| Metodologia arqueològica | Codi: 21.037 : 6 |
Aquesta assignatura proporciona una visió molt àmplia dels mètodes científics emprats a l'arqueologia. Estudiarem les metodologies més comunes utilitzades per a especialistes treballant el camp (excavacions arqueològiques) com al laboratori de recerca (investigacions en diversos camps d'estudi relacionats a l'arqueologia i evolució humana). Analitzarem aspectes teòrics i pràctics, perquè els alumnes adquireixin coneixements bàsics sobre l'ampli ventall de metodologies que fan servir els arqueòlegs. Examinarem les metodologies 'clàssiques', però també aprendreu com l'arqueologia moderna està incorporant tecnologies noves molt innovadores adaptades a partir de diferents disciplines.
Mirarem com es descobreixen jaciments arqueològics i com s'han d'acomodar els diversos mètodes d'excavació als seus contextos particulars. Veureu com es recullen diferents tipus de dades al camp i com aquestes dades són transformades en informació científica als laboratoris de recerca. Finalment, descobrireu com les noves tecnologies estan revolucionant la manera en què s'estudien i comuniquen les dades arqueològiques (a altres especialistes i al públic en general).
Els arqueòlegs busquen i excaven jaciments arqueològics per estudiar les seves estructures i artefactes amb l'objectiu de conèixer la llarga història de l'evolució humana amb la màxima precisió i objectivitat.
Aprendreu com treballen els arqueòlegs en diferents situacions, com per exemple, en coves, en paisatges urbans o fins i tot en ambients aquàtics. Descobrireu l'àmplia gamma de mètodes i tècniques utilitzades pels arqueòlegs i científics treballant en disciplines associades. Aquest últim inclou persones que treballen per a desenvolupar sistemes ultramoderns de registre de dades, de restauració i de conservació del patrimoni arqueològic mundial.
"En el sentit més ampli, de la mateixa manera que l'arqueologia és un aspecte de l'antropologia, també ho és que una part de la història - on volem dir tota la història de la humanitat des dels seus inicis fa més de 3 milions d'anys. De fet més del 99 per cent d'aquest enorme lapse de temps de l'arqueologia - l'estudi de la cultura material passat - és l'única font important d'informació, si un es posa al costat l'antropologia física, que se centra en la nostra biològica en lloc de progrés cultural".
(Traduït de Bahn, 1993)
L'arqueologia és un camp d'estudi apassionant que ha recorregut un llarg camí des dels seus orígens cap al principi del segle XIX amb una barreja intrèpida d'investigadors aventurers i naturalistes. Actualment, l'arqueologia forma part de les disciplines científiques més respectades de les humanitats. A través de la seva ontogènesi, l'arqueologia s'ha diversificat per incloure algunes especialitats bàsiques com són, per exemple, la topografia, la prospecció, l'excavació i la recol·lecció de dades, però també, abraça una àmplia gamma d'altres disciplines científiques interpretatives i modernes, com són: la geocronologia, la genètica, la reconstrucció visual 3D, etc.
A més d'endinsar-nos en l'àmbit dels aspectes teòrics i metodològics, veureu com s'estudien els jaciments prehistòrics (paleolítics). Explorarem el tema recent de "la Nova Arqueologia". Es tracta d'un nou enfocament per preveure com serà l'arqueologia del futur: quins serien els objectes preservats de la societat moderna i com es presentaran als arqueòlegs del futur?
A través de tres Unitats subdividides en sis temes de recerca principals, analitzarem:
- Quin tipus d'objectes o artefactes descobrim en jaciments paleolítics;
- Quins són els mètodes més emprats per excavar jaciments prehistòrics;
- Quins són algunes de les estratègies aplicades per estudiar i interpretar restes arqueològiques atribuïdes a les diferents fases de l'evolució humana.
L'arqueologia compta amb un marc temporal i geogràfic molt llarg. En el món modern i globalitzat, l'arqueologia constitueix un vincle a través del qual ens podem connectar amb el passat. L'arqueologia ens ajuda per a relacionar-nos a la nostra identitat a escala regional, nacional i internacional (aquest tema serà tractat a la Unitat 3). Veureu com l'arqueologia ens permet d'accedir al nostre passat gràcies a la utilització de diferents mètodes i tècnics aplicats. També descobrireu el paper de la història de l'arqueologia en formant les nostres idees sobre l'evolució humana. Per tant, les nostres interpretacions estan conformades a les teories dominants i les postures polítiques del nostre propi marc sociohistòric.
Com en altres àmbits científics, les interpretacions de dades arqueològiques s'han de dur a terme objectivament només a partir d'observacions empíriques que es poden replicar i verificar. L'arqueologia ens ofereix camins per seguir, entendre i assumir millor la nostra posició al món. Treballar en l'arqueologia vol dir assumir un paper important de responsabilitat per la preservació de les relíquies del passat- patrimoni mundial -per les generacions futures.
D'altra banda, l'arqueologia ret homenatge a la fantàstica heterogeneïtat de la cultura humana- ens fa conscients de la importància de compartir-la i de preservar-la. Els diferents mètodes aplicats a l'arqueologia estan arrelades tant en el coneixement acumulat en les Ciències de la Terra (especialment a partir del segle XIX), com de la increïble varietat de tecnologies modernes disponibles al seu abast. Explota una base de dades cada vegada més extensa, que presenta la particularitat d'estar en constant mutació, ja que el nostre coneixement del passat canvia amb cada nou descobriment i s'evoluciona al ritme dels progressos tecnològics actuals.
Com estem tractant d'una gamma de coneixements molt àmplia, anem a 'canalitzar' la informació en tres grans fases sinòptiques que us permetria captar l'essencial del i la teoria i dels mètodes bàsics utilitzats actualment en l'arqueologia. Us familiaritzareu amb els diferents camps d'estudi en què intervé treballs arqueològics. Per assolir això, és vital que adquiríssiu el vocabulari bàsic que s'utilitza en els diferents camps de les Ciències de la Terra què estan tan íntimament lligats a aquesta disciplina.
La nostra investigació es portarà a terme en tres fases: 1) l'enquesta i l'excavació, 2) l'anàlisi científica dels jaciments arqueològics i de les troballes associades i 3) la difusió dels resultats.
L'assignatura està dividida en tres Unitats, cadascun dels quals abordarà les principals qüestions metodològiques relacionades amb cada fase del treball d'un arqueòleg:
Unitat 1: Nocions bàsiques: Els orígens de l'arqueologia i el seu caràcter multidisciplinari.Unitat 2: Visió sintètica dels mètodes utilitzats per excavar els jaciments arqueològics.Unitat 3: (3a) Les tecnologies modernes aplicades en l'anàlisi arqueològica; la conservació i difusió pública de dades arqueològiques. (3b) La "Nova Arqueologia".
Hauríeu d'estar al dia amb les lectures obligatòries que us ajudaran a comprendre els principals conceptes tractats en cada unitat.
A mesura que avança el semestre, proporcionaré informació addicional respecte a cada tema.
S'ha de buscar recursos propis entre les nombroses publicacions disponibles a les biblioteques (en línia i altres): també en llengua anglesa.
Animeu-vos a llegir articles curts publicats en anglès a revistes amb impacte científic. Sovint, resumen dades d'algun jaciment o bé revelen informació sobre mètodes d'estudi d'artefactes o contextos arqueològics específics. Llegir alguns d'aquests articles us ajudarà a practicar la lectura en anglès, i també a familiaritzar-vos amb els estils de presentació científica utilitzats actualment en l'arqueologia. A més, aquests articles inclouen fotos i diagrames que són útils per entendre millor com s'exploten les dades recollides en un jaciment arqueològic. Estaré disponible per a ajudar-vos i a recomanar articles depenent els vostres interessos i els temes tractats a l'assignatura.
Unitat 1. Nocions bàsiques
(Tema 1) Els orígens de l'arqueologia
(Tema 2) Què trobem? El caràcter multidisciplinari de l'arqueologia
En aquesta secció (introductòria), veurem per què, com i quan la "consciència arqueològica" es va transformar l'arqueologia en un camp d'estudi científic de ple dret (al món occidental a partir del segle XIX):
- Mirarem com els mètodes emprats a l'arqueologia són ajustats segons les diferents disciplines científiques;
- Aprendreu com cada disciplina aplicada a l'arqueologia pot contribuir a l'estudi global dels jaciments arqueològics;
- Veurem què són els punts metodològics comuns entre tots als diferents camps d'arqueologia practicats (arqueologia prehistòrica, arqueologia monumental, l'arqueologia clàssica, arqueologia subaquàtica, arqueologia industrial, etc.).
- Mirarem quin tipus d'objectes podem trobar en funció dels diferents contextos de preservació dels jaciments arqueològics.
En aquesta unitat, focalitzarem sobre els temes següents:
- La història de l'arqueologiacom una ciència.- L'enfocament multidisciplinari aplicat a l'estudi de jaciments arqueològics.- Els processos de formació dels jaciments arqueològics i els diferents tipus d'artefactes què es podrien trobar.
Estudiarem l'arqueologia en el seu context més àmplia, però focalitzarem sobre l'arqueologia prehistòrica com a punt central. Veureu quins són els mètodes aplicats per a reconstruir una imatge de la vida humana abans de la invenció de l'escriptura.
Durant segles la religió va proporcionar explicacions a les qüestions existencials de la humanitat. Les teories ofertes per la religió catòlica, per exemple, en la societat occidental, van negar a l'existència d'una (pre)història de la humanitat molt llarg. Malgrat que l'església es va convertir en una poderosa institució, molts dubtes relatius a la religió establerta van ser expressades sorprenentment d'hora.
Com és el cas de moltes de les disciplines científiques, l'arqueologia va començar a desenvolupar-se realment a l'Europa a partir del segle XIX. Va agafar més força enmig dels intensos trastorns intel·lectuals que va provocar la publicació de l'obra de C. Darwin "On the Origin of Species" (1859). Els debats d'aquest període van ser centrats especialment al voltant dels orígens dels humans i la seva relació amb el món anima-(per exemple, amb els grans simis). Les discussions que van seguir van tenir implicacions importants sobre la teoria evolutiva de Darwin, sobretot a la llum de contribucions d'altres científics tracctant d'entendre la condició humana (Wallace, Huxley, Lyell, Vogt, Lubbock, Buchner, Rolle, Haeckel).
Progressivament, l'arqueologia es va modernitzar al través de la incorporació d'altres especialitats que formen part les Ciències la Terra. Aquests diferents camps d'estudi, lligats a les ciències naturals i socials, van ser vinculats per trobar maneres d'extreure un màxim d'informació dels objectes descoberts en contexts arqueològics molt diferents. Veureu com cada camp d'estudi té un paper específic en la reconstrucció del passat (determinació de les condicions climàtiques, avaluació de l'edat d'un jaciment arqueològic o d'un artefacte específic, reconstrucció climàtica d'una seqüència deposicional, etc.).
La nostra visió del passat evoluciona al ritme dels nous descobriments arqueològics i les hipòtesis acceptades avui poden canviar dràsticament després d'un sol nou descobriment. Això afecta sovint el marc cronològic a dins del qual intentem fixar les diferents fites importants afectant el camí evolutiu humà. Encara que aquestes fites poden ser anatòmics o culturals, els arqueòlegs estan acostumats a aquest flux constant de dades.
Amb un enfocament "empíric," descobrireu quins són els diferents tipus d'artefactes prehistòrics que trobem en jaciments de diferents cronologies i contextos geològics. La conservació de restes materials indicatives de l'activitat humana en el passat està subjecte als contextos geològics en què es troben. Pel que fa als períodes més antics, el tipus de "documents" pot ser molt reduït: pels períodes més antics, trobem essencialment ossos fossilitzats (que poden ser d'humans i d'animals), eines de pedra i altres elements més petits enrobats a dins d'una matriu sedimentària. Com més ens remuntem en el temps, menys probable serà la conservació dels artefactes i més difícil serà la seva interpretació.
Els arqueòlegs i antropòlegs apliquen mètodes específics per revelar i interpretar els orígens dels comportaments dels pobles del passat a partir del registre arqueològic i els contextos geològics que els contenen.
Lectures obligatòries de la Unitat 1
Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press, pp. 5-25; 26-46.Barsky, D., 2016. Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, pp. 5-46.Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid, pp. 20-50.Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona, pp. 37-60.
Lectures de suport de la Unitat 1
(exemples d'estudis multidisciplinaris)
Barsky, D., 2013. The Caune de l'Arago stone industries in their stratigraphical context. Comptes Rendus Palevol 12, 305-325.Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
*Aquesta Unitat inclou una Activitat (Activitat 1).
Unitat 2. Què trobem? Els mètodes utilitzats en l'excavació dels jaciments arqueològics
(Tema 3) Com són els jaciments arqueològics localitzats, excavats i datats?
(Tema 4) Introducció a la noció fonamental d'"estratigrafia".
La Unitat 2 se centra en els temes següents:
- La interpretació de les característiques geològiques i estratigràfiques en diferents contextos de jaciments arqueològics.- Els mètodes d'excavació i de mostreig.- Els diferents temes serien tractats mitjançant exemples concrets d'alguns jaciments arqueològics. Això us ajudarà a entendre la gran varietat de mètodes utilitzats en l'arqueologia actualment, d'acord amb cada context geocronològic.
Lectures obligatòres de la Unitat 2
Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid, pp. 73-91.Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press, pp. 30-31; 44-47.Barsky, D., 2016. Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, pp. 47-75.Burke, H., Smith, C., Sanz, D., 2015. Manual ce Campo del arqueólogo. Editorial Ariel, pp. 163-224.Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona, pp: 20-37.Parés, J.M. 2013. Paleomagnetismo. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 113-121.Vallverdú, J., 2013. Estratigrafía y análisis de facies. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 145-178.
Lectures de suport de la Unitat 2:
Burke, H., Smith, C., Sanz, D., 2004. The Archaeologist's Field Handbook. Allen & Unwin, Australia (Basic principles of levelling: pp. 104-114).Vallverdú i Poch, J., 2017. Soil-stratigraphy in the cave entrance depòsits of Middle Pleistocene age at the Trinchera del Ferrocarril sites (Sierra de Atapuerca, Spain). Quaternary International 433, 199-210.Zapatero, G.R. 2013. La excavación arqueológica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 39-72.
*Aquesta Unitat inclou una Activitat (Activitat 2).
Unitat 3. Visió sintètica dels mètodes utilitzats per excavar els jaciments arqueològics.
(Tema 5) Les tecnologies modernes aplicades en l'arqueologia i la conservació i la difusió pública de dades arqueològics.
(Tema 6) L'època antropocena i la "Nova Arqueologia".
En la Unitat 3, examinarem algunes de les noves tecnologies per localitzar, excavar i estudiar els jaciments i materials arqueològics. Veurem com es fan servir de tecnologies noves per a la difusió de coneixements sobre l'evolució humana.
Descobrireu també alguns conceptes nous creats per a estudiar els dipòsits i artefactes deixats enrere per a societats subacutuals i actuals (l'època antropocena i la Nova Arqueologia).
La Unitat 3 se centrarà en els temes següents:
- Les tecnologies aplicades a la localització i excavació dels jaciments arqueològics.
- L'anàlisi de les troballes arqueològiques i la producció de resultats científics.
- La conservació i la difusió d'informació sobre les restes arqueològiques a través de tecnologies innovadores.
- Les tecnologies modernes aplicades a l'arqueologia proporcionen nous mètodes per al descobriment, l'excavació i l'estudi dels vestigis arqueològics. Els sistemes computats han revolucionat la rapidesa amb la qual es poden analitzar i permeten la síntesi ràpida de grans quantitats de dades. L'explotació de les noves tecnologies en l'arqueologia, explica l'acceleració intel·lectual que aquest camp ha experimentat en les últimes dècades. La recollida i l'assimilació de dades per mitjà de mètodes computats permeten als investigadors d'accedir ràpidament (o instantàniament) a les informacions amb alta precisió i a elaborar hipòtesis científiques basades en resultats fiables. Així, les tecnologies modernes faciliten les comparacions entre jaciments i obren el camí a conclusions noves i sorprenents.
*Aquesta Unitat inclou una Activitat (Activitat 3).
Lectures obligatòries de la Unitat 3
Barsky, D., 2022. Human Prehistory: Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press, pp. 146-160; 198-206.Barsky, D., 2016. Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia?. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona 54-70.Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid, pp. 545-577
Lectures de suport de la Unitat 3
Barsky, D., 2013. The Caune de l'Arago stone industries in their stratigraphical context. Comptes Rendus Palevol 12, 305-325.de la Rúa, C., Hervella, M. 2013. Paleogenética humana. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 427-438.Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.Rodríguez, J., Burjachs, F., Cuenca-Bescós, G., García, N., Van der Made, J., Pérez González, A.Blain, H.A., Expósito, I., López-García, J.M. ., García Antón, M., Allué, E., Cáceres, I., Huguet, R.,Mosquera, M., Ollé, A., Rosell, J., Parés, J.M., Rodríguez, X.P., Díez, C., Rofes, J., Sala, R., Saladié,P., Vallverdù, J., Bennasar, M.L., Blasco, R., Bermúdez de Castro, J.M., Carbonell, E., Quaternary Science Reviews 30 (11-12), 1396-1412.Sáenz de Buruaga, A., López Quintana, J.C., 2013. La estratigrafía analítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos, Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 180-193.de la Rúa, C., Hervella, M. 2013. Paleogenética humana. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 427-438.
Vídeos de la Unitat 3
Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo? Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.Vídeos estan disponibles a:
*Al llarg del semestre proporcionaré material docent addicional i proposaré articles i altres recursos complementaris.
**Els estudiants han de complimentar aquests recursos amb altres de la seva pròpia investigació bibliogràfica.
- Arqueòleg (focalitzant en qualsevol període d'interès): excavacions programades, excavacions de rescat, etc.
- Investigador en ciències socials i de la terra (geocronologia, sedimentologia, paleontologia, prehistòria, etc.).
- Antropòleg.
- Docència
Examinar els aspectes històrics del desenvolupament de la ciència d'arqueologia: des dels seus inicis fins a les seves aplicacions modernes.Comprendre com els arqueòlegs apliquen diferents metodologies per conèixer les diferents fases de l'evolució humana.Familiaritzar-vos amb les metodologies clàssiques i modernes aplicades per a exacavar jaciments prehistòrics en contextos geològics i cronològics diversos.Comprendre els processos de formació dels jaciments arqueològics (naturals i antròpics).Familiaritzar-vos amb els diferents tipus de restes arqueològiques paleolítiques i els mètodes aplicats per estudiar-les.Conèixer les principals eines interpretatives emprades a l'arqueologia per comprendre contextos de diferents orígens.Aprendre les tècniques bàsiques utilitzades avui en dia en els diferents àmbits de l'arqueologia (topografia, excavació, treball de camp, mostreig, arqueologia preventiva, arqueologia experimental, etc.).Adquirir competències teòriques per a enfocar els vostres interessos cap a un camp d'estudi arqueològic específic.Els estudiants hauran de demostrar la seva capacitat per dur a terme investigacions bibliogràfiques per investigar temes concrets.
Aquesta assignatura proporcionarà un fonament teòric per entendre l'arqueologia en la seva condició actual de ciència multidisciplinària. També proporcionarà una sòlida base metodològica per aprendre les tècniques utilitzades en l'arqueologia i les diferents àrees centrades en el coneixement de l'activitat humana del passat.
S'ha de completar tres Activitats relacionades amb els sis temes tractats al llarg del curs.
Vídeos de la Unitat 3
Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo? Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55.
Disponibles a:
*Al llarg del semestre proporcionaré material docent addicional i proposaré articles i altres recursos complementaris.
**Els estudiants han de fer la seva pròpia investigació bibliogràfica per exemple, per preparar les PACs per a l'AC i per l'EX).
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |