• Descripció

Es tracta de fonamentar el camp d'especialització de l'antropologia urbana a partir de la presentació dels seus objectes d'estudi, l'evolució en la manera com s'han anat definint i transformant les seves unitats d'anàlisi i la correspondència entre aquestes diferents etapes amb els corrents teòrics de cada moment.

Essencialment es vol insistir en la transformació de la ciutat com a objecte d'estudi inicial al descobriment de l'urbanisme com el focus analític d'aquest camp d'especialització. També es vol mostrar com una bona part dels anomenats "estudis urbans" a dins de l'antropologia, no tenien la ciutat com a unitat d'anàlisi, sinó més aviat com un marc referencial o un context inclusiu on s'emmarcaven les veritables unitats, el barri, els grups marginats i pobres o bé l'entelèquia cerca de la "comunitat" i de les relacions comunitàries a les grans ciutats. Almenys fins els anys 1980 l'antropologia urbana va ser una antropologia dels processos d'urbanització o un un camp d'análisi de la pobreza i la marginació urbana. Dedicarem un esforç a presentar el desenvolupament de la literatura dels darrers 35 anys.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura.

• Camps professionals en què es projecta

L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans.

Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU.

• Coneixements previs

És recomanable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Els objectius de l'assignatura són aquests:

1. Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes.

2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.

3. Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes.

4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.

Les principals competències específiques a adquirir són:

1. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana.

2. Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans.

3. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors transnacionals.

4. Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat.

• Continguts

1. El paper de les ciutats a les societats preindustrials

Els sistemes urbans, entesos com a formes de concentració del poder polític, econòmic i/o ritual són un fenomen molt antic en la història de la Humanitat. Cal pensar que la ciutat, en les seves manifestacions més simples, són un resultat directe del sedentarisme que es fa possible des de la Revolució Neolítica.

Lectures

 Sjoberg, Gideon (1955) The Preindustrial City. The American Journal of Sociology, Vol. 60, No. 5, pp. 438-445.

 2. Les ciutats a l'Era Industrial

La ciutat industrial ha esdevingut el "paradigma" de ciutat a les ciències socials. Per tal d'evitar el biaix etnocèntric d'aquesta identificació, l'objectiu d'aquest tema és mostrar com la ciutat de la modernitat no requereix de la dimensió industrial per a constituir-se com a objecte d'estudi de l'antropologia urbana.

Lectures

Wirth, Louis (1989 [1938]), "El urbanismo como forma de vida", en Fernández, M. (Comp.), Leer la Ciudad. Ensayos de Antropología Urbana, Icaria, pp. 29 - 53.

Imilan, W. (2006), El Relato de la Ciudad. Etnógrafos, objetos y contemporaneidad. Seminario dictado en la Escuela de Antropología de la Universidad Católica de Temuco de Chile.

3. Ciutats i metròpolis en el Postindustrialisme

Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Un text d'Eduardo Nivón ens introduirà al concepte de ciutat difusa, porosa, sense límits territorials, que conforma grans regions metropolitanes, donant lloc a processos com els de rururbanització i suburbanizació. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a pròposit de les noves formes urbanes: metaciutat, metàpolis o regions metroplitanes.

Lectures

Nivón, Eduardo (2003), "Las contradicciones de la ciudad difusa", Alteridades, vol. 13, núm. 26, pp. 15-33.

Hannerz, U. (1998) "El papel cultural de las ciudades mundiales", en Hannerz, U., Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 205-225.

 4. Els microcosmos urbans: identificació d'unitats d'anàlisi a l'interior de les ciutats

La perspectiva micro ha predominat a l'antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics , l'estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d'altres fenòmens urbans o ciutadans  s'articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general.

Lectures

 Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2002), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131.

Sargatal, Alba (2001), "Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval en Barcelona", Scripta Nova, vol. 94, núm. 66.

5. Els macrocosmos urbans: l'explosió d'allò urbà en el territori. Àrees i regions metropolitanes, grans conurbacions.

Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d'escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones. Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d'abordar unitats d'anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans.

Lectures

Harvey, David (2008), "El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39.

Choay, Françoise (2009), "El reino de lo urbano y la muerte de la ciudad", Andamios, vol. 6, num. 12, pp. 157-187.

Monografia

Ascher, François (2004), Los nuevos principios del urbanismo. Madrid, Alianza [93 pp.]

Films

Walter Ruttman. Berlín, sinfonía de una ciudad

 José Luis Guerín. En construcción

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Ascher, François (1998), Metapolis. Acerca do futuro da cidade. Oeiras, Celta, pp. 3-21

 Basham, Richard (1978), "The origin and evolution of cities", a Basham, R., Urban Anthropology, Palo Alto, Mayfield Pub. Co., pp. 37- 54.

Dematteis, Giuseppe (1998), "Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas", a Monclús, F. J. (Comp.), La ciudad dispersa. Barcelona, CCCB, pp. 17-33.

 Fox, Richard (1977), "Regal-ritual cities", a Fox, R., Urban Anthropology, Englewood Cliffs, Prentice-Hall, pp. 39-57.

 García, Marisol; Degen, Mónica (2008), "El Camino Barcelona: espacios, culturas y sociedades", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 9-27.

 Giobellina, F. (2002). Entre Tintín y Tartarín: la misión Dakar-Yibutí en el origen de la etnografía francesa. Revista de Antropologia, 45(2), 311-359.

 Hannerz, Ulf (1986), "Perspectiva desde el Copperbelt", en Hannerz, U., Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 138-166.

 Hernando, Agustín (1988), "Los orígenes de las ciudades", "ciudades preindustriales", a Hernando, A., Hacia un mundo de ciudades, Madrid, Ed. Cincel, pp. 15-37.

 Jeppie, S. (2008). Re/Discovering Timbuktu. The Meanings of Timbuktu (Cape Town, 2008), 1-17.

 Lomnitz, Larissa (1973), "Supervivencia en una barriada en la ciudad de México", Demografía y Economía, vol. 7, núm. 1, pp. 58-85.

 Miles, Malcolm (2008), "La Olimpiada cultural: el Forum de las Culturas 2004", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 65-82.

 Muñoz, Francesc (2008), "Paisatges de la mobilitat: dels espais multiplex als aeroports low cost », Papers. Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, núm. 47, pp. 14-23.

 Oliven, Ruben (1993), "Antropología en las ciudades brasileñas", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 75-101.

 Peña, Guillermo de (1993), "Los estudios urbanos en la antropología social británica: 1940-1970", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 21-29.

 Pujadas, Joan J. (1996), "Antropología urbana", en Prat, J.; Martínez, A. (Comps.), Ensayos de Antropología cultural. Barcelona, Ariel, pp. 241-255.

 Pujadas, Joan J. (2005), "Cidades acolhedoras? Transformaçôes urbanas, imaginários e actores sociais", Forum Sociológico, vol. 14, pp. 31-46.

 Quintal, Ella; Fernández, Francisco (1993), "De la pequeña comunidad a la ciudad pequeña", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 31-43.

Ruiz Torres, Miguel; García, Pedro (2013), "Disolución del lugar y espacios del miedo en El Cabanyal", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 67-92.

Safa, Patricia (1998), "Las identidades urbanas como experiencia plural: las organizaciones vecinales en el Centro Histórico de Coyoacán", a Safa, P., Vecinos y vecindarios  en la ciudad de México. México, CIESAS/UAM-I/Porrúa Eds., pp. 159-205.

 Torres, Francisco; (2013), "La ciudad ocultada. Desigualdad y precarización en la Valencia global", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 163-188.

 Weber, Max (1987), "La ciudad patricia en la Edad Media y en la Antigüedad", a Weber, M., La ciudad. Madrid, Ed. La Piqueta, pp. 73-114.

 Whyte, William F. (1943), "Social Organization in the Slums", American Sociological Review, vol. 8, núm. 1, pp. 34-39. Traducción en español en línea: http://www.apuntescecyp.com.ar/index.php/apuntes/article/view/347/305

Lectures complementàries

 Bosque, Joaquín (2000), "Ciudad y globalización", Anales de Geografía de la Universidad Complutense, núm. 20, pp. 23-48.

 Chance, John; Taylor, William (1977), "Estate and Class in a Colonial City: Oaxaca in 1792", Comparative Studies in Society and History, vol.19, pp 454-487.

 Hahn, Peter (2010), "Urban life-worlds in motion: in Africa an beyond", Africa Spectrum, vol. 3, pp. 115-129.

 López, M.; Grau, R. (1971), "Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial", Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 80, pp. 28-40.

http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitecturaUrbanismo/article/view/111032/169919

 Matlon, Jordanna (2014), "Elsewhere: an essay on borderland ethnography in the informal African city", Ethnography,

 Smith, Michael P. (1992), "Postmodernism, urban ethnography, and the new social space of ethnic identity", Theory and Society, vol. 21, núm. 4, pp. 493-531.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació