| Antropologia econòmica | Codi: 21.029 : 6 |
L'economia és presentada en la nostra societat com una esfera autònoma i independent dels processos socials i culturals. L'antropologia econòmica, basada en l'experiència etnogràfica i en l'anàlisi de societats molt diverses (tant pel que fa a la seva complexitat com a la seva situació en el món) mostra que aquesta concepció és purament ideològica, ja que els processos econòmics estan íntimament lligats a institucions polítiques o religioses, estructures de parentiu i concepcions culturals. L'assignatura vol mostrar justament aquesta imbricació de l'economia amb la societat, partint de les aportacions etnogràfiques i de la reflexió sobre el funcionament de sistemes econòmics molt diversos. Analitzarem tant la dinàmica de societats precapitalistes (caçadores-recol·lectores, horticultores, pastorals, agrícoles), com la transformació dels processos econòmics i socials que tenen lloc amb el capitalisme i la globalització, i les transformacions en el marc del canvi climàtic. També farem un acostament a alguns dels debats i conceptes teòrics desenvolupats en el marc de l'Antropologia Econòmica.
L'Antropologia Econòmica és una assignatura de sis crèdits ubicada al primer semestre del tercer curs del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. L'assignatura presenta les principals aportacions de l'antropologia social en l'anàlisi de l'economia, tenint en compte la diversitat humana així com els canvis que són fruit de l'evolució històrica i social.
Antropologia, Economia, Sociologia, Ecologia, Filosofía
- Fomentar la capacitat crítica i d’anàlisi de les realitats econòmiques a la llum dels marcs teòrics i de les aportacions etnogràfiques.
- Aprofundir en les possibilitats que ofereix l’etnografia per a la comprensió de la realitat econòmica i la seva vinculació a processos socials i culturals.
Unitat 1. Economia i societat.
1.1. Les aportacions de l'antropologia econòmica.
Objecte i àmbit de l'antropologia econòmica. El qüestionament de l'economia com esfera autònoma. Economia política, ecologia política i antropologia econòmica. Economia, cultura i canvi social.
1.2. Enfocaments teòrics de l'antropologia econòmica
Principals orientacions teòriques en l'Antropologia Econòmica. Debats significatius a l'antropologia econòmica. Formalisme i substantivisme. Materialisme i culturalisme. El marxisme i l'economia política. La relació amb l'ecologia i el medi: visions sobre la naturalesa.
Unitat 2. Les economies de subsistència. Els processos de producció, distribució i consum.
2.1. Les pautes de subsistència
La producció. Pautes de subsistència. Ecosistemes i sistemes socials. Els processos tecnològics. Accés als recursos i formes de propietat. Els treballs. Els límits de l'adaptació de les societats al medi i el concepte de "racionalitat econòmica".
Pautes de subsistència i adaptació: Caçadors i recol·lectores. Horticultura. Societats pastores i ramaderes. Agricultura i pagesia.
Formes de producció domèstiques i comunitàries. Organització socioeconòmica de la reproducció.
2.2. La distribució i l'intercanvi
Les regles de l'intercanvi: reciprocitat, redistribució, mercat. Marcel Mauss: el do com a fet social total. La reciprocitat i la redistribució. Tipus de reciprocitat i de redistribució. Intercanvis i relacions socials, jerarquia i poder.
Exemples d'intercanvi i de la seva imbricació en processos adaptatius i relacions socials: el kula i el potlatch.
Les esferes de circulació. Els diners i les seves funcions. Valor d'ús i valor de canvi.
Unitat 3. Capitalisme, globalització, mercat i natura.
3.1. Canvis econòmics, sistema global i cultures.
La relació entre allò global i allò local. Les economies tradicionals en l'economia de mercat.
La mercantilització de totes les coses. Els processos de transició social al capitalisme. Sobre la creació de mercaderies fictícies: treball, terra i capital. La mercantilització de l'activitat agrària: de pagesos a agricultors. Els debats sobre la pagesia i la pervivència de la producció domèstica
Divisions del treball en el context capitalista. L'explotació del treball i l'acumulació de capital. El concepte de treball en el capitalisme. La divisió sexual dels treballs. La interseccionalitat: gènere, classe, ètnia i raça en la divisió del treball.
3.2. Ecologia, naturalesa i canvi social.
La naturalesa com categoria d'anàlisi i com a subjecte polític. L'ecologia política.
Pobresa, entorn i degradació ambiental en un món globalitzat. L'ecologia política en l'anàlisi dels processos d'empobriment i degradació ambiental. Principals enfocaments: neoliberalisme, ecofeminisme, ecosocialisme. Conflictivitat socioambiental.
Antropocè, naturalesa i canvi climàtic. Relacions natura-societat, canvi climàtic i transformacions socials i culturals.
3.3. Allò que no es mercantilitza
Les bases morals de les relacions econòmiques en una economia de mercat. El do en l'economia de mercat. Família, Estat i comunitat en la provisió de serveis i benestar. Formes de treball més enllà de l'àmbit mercantil.
L'esfera de la reproducció. Produir persones, mantenir la vida. El concepte de reproducció. Els tipus de reproducció. La crítica feminista a la invisibilitat de la reproducció social. La perspectiva de l'articulació entre producció i reproducció. El treball domèstic i de cura.
Qüestionament i alternatives a la dinàmica capitalista. La perspectiva feminista. L'economia social i solidària com experiència alternativa: economia popular, cooperativisme, l'economia del bé comú, formes d'autogestió del treball. Els moviments socials en la construcció d'alternatives.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |