| Prehistòria | Codi: 21.032 : 6 |
Aquesta assignatura està dedicada al coneixement de la Prehistòria des de diferents àmbits. El nostre viatge comença fa 1.8 Ma, moment en el que trobem les primeres evidències humanes fora d'Àfrica. Aquest fet ens permet estudiar una sèrie de conceptes i processos relacionats amb l'ocupació de tots els territoris fins fa uns 3.000 anys BP aproximadament. Aquest recorregut ens permetrà entendre el concepte de temps i espai a través de diferents processos que tenen lloc al llarg de la Prehistòria: l'exploració del territori, la tecnologia i el comportament social i econòmic dels grups humans que hi participen. Recorrerem els indrets explorats amb paisatges extrems que obliguen als grups humans a adaptar-se; reflexionarem sobre el comportament humà en cadascuna de les etapes i llocs: Perquè els humans emigrem?; Perquè i com evoluciona la tecnologia?; Perquè i com s'ha degradat el medi? Perquè i des de quan som violents? Aquest serà un viatge intens amb pèrdues irreparables i transformacions dels grups humans protagonistes del seguit d'esdeveniments que ens porten a ser com i qui som en l'actualitat. El fil conductor de l'assignatura seguirà la cronologia tradicional de la Prehistòria a través de la informació dels diferents manuals incorporant les evidències a través d'exemples publicats recentment.
Es tracta d'una assignatura que completa la formación en Evolució Humana a través del coneixement de la Prehistòria a través d'aspectes que van més enllà de la antropologia o la paleoantropologia.
Haver superat l'assignatura Evolució Humana i Cultura. Es recomana també haver cursat Arqueologia del Quaternari o Evolució Humana. I es recomana cursar de forma simultània Paleoecologia Humana.
- Entendre com i perquè s'ocupen els territoris durant la Prehistòria
- Entendre els processos d'adaptació tecnològica, econòmica, social i cultural del grups humans de la Prehistòria
- Analitzar les diferències entre grups de caçadors-recol·lectors i grups d'agricultors i ramaders de la Prehistòria
Al final d'aquesta assignatura, s'espera que l'estudiant sigui capaç de:
- Conèixer la diacronia de les fases culturals de la Prehistòria
- Caracteritzar als grups humans de la Prehistòria a través de la tecnologia, economia i cultura
- Entendre els processos d'adaptació dels grups humans
- Treballar de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
- Compartir informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic
- Contextualitzar e integrar coneixements de la Prehistòria des d'una perspectiva multidisciplinària
En el temes introductoris analitzarem les diferents fonts d'informació que ens permeten estudiar la Prehistòria basada en els manuals generalistes i les publicacions especialitzades. Tractarem aspectes generals i transversals de la Prehistòria com el marc cronològic i geogràfic, els canvis climàtics i els mètodes i tècniques per l'estudi de la Prehistòria.
2. Els grups de caçadors-recol·lectors arcaics
En les primeres passes dels homínids cap a la cerca de nous territoris plantegem diversos aspectes que formen part de l'evolució humana en els seus diferents àmbits i que ens porten a explorar el territori i entendre l'evolució tecnològica i les adaptacions culturals. Els grups de caçadors-recol·lectors arcaics en els que incloem les espècies del Grau erectus, Homo antecessor i els Neandertals són els protagonistes d'aquest recorregut. Centrarem el debat d'aquest tema en el primer poblament a Euràsia i les diferents onades d'expansió dels humans cap a Àsia i Europa. Analitzarem les vies d'accés a Euràsia, la tecnologia i la cronologia d'aquest procés per entendre el comportament humà d'aquests primers pobladors. El comportament dels grups humans arcaics és l'inici d'un comportament complex amb un desenvolupament tecnològic i econòmic. Aquest procés està associat al desenvolupament d'un comportament social vinculat a avenços tecnològics com l'ús sistemàtic del foc o cognitius com la capacitat del llenguatge.
3. Els grups caçadors-recol·lectors d'humans anatòmicament moderns
En aquest tema estudiarem les tradicions culturals del Paleolític superior. A partir d'aquest període comença un procés de desenvolupament de les tradicions culturals amb una complexitat tecnològica i pràctiques de subsistència específiques. Aquestes determinen la complexitat dels hàbitats, l'ús de l'espai, els aspectes socials (comportament simbòlic i organització social) que caracteritzen als grups d'humans anatòmicament moderns.
4. L'Homo sapiens explora nous territoris
En aquest tema ens centrarem en l'ocupació dels territoris encara no explorats d'Austràlia, Oceania i Amèrica. Les qüestions principals d'aquest tema són les rutes d'accés a cadascun dels territoris i la periodització de les ocupacions. Estudiarem el desenvolupen una sèrie de tradicions culturals adaptades a l'entorn geogràfic amb particularitats molt concretes com és per exemple la cultura Clovis de Nord-Amèrica.
5. Els darrers caçadors-recol·lectors: un model econòmic en crisi.
Aquests grups humans es caracteritzen per un patrons tecnològics, econòmics i socials molt particulars. Es tracta de grups que caminen cap a la sedentarització o cap a la desaparició, adaptats a tradicions culturals molts específiques d'acord amb les regions a on es troben. Així analitzarem el Natufià al Proper orient, el Mesolític Europeu o la cultura Jomonica del Japò.
6. L'inici de l'economia productora: Agricultors i ramaders de la Prehistòria
En aquest tema tractarem el que tradicionalment s'anomena Prehistòria recent que crono-culturalment abrasa el Neolític i l'Edat del Bronze. Aquest període de la Prehistòria té implicacions majors en el procés de l'evolució humana ja que té com a fet principal l'inici de la domesticació de plantes i animals. Aquest fet te una significació particular en relació amb el desenvolupament d'altres formes d'organització social, econòmica i cultural i en definitiva un canvi en vers la relació dels humans amb el seu entorn. La incorporació d'aquest nou model organitzatiu fa que els grups de caçadors-recol·lectors redueixin la seva extensió fins a gairebé desaparèixer. En aquest tema analitzarem les causes, el procés i les conseqüències d'aquest canvi a través dels canvis que es produeixen als registres arqueològics.
Mòdul d'aprenentatge (específics de l'assignatura), filmografia, bibliografia bàsica i complementària.
- Rojo, M., Garrido, R., García-Martínez de Lagrán, I., 2012. El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo. Madrid: ed. Cátedra.
- Fullola, J.M., Nadal, J., 2011. Introducción a la prehistoria: la evolución de la cultura humana. Editorial UOC.
- Carbonell, E., coord., 2005: Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel. Barcelona.
- Bosch, J. , Santacana, J. 2009. Blat, metalls i cabdills: Catalunya del neolític a la iberització. Rafael Dalmau.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|