• Descripció

Aquest seminari esta orientat cap a formar l'estudiantat en l'elaboració d'un Projecte de Recerca. El contingut està pensat per a proporcionar un coneixement bàsic però sòlid de la naturalesa i les característiques de la recerca en antropologia i per ajudar a identificar, entendre i assimilar les parts principals constitutives d'un projecte així com per a proporcionar les eines per aconseguir elaborar cadascuna de les parts d'un projecte de recerca.

Per bé que hi ha diferents tipus de projectes, atenent tant a la naturalesa del seu objecte d'estudi com als seus objectius o a la tria de la metodologia i les tècniques a utilitzar, el punt de partida de la investigació podem afirmar que és sempre l'existència d'un problema o pregunta de recerca que demana una resposta o solució. De manera més general, podem dir que tota recerca parteix de la voluntat de conèixer quelcom que desconeixem o bé que no coneixem prou bé, perquè allò que coneixem no ens és suficient o perquè sospitem que no és del tot pertinent o satisfactori.

 La recerca científica, doncs, s'orienta a descobrir quelcom desconegut o poc o mal conegut i té l'origen, podríem dir, en la curiositat inesgotable de l'ésser humà de conèixer el com, el perquè, les causes, els motius, les conseqüències, etc. de qualsevol parcel·la de la realitat mitjançant el recurs al mètode científic.

El propòsit de tota recerca científica serà donar resposta a un/s interrogant/s inicial/s tot augmentant el nostre coneixement sobre aquell aspecte de la realitat a investigar a partir principalment de l'ajuda de les recerques prèvies dutes a terme sobre el mateix tema o similars aspectes de la realitat que ens interessa i de la recollida i l'obtenció de dades contrastables i la seva organització i anàlisi corresponents. Una resposta o respostes que no seran mai absolutes ni definitives i que sempre podran i hauran de ser revisades i contrastades per altres recerques existents i per recerques futures.

El primer pas, important i decisiu, en una recerca científica és l'elaboració del projecte de recerca que n'haurà de guiar la seva posterior realització. Al llarg del curs ens familiaritzarem amb els diferents apartats que ha de, o pot, contenir un projecte. Apartats que deriven de les preguntes principals que constitueixen l'arquitectura de qualsevol projecte de recerca i que podem agrupar en set:

-         What (què): quin és el propòsit de la investigació; què volem estudiar; i què s'ha investigat prèviament al respecte;

-         When (quan): quan començarà i acabarà la recerca; quina dura durada temporal tindrà;

-         Where (on): on es durà a terme la recerca; quin serà l'objecte d'estudi o el corpus (textual, visual o audiovisual) a considerar;

-         Who (qui): qui la durà a terme (una sola persona?, un equip de recerca?);

-         Whom (a qui): quina gent s'estudiarà i/o a quina gent s'adreçarà; quines consideracions ètiques haurem de tenir en compte;

-         How (com): quina metodologia, quina estratègia, quines tècniques es seguiran per obtenir les dades i analitzar-les;

-         Why (perquè): justificació de la investigació, perquè la recerca proposada és pertinent i rellevant, per la societat i/o per l'avenç del coneixement.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

El seminari de recerca és la preparació pel TFG, s'ha de cursar un semestre abans del semestre previst per matricular el TFG. En aquesta assignatura no es treballa un tema concret, sinó els procediments i aspectes a tenir en compte per dur a terme una recerca en el nostre àmbit de coneixement.

• Objectius i competències

L'objectiu general de l'assignatura és l'elaboració d'un Projecte de Recerca.

Els objectius específics o resultats d'aprenentatge esperats són:

- Conèixer i distingir clarament el contingut i les característiques de cadascuna de les parts que conformen un projecte de recerca.

- Aprendre a elaborar cadascuna de les parts constitutives d'un projecte d'investigació.

Les competències que l'estudiant haurà d'adquirir i/o desenvolupar són:

CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

A6 - Dissenyar i implementar els procediments, protocols, tècniques i recursos instrumentals per a realitzar una investigació basada en el treball de camp etnogràfic, arqueològic o de laboratori.

B3 - Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació.

B6 - Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets.

C3 - Gestionar la informació i el coneixement.

C6 - Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

• Continguts

UNITAT 1:

1.- Naturalesa i característiques generals dels Projectes de Recerca en l'àmbit de les Ciències Socials i les Humanitats 

- Aproximacions epistemològiques en l'àmbit d'antropologia i evolució humana.

2.- Definició i acotació del tema o problema d'estudi

- Formulació del problema, construcció de la pregunta, elecció del tema.

- Interès i viabilitat de la recerca proposada.

UNITAT 2: 

3.- Recerca documental.

- Consulta a experts.

- Identificació i lectura de les revisions bibliogràfiques.

- Identificació i examen de les fonts de documentació i bases de dades.

- Tipus de citació, autoria i plagi. 

4.- Esta de la qüestió i marc teòric 

- Diferenciar entre estat de la qüestió i marc teòric. 

- Identificar conceptes rellevants i contextualitzar-los teòricament. 

UNITAT 3:

5.- Metodologia, tècniques i fonts.

- Adequar la metodologia a la pregunta de recerca

- Triar les tècniques i fonts a emprear

- Realitzar una anàlisi d'una entrevista, d'un text o d'un video

UNITAT 4:

6.-  Pla de treball.

- Detectar les dificultats que pot enfrontar la recerca

- Desglossar les diferents tasques a realitzar

- Cronograma 

TRANSVERSAL:

7.- Comunicar el nostre projecte 

Presentació textual:

- Claredat en l'escriptura, correcció ortogràfica i gramatical.

- Coherència i consistència del text. 

- Tipus d'argumentació. 

Presentació oral:

- Claredat en l'estructura de la narració, fluidesa en l'exposició, utilització de recursos visuals pertinents. 

Altres: ideogràfic i multimèdia:

- esquemes, mapes conceptual

- web, blogs, etc.

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Lectures 

Rojas Soriano, Raúl (2000) "El proceso de la investigación científica"; "Tipos de estudios"; "Consideraciones generales sobre el proceso de investigación", en Guía para realizar investigaciones sociales, Plaza y Janés, México, pp. 35-49.

Roca Girona, Jordi (2004) "Com es fa un projecte: Estudi d'un tema focalitzat: les funcions assistencials de la familia", a  Pujadas, J. J., Comas d'Argemir, D. i Roca, J. Etnografia, Barcelona, Editorial UOC, pp. 313-323.

Pons, Ignacio (1993) "Esquema del Proyecto", a Programación de la Investigación Social, Madrid, CIS, pp. 27-29.

Sierra Bravo, R. (2005) "Determinación del problema de investigación", en Técnicas de Investigación Social. Teoría y Ejercicios, Thomson, Madrid, pp. 56-68.

Reverté Vidal, Maria Pilar (2003) "Fer les primeres lectures", a Aprenem a investigar, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 12-18.

Robles Sastre, Esperanza (2002) "Definición de objetivos"; "Establecimiento de hipótesis", a Metodología e investigación. Contenidos y formas, Universidad Camilo José Cela, Madrid, pp. 19-23.

Pons, Ignacio (1993) "Definición de los objetivos", a Programación de la Investigación Social, Madrid, CIS, pp. 17-20.

Pick, Susany López, Ana Luisa (1990) "Cómo se elabora un marco teórico", en Cómo investigar en ciencias sociales, Editorial Trillas, México, pp. 17-28.

Robles Sastre, Esperanza (2002) "El estado de la cuestión", en Metodología e investigación. Contenidos y formas, Universidad Camilo José Cela, Madrid, pp. 16-18.

Sautu, R.; Boniolo, P.; Dalle, P y Elbert, R (2005) "Recomendaciones para la redacción del marco teórico, los objetivos y la propuesta metodológica de proyectos de investigación en ciencias sociales", en https://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/campus/metodo/RSCapitulo%203.pdf

Reverté Vidal, Maria Pilar (2003) "Decidir el mètode, les tècniques i el procediment", a Aprenem a investigar, Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp 19-23.

Pons, Ignacio (1993) "Elección de la metodología, las técnicas y los instrumentos", a Programación de la Investigación Social, Madrid, CIS, pp. 23-25.

Martínez, Antar (2009) "Plan de Trabajo y Cronograma", a Movimientos adyacentes para re-pensar la Investigación-Acción Participante

https://psicologiasocial.uab.es/fic/en/book/2009/03/02-2

Bell, Judith (2002) "Las referencias", a Cómo hacer tu primer trabajo de investigación, Gedisa, Barcelona, pp. 63-66.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació