Paleoecologia humana Codi:  21.034    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
La Paleocologia Humana és l'estudi de les relacions dels grups humans del passat amb el medi en el qual vivien. Fins a mitjans als anys 70-80 del segle XX, l'arqueologia i l'estudi dels grups humans del passat es feia, principalment, estudiant els objectes recuperats en els diferents jaciments arqueològics, però sense tenir en compte la relació d'aquests humans amb el medi que els envoltava, és a dir, sense tenir en compte el context en què es localitzaven aquests jaciments. A partir dels anys 80, principalment amb els treballs de la Nova Arqueologia es planteja que els jaciments arqueològics són com ecosistemes humans, i que les comunitats del passat desenvolupaven una interacció amb el medi ambient.  

Tanmateix, no podem oblidar que els humans no som un ésser viu qualsevol, sinó que les nostres capacitats intel·lectuals, cognitives i socials ha fet que fóssim capaços, al llarg de la història, de seleccionar, adaptar i modificar el medi que hem ocupat. I precisament l'èxit o el fracàs dels diferents grups humans que han habitat el planeta està condicionat pel conjunt de decisions, mesures i accions que aquests han pres en cada moment. Aquest conjunt de decisions és el que anomenen estratègies de subsistència. En aquesta assignatura veurem quines són les diferents disciplines que ens ajuden a reconstruir el medi en el qual vivien els diferents grups humans del passat, el grau de determinació que el medi i els canvis en ell  ha tingut en l'evolució humana, i quins són els recursos desenvolupats pels humans per poder adaptar-se i transformar el seu entorn fins al punt d'aconseguir colonitzar tot el planeta.

Amunt

Recordeu que participar en la vida universitària i ser part de la comunitat universitària implica comunicar-se amb la resta de membres de la comunitat respectant-ne totes les opinions; observar una actitud correcta i utilitzar un llenguatge respectuós i no ofensiu, tant en els espais públics com privats. Cal respectar els altres membres de la comunitat universitària d'acord amb els principis ètics i la legislació vigent (article 4, punt 13 de la normativa de Drets i Deures de la UOC https://seu-electronica.uoc.edu/content/dam/e-office/docs/ca/acords-consell-govern/200721_NDDRDUOC.pdf; article 108 de Drets i deures dels membres de la comunitat universitària de la URV).

Amunt

Aquesta assignatura és oberta a tots els estudiants del grau, no obstant cal tenir en compte que és millor cursar-la un cop ja s'ha fet l'assignatura d'Arqueologia del Quaternari. Per altra banda, alguna de les lectures complementàries així com la central de la PAC 2 són en anglès. Considero que amb les eines informàtiques actuals aquest fet no és cap problema per poder desenvolupar aquesta assignatura amb èxit.

Amunt

Recordeu que participar en la vida universitària i ser part de la comunitat universitària implica comunicar-se amb la resta de membres de la comunitat respectant-ne totes les opinions; observar una actitud correcta i utilitzar un llenguatge respectuós i no ofensiu, tant en els espais públics com privats. Cal respectar els altres membres de la comunitat universitària d'acord amb els principis ètics i la UOC legislació vigent i l'article 108 de Drets i deures dels membres de la comunitat universitària de la URV).

Amunt

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és que assimileu la importància de l'estudi de la paleoecologia humana en l'estudi de l'evolució humana. Per això és important que entengueu, per una banda, el camp d'estudi i les bases teòriques principals. I, per altra banda, que els humans hem estat éssers vius condicionats pel medi en el qual vivim, però que a diferència d'altres espècies, la nostra complexitat tant biològica com cultural ha fet possible que ens adaptem i transformem el medi i així poder sobreviure i reproduir-nos com a grup.

En acabar aquesta assignatura esperem que els estudiants sigueu capaços de:
  • Integrar els aspectes teòrics i interdisciplinaris de la Paleoecologia humana.
  • Valorar la importància d'analitzar l'evolució humana tenint en compte els aspectes contextuals.
  • Valorar la capacitat cognitiva  i intel·lectuals dels diferents grups humans del passat.
  • Valorar la interacció entre el medi i les capacitats "culturals" dels grups humans en relació amb la seva evolució.

Amunt

Aquesta assignatura està estructurada en 5 grans temes, que englobaran des dels aspectes més teòrics de l'assignatura fins a l'aplicació pràctica de les dades obtingudes en els estudis de paleoecologia humana que exposarem al llarg del curs.

Unitat 1.Introducció. Conceptes generals. Definició, principals exponents i disciplines.
Unitat 2. Canvis climàtics i la seva influència
Unitat 3. Interacció humans i el medi
Unitat 4. Estratègies de subsistència           
Unitat 5. La colonització d'Europa en clau paleoecològica

A continuació us detallo l'estructura amb les lectures incloses per cada unitat.

Unitat 1. Introducció. Conceptes generals. Definició, principals exponents i disciplines.

En un inici ens referirem a conceptes bàsics com la definició del terme, la figura del professor Butzer com a principal exponent de la paleoecologia humana o arqueologia contextual, i després exposarem les diferents disciplines que intervenen en  aquest estudi.

                                    1.1. Introducció

                                    1.2. Objectius del estudi de la Paleocologia Humana

                                    1.3. Conceptes generals

                                             1.3.1. Definició

                                            1.3.2. Karl W. Butzer

                                         1.4. Interdisciplinarietat

Lectures bàsiques:
  • Pablo Giménez Font (2009) Karl W. Butzer y la lectura ambiental de la expulsión de los moriscos. Revista de Historia Moderna, 27: pp. 317-333. ISSN: 0212-5862.
  • Capítol 17 del llibre:  Díez, M. i Zapata, L., 2013. Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica ISBN: 978-84-9860-855-7 Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco UPV/EHU.
Lectures complementàries:
  • Marín-Leyva, A., García-Zepeda, M.L., Ponce-Saavedra, J., Schaaf, P., Arroyo-Cabrales, J., Alberdi,M.T. (2013)  Inferencias de paleodietas en ungulados y proboscidios: limitaciones conceptuales y técnicas.  Biológicas, 15(1): 1-10.
Unitat 2. Canvis climàtics i la seva influència

Els canvis climàtics són bàsics per l'estudi de la paleoecologia, ja que afecten directament el medi ambient. Per això, en aquest text explicarem com i per què es produeixen els canvis climàtics i també la influència que poden tenir en les migracions i dispersions animals i vegetals.

                       2.1. Cicles glacials

                       2.2. Cicles de Milankovich

                       2.3. Migracions i dispersions

                       2.4. Zona refugi

Lectures bàsiques:
  • Aguinagalde, I., Martín Clemente, J.P. (setembre, 2005). Estructura del bosque europeo caducifolio. Investigación y Ciencia, pp: 35-37.
  • deMenocal, P. (novembre, 2014) Cambios climáticos y evolución humana. Investigación y Ciencia, pp-28-33.
  • Carbonell, E. (Coordinador) 2005. Homínidos: Las primeres ocupacions de los continentes. Editorial Ariel.
Unitat 3. Interacció humans i el medi

Després d'assentar els coneixements sobre els canvis que es poden produir al medi, veurem com aquests han influït l'evolució humana. Plantejarem la discussió existent durant dècades entre els científics que defensaven que els grups humans estaven totalment condicionats pel medi, com si fossin uns éssers vius més, i els científics que defensaven que els homínids són fruit d'un procés històric i que la seva capacitat de transformar el seu entorn a causa de les seves capacitats cognitives i intel·lectuals fan que el medi no sigui determinant.

                              3.1. Clima i evolució humana

Lectures bàsiques:
  • Werdelin, L. (Gener, 2014) El rey de los animales. Investigación y Ciencia, 16-21.
  • Marean, C. (Octubre 2010) Cuando el mar salvó a la humanidad. Investigación y Ciencia, pp. 24-31.
Unitat 4. Estratègies de subsistència             

El corrent d'investigació més assentada actualment en l'estudi de la paleoecologia humana és la que planteja que l'èxit o el fracàs dels diferents homínids al llarg de la història està relacionat tant amb el medi com amb el desenvolupament i complexitat de les capacitats dels grups humans. Així definirem i exposarem el que són les estratègies de subsistència.
 
Lectures bàsiques:
  • Pagel, M. (2013) Adaptados a la cultura. Mente y Cerebro, 60: 22-26.
  • Grüter, T. (2013): De primitivos a humanos. Mente y cerebro, 60:14-21.
Unitat 5. La colonització d'Europa en clau paleoecològica

Els primers grups d'homínids es localitzen al continent africà fa uns 2,7 milions d'anys. Els homínids van evolucionar i ocupar diferents territoris africans i fa com a mínim 1,7 milions d'anys van "sortit" d'Àfrica per ocupar nous territoris, arribant a la Península Ibèrica fa com a mínim 1,3 milions d'anys.

No obstant això, la presència de grups humans no es localitza a tot el continent europeu per igual, sinó que l'ocupació humana de tot el continent es produeix en un espai temporal ampli, de centenars de milers d'anys. I en aquesta unitat veurem com es va produir aquesta colonització i quins aspectes paleoecològics hi han intervingut.

                                5.1. Dmanisi (Georgia)

                                5.2. Europa Meridional

                                        5.2.1. Atapuerca (Espanya)

                                        5.2.2. Orce (Espanya)

                                5.3. Europa Septentrional

                                        5.3.1. Pakefield, Happisburg, Boxgrove (Gran Bretanya)

                                        5.3.2. Schöningen (Alemanya)

                                        5.3.3. Bilzingsleben (Alemanya)

Aquesta és l'única unitat de l'assignatura que no te mòdul d'aprenentatge associat. Per això el coneixement que cal assolir en aquesta unitat us la facilitaré a través presentacions i explicacions complementàries a les lectures.

Lectures bàsiques:
  • Wong, K. (abril, 2004) Migraciones prehistóricas de África a Eurasia. Investigación y Ciencia, 6-14.
  • Wong, K. (octubre  2009): La extinción de los Neandertales. Investigación y Ciencia, pp: 16-21.
  • Carbonell, E. (Coordinador) 2005. Homínidos: Las primeres ocupacions de los continentes. Editorial Ariel.
Lectura complementària:
  • Bermúdez de Castro, J.M., Díez-Lomana, J.C., Mosquera, M., Nicolás, E., Pérez-Pérez, A., Rodríguez, J., Sánchez Marco, A. (1995) El nicho ecológico de los homínidos del Pleistoceno Medio de Atapuerca. Complutum, 6: 9-56.

Lectures bàsiques per totes les unitats:

Els manuals o llibres citats aquí són bibliografia bàsica per la comprensió de l'assignatura, però això  no implica necessàriament la lectura completa del llibre, sinó d'aspectes concrets del mateix que ja us aniré indicant en cada moment del curs.
  • Carbonell, E. (Coordinador) 2005. Homínidos: Las primeres ocupacions de los continentes. Editorial Ariel.
  • Díez, M. i Zapata, L., 2013. Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica ISBN: 978-84-9860-855-7 Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco UPV/EHU.

Amunt

Amunt

En cada una de les unitats a estudiar s'han proposat una sèrie de lectures que són bàsiques per poder entendre i seguir amb èxit el curs. Així doncs, la seva lectura és essencial per poder seguir, comprendre i superar els coneixements plantejats en aquesta assignatura. Per altra banda, a part de les lectures associades a cada unitat, també es presenten algunes lectures complementàries que us poden ajudar en l'estudi de la paleocologia humana així com alguns manuals que us ajudaran al llarg de tota aquesta assignatura i que dels quals se us recomanaria llegir aspectes concrets. Possiblement, alguns d'aquests manuals ja han estat utilitzats per vosaltres en altres assignatures de la carrera.

A part de les lectures presentades, en aquesta assignatura també utilitzarem alguns recursos de la web així com un mòdul d'aprenentatge específic per aquesta assignatura. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt