construït com a objecte d'estudi per part de l'Antropologia.
2. Reconèixer en el parentiu un sistema simbòlic construït a cada cultura; però també com un sistema de símbols que es projecta sobre la societat i que, per tant, genera models i imatges culturals.
3. Conèixer les principals teories generades per l'Antropologia del Parentiu.
4. Entendre el paper institucional, intersticial, de les xarxes de parents en les societats urbanes. Les funcions assistencials, de suport reproductiu, són, molt sovint,  bàsiques, per poder fer front a les condicions del sistema social occidental.
5. Distingir els diferents usos que es donen a la noció de família i conèixer la diversitat conceptual que ha generat la disciplina entorn aquesta qüestió.
6. Analitzar el marc ideològic i de gènere en què s'ha construït el model cultural de família a occident.
7. Entendre l'estreta relació que s'estableix entre el sistema familiar i el sistema social per interpretar els canvis recents en la família contemporània.
8. Identificar l'articulació que existeix entre el sistema de parentiu i el sistema de gènere i valorar les transformacions i les continuïtats que tenen lloc a la societat actual.
9. Aprendre a confeccionar cartes de parentiu i genealogies i a treballar amb fonts orals i documentals per elaborar-les.

10. Comprendre la incidència de les polítiques públiques en la configuració de les estructures i el funcionament de les famílies.

Competències:

A2. Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així como de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe, o el gènere-sexe.
A3. Reconèixer la variabilitat transcultural y diacrònica de las societats humanes, los sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics y cognitius, educatius y de gènere.
A10. Saber valorar y aplicar los coneixements y tècniques de l'antropologia, des d'una visió holista, als diferents contextos d'intervenció social (relaciones interculturals, desenvolupament y cooperació, família, salut, educació, gestió cultural i del patrimoni, polítiques públiques y utilització social del espai y de los recursos y altres àrees d'intervenció).
C4. Expressar-se correctament de manera oral y escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
B6. Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets.

• Continguts

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material didàctic que rebreu amb aquesta assignatura es composa d'un dossier de lectures que estarà disponible al web. També s'aniran posant a disposició dels estudiants altres materials, com notícies de premsa o materials  audiovisuals que il·lustrin i posin a debat qüestions relacionades amb els conceptes treballats en cada un dels mòduls. 
Més enllà dels dossier de lectures, l'assignatura proporciona als estudiants una bibliogràfia general que selecciona els textos més rellevants de la producció científica de l'Antropologia del Parentiu. També es proporcionaran referències bibliogràfiques addicionals per elaborar el tercer exercici, en funció del tema concret escollit per parts dels i les estudiants.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació