| Etno-arqueologia | Codi: 21.033 : 6 |
Aquesta és una introducció a l'Etnoarqueologia, una subdisciplina que ha resultat fonamental en el desenvolupament epistemològic de l'Arqueologia i de l'evolució humana.
Per una banda, abordarem l'estudi del registre etnogràfic des d'una perspectiva transcultural com a base per reconèixer la variabilitat en les formes de vida dels caçadors-recol·lectors contemporanis en diferents contextos geogràfics i ecològics (des de les regions àrtiques fins al desert australià). D'altra banda, partint de l'estudi de societats actuals primitives, establirem relacions entre el registre etnogràfic i el registre arqueològic sobre diversos aspectes del comportament humà com: les estratègies de subsistència, la mobilitat, l'organització dels assentaments, la producció d'eines, la divisió sexual del treball...
1. Conèixer i comprendre les diferents perspectives teòriques des de la que s'ha abordat l'estudi dels caçadors-recol·lectors actuals i passats.
2. Reconèixer la variabilitat cultural de les societat caçadores-recol·lectores.
3. Introduir les principals aplicacions de la recerca Etnoarqueològica per a interpretar el registre arqueològic.
Amb aquesta assignatura, els alumnes hauran desenvolupat les següents competències:
A1 - Conèixer i comprendre la història, les corrents i debats teòric-metodològics de l'Antropologia i l'evolució humana, així com la gènesis dels seus conceptes bàsics.
A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades a l'etnicitat, la classe, o el gènere.
A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
A7 - Capacitat per enregistrar, tractar, analitzar i avaluar les dades procedents de les investigacions en antropologia social i cultural.
A8 - Conèixer distintes formes de comparació transcultural i distingir l'especificitat etnogràfica de la abstracció conceptual en els processos comparatius.
L'assignatura es divideix en cinc mòduls temàtics:
MÒDUL 1. Introducció a l'Etnoarqueologia. Marcs teòrics i metodologia de camp.
MÒDUL 2. L'Etnoarqueologia i els caçador recol·lectors (I): Processos de formació dels jaciments, mobilitat i estructura dels llocs d'habitació.
MÒDUL 3. L'Etnoarqueologia i els caçador recol·lectors (II): Organització de les activitat de subsistència. Tecnologia i cadenes operatives. Estil i etnicitat.
MÒDUL 4. L'Etnoarqueologia de les societats agrícoles i ramaderes: Organització dels poblats. Pràctiques agrícoles i ramaderes. Producció artesanal. Estil i etnicitat.
MÒDUL 5. L'Etonarqueologia en societats industrials. L'exemple de la industria de la pedra per a la confecció de pedres de fusell i altres utilitats agràries.
a) Bibliografia bàsica
Binford, L.R. (1988). En busca del pasado: Descifrando el registro arqueológico. Barcelona. Editorial Crítica.
David, N i Kramer, C. (2001). Ethnoarchaeology in action. Cambridge: Cambridge University Press.
González Ruibal, A. (2003). La experiencia del otro. Una introducción a la Etnoarqueología. Madrid. Akal.
González-Urquijo, J., Ibáñez-Estévez, J.J., Peña-Chocarro, L., Zapata, L. (2001). Estudio etnoarqueológico sobre la ceràmica Gzaua (Marruecos). Técnica y contexto social de un artesanado arcaico. Trabajos de Prehistoria 58: 5-27.
Hodder, I. (ed.) (1982). Symbols in actions: ethnoarchaeological studies of material culture. Cambridge: Cambridge University Press.
Kelly, R. L. (1995). The Foraging Spectrum. Diversity in hunther-gatherer lifeways. Smithsonian Institution, Washington D. C.
Peña-Chocarro, L., Zapata, L., González-Urquijo, J., Ibáñez-Estévez, J.J. (2000). Agricultura, alimentación y uso del combustible: aplicación de modelos etnográficos en arqueobotánica. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. SAGUNTUM-PLAV, Extra (2000): 403-420.
Barandiarán, I. (1974). Un taller de piedras de fusil en el Ebro Medio. Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 17: 189-228.
b) Material docent de la UOC
Els estudiants tindran accés a dos manuals específics amb els continguts dels mòduls 1 i 2:
Gómez Puche, M. (2015a). MÓDUL 1. Introducció a l'Etnoarqueologia. MATERIAL DOCENT DE LA UOC. Grau d'Antropologia i Evolució Humana UOC-URV. Assignatura: Etnoarqueologia.
Gómez Puche, M. (2015b). MÓDUL 2. L'Etnoarqueologia i els caçadors recol·lectors: procesos de formació dels jaciments, mobilitat i estructura dels llocs d'habitació. MATERIAL DOCENT DE LA UOC. Grau d'Antropologia i Evolució Humana UOC-URV. Assignatura: Etnoarqueologia.
c) Material audiovisual
Els estudiants tindran accés a material audiovisual específic sobre diferents aspectes dels continguts tractats.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|