Gènere i sexualitat Codi:  21.039    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Tot i que el gènere i la sexualitat constitueixen dos dels camps de la realitat social i de l'experiència humana més rellevants com a determinants de l'estructura i la dinàmica social i les trajectòries vitals, les ciències humanes i socials varen ignorar i en certa manera també menysprear aquestes realitats durant molt de temps. El caràcter suposadament subjectiu, privat i íntim de la sexualitat, i l' hegemonia d'una ciència amb postulats marcadament androcèntrics, constituïren la justificació per a la seva desconsideració i invisibilitat durant dècades, malgrat alguns treballs pioners com ara els de la Margaret Mead. Tanmateix, a partir dels anys 70 del segle passat, començaren a emergir des de les diferents disciplines de l'àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials aportacions cada cop més nombroses al voltant d'aquests àmbits.
 
A dia d'avui comptem ja amb una considerable producció de recerca i publicacions sobre les múltiples dimensions vinculades al gènere i la sexualitat des de perspectives teòriques, metodològiques, ideològiques i disciplinars diferents i, a voltes, fins i tot antagòniques. Tot plegat fa que la pretensió de confegir una assignatura al voltant d'aquests objectes d'estudi pugui esdevenir un intent necessàriament desbordat, excessiu i incomplet.
 
Així les coses, s'ha optat per oferir una panoràmica dels conceptes bàsics lligats a aquests dos àmbits i dels principals enfocaments que els han abordat, tot presentant també els elements fonamentals que els (des)estructuren, és a dir, els pilars de la normativitat (monogàmia, heterosexualitat, amor romàntic...) i les seves perifèries subalternes. S'ha incorporat també una via de desenvolupament del programa de caire comparatiu entre les societats "primitives" i no occidentals i les occidentals, així com entre les diferents etapes de la trajectòria vital de les persones. Tot plegat amb una clara vocació d'oferir una visió introductòria, àmplia, diacrònica i interdisciplinària als camps de la sexualitat i el gènere i a la seva interrelació, tot incorporant també, encara que de manera tímida, algunes consideracions sobre un tercer àmbit que està íntimament relacionat amb els dos principals de l'assignatura: l'amor.    
 

Amunt

 
L'objectiu general de l'assignatura és presentar una panoràmica d'alguns dels elements principals que conformen el binomi gènere i sexualitat tant des d'un punt de vista conceptual com des de la seva estructuració en les diferents societats humanes al llarg del temps mitjançant l'adopció d'una perspectiva transcultural i interdisciplinària.
 
Els objectius específics són:
 
- Conèixer els conceptes bàsics referits al gènere i la sexualitat.
- Distingir els principals enfocaments en l'estudi del gènere i la sexualitat.
- Reflexionar sobre els principals elements constitutius de la normativitat sexual i de gènere i les seves alternatives.
- Adquirir els coneixements bàsics de les estructures de gènere i de la sexualitat en les diferents societats humanes al llarg del temps.
- Obtenir una visió transcultural de la interrelació del gènere i la sexualitat al llarg del cicle vital.
 
Les competències que l'estudiant haurà d'adquirir són:
 
A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe, o el gènere-sexe.
A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
B6 - Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets.
C4 - Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
 

Amunt

  TEMA 1. Sexe, gènere (i amor): conceptes i perspectives   - Conceptes bàsics: sexe i gènere; biologia i cultura, sexualitat, reproducció, procreació, amor.   - Mirades i Enfocaments: biologisme i constructivisme.   - La resposta sexual humana: un espectre transcultural. - Femnisme i masculinitat. - La necessitat d'una mirada interseccional.

 TEMA 2. Origen, consideració i funció de la normativitat sexo-amorosa i de gènere i les seves "transgressions"   - Més enllà del dimorfisme sexual i la binarietat de gènere (transvestisme, transsexualitat, transgènere...).   - De l'emparellament a l'aparellament, o viceversa.   - La monogàmia (i la poligàmia, la infidelitat...).   - El mite de l'imperatiu procreador.   - L'heterosexualitat (i l'homosexualitat, la bisexualitat...).   - Sobre els orígens de l'opressió de les dones.   - L'amor: sempre romàntic?  

TEMA 3. Més enllà de l'ideal i la pràctica occidentals: sexe i gènere a les societats "primitives" i no occidentals   - Societats caçadores-recol¿lectores: el domini econòmic de les dones.   - Societats agrícoles i/o ramaderes: el domini econòmic dels homes.   - El debat entorn de la situació d'homes i dones a les societats primitives   - L'erotisme "primitiu" d'Àfrica, Amèrica i Oceania.   - L'art i la ciència del sexe: Índia i Himàlaia.   - Les regions oblidades: Xina i Japó.  

TEMA 4. Sexe, gènere i amor a l'occident industrial-capitalista i a la (post)modernitat avançada   - Les bases ideològiques: la tradició  judeo-cristiana, la invenció de l'amor romàntic i el model burgès de segregació sexual.    - Les bases materials: la divisió d'esferes productiva i reproductiva i la contradicció dels papers femenins: emancipació i explotació.   - L'evolució dels papers de gènere a la societat industrial.   - Crisi de la masculinitat i nou primer sexe.   - Les transformacions de l'amor: la nova arquitectura de les eleccions amoroses, les noves fórmules sexo-afectives i relacionals.   - Sexualitats en qüestió: de la psicoanàlisi a la sexologia i la democràcia sexual; "dissidències" sexuals i conflictes sexuals: violació, maltractaments i acuitament sexual.   

Amunt

Lectures bàsiques 


Tema 1


- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "La quintaesencia del sexo", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp. 9-21

- María Rodó-Zárate. "Introducción". En: María Rodó-Zárate. Interseccionalidad. Desigualdades, lugares y emociones. Barcelona: Bellaterra Edicions, 2021. p. 21-30
- García Leal, A. (2005) "Introducción: un rompecabezas evolutivo" La conjura de los machos. Una visión evolucionista de la sexualidad humana, Barcelona, Tusquets, pp. 17-37.

- "Acerca del término queer". En: Judith Butler. Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discursivos del sexo.. Paidós: Buenos Aires, 2002. p. 313-339. 

- "Antropología feminista: nuevas aportaciones". En: Moore, Hentietta L.. Antropología y femninismo. Madrid, Cátedra, 1991. p. 217-228. 

- "Antropología y feminismo: historia de una relación". En: Moore, Henrietta L.. Antropología y feminismo. Madrid: Cátedra, 1991. p. 13-24. 

-Roca Girona, Jordi. "Antropologia: dels estudis sobre les dones als estudis de les dones". En: Cuadrada, Coral. Dones, coneixement i societat. Reus: Fundació d'Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé, 2005. p. 63-82

- Colomer, L; González Marcén, P.; Montón, S. i M. Piazo (1999) "Introducción", a Arqueología y teoría feminista. Estudios sobre mujeres y cultura material en arqueología, Barcelona, Icaria, pp. 7-24.

- Anne Fausto-Sterling. "Sistemas de género: hacia una teoría de la sexualidad humana". En: Anne Fausto-Sterling. Cuerpos sexuados : la política de género y la construcción de la sexualidad. Barcelona : Melusina, 2006. p. 279-304. 

- Jill K. Conway; Susan C. Bourque; Joan W. Scott. "El concepto de género". En: Lamas, Marta. El género : la construcción cultural de la diferencia sexual. México : Miguel Ángel Porrúa, 1996. p. 21-33. 

- José María Valcuende del Río. "A modo de introducción: una aproximación a las masculinidades". En: José María Valcuende del Río, Juan Blanco López (editores). Hombres: La construcción cultural de las masculinidades. Madrid: Talasa Ediciones, 2003. p. 9-21. 

- Bolin, Anne and Whelehan, Patricia (2009) "Introduction: The anthropological perspective"; "Biological, psychological, and cultural approaches: Anthropological perspectives in contrast; Definitions of human sexuality; Biological definitions and dimensions", a Human Sexuality. Biological, Psychological, and Cultural Perspectives, New York and London, Routledge, pp. 1-20; 22-45.


Tema 2

- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "Sexos supernumerarios", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp. 81-100.

- Fisher, Helen E. (1994) "Los vínculos humanos. ¿Es natural la monogamia?", a Anatomía del amor. Historia natural de la monogamia, el adulterio y el divorcio. Barcelona, Anagrama Pp. 56-71.

- Harris, Marvin (2003) "¿Cuántos compañeros de cama?", "El mito del imperativo procreador"; "El porqué de la homosexualidad"; "Varón con varón"; "Mujer con mujer", a Nuestra especie, Madrid, Alianza, pp. 179-183, 194-200, 219-232.

- Vinteuil, F. (1982) "Apéndice: Sobre los orígenes de la opresión de la mujer", a  A. Artous Los orígenes de la opresión de la mujer, Barcelona, Fontamara, pp. 125-143.


 Tema 3

- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "La mujer como recolectora", "Las mujeres en las sociedades agrícolas", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp.163-173, 190-191, 249-270.

- Artous, A. (1982) "Sobre la opresión de la mujer en las sociedades primitivas"; a  Los orígenes de la opresión de la mujer, Barcelona, Fontamara, pp. 113-124

- Beach, F. A. i Ford, C. S. (1972) "La naturaleza del coito", a Conducta sexual, Barcelona, Fontanella, pp. 33-54.

- Bishop, C. i Osthelder, X. (2001) "The Kamasutra"; " Bollywood-The Indian Factory of Dreams"; "China-Secrets and Misconceptions"; "Shunga-The Japanese Art of Love"; "Modern Japan", a Sexualia. From Prehistory to Cyberspace, Colonia, Könemann, pp. 426-427, 442-443, 450-451, 474-475; 482-487.


Tema 4

- Marta Ibáñez. "La división sexual del trabajo y las razones de la segregación ocupacional". En: Marta Ibáñez. Mujeres en mundo de hombres: la segregación ocupacional a través del estudio de casos. . Madrid: CIS, 2017. p. 35-60. 

- Roca, Jordi i Enguix, Begonya (2015) "Introduction: Love and its Transformations", a Rethinking Romantic Love. Discussions, Imaginaries and Practices, Cambridge Scholars Publishing, pp. 1-24.
- Gray, P. B. i Garcia, J. R. (2013) "Sexual Revolutions: Contemporany Human Sexual Practices", a  Evolution & Human Sexual Behavior, Cambridge, Harvard University Press, pp. 290-309

- Béjin, André (1987) "El poder de los sexólogos y la democracia sexual, a Ariès, Ph.; Béjins, A.; Foucault, M. et al. Sexualidades occidentales, Barcelona, Paidós, pp. 283-306.

- Fischer, H. (1994) "La sexualidad del futuro. Avanzando hacia el pasado", a Anatomía del amor. Historia natural de la monogamia, el adulterio y el divorcio, Barcelona, Anagrama. pp. 285-304.

- Fischer, H. (2000) "Introducción. Historia profunda. Una proposición inmodesta", a El primer sexo. Las capacidades innatas de las mujeres y cómo están cambiando el mundo, Madrid, Taurus, pp. 13-20.

-MOTTERLE, Livia."Somos guapas, somos listas, somos putas feministas: encarnando prácticas disidentes con las Putas Indignadas de Barcelona". Debate Feminista. Vol. 60, 2020. p 154-177.

- Roca Girona, Jordi. "Ni contigo ni sin ti: cambios y transformaciones en los roles de género y las formas de convivencia". En: Téllez, A.; Martínez, J. E.. Sexualidad, género, cambio de roles y nuevos modelos de familia. Alicante : Seminario Interdisciplinar de Estudios de Género del Vicerrectorado de Estudiantes y Extensión Universitaria de la Universidad Miguel Hernández, 2008. p. 13-31. 

- Segovia Marín, Olga. "Desigualdades y violencias de género en el espacio público de la ciudad". En: Galia Cozzi y Pilar Velázquez (Coord.). Desigualdad de género y configuraciones espaciales. Mèxic: UNAM, 2017. p. 89-116. 

- Costa, Sérgio."¿Amores fáciles? Romanticismo y consumo en la modernidad tardía". Revista Mexicana de Sociología. Vol.68 no.4, 2006. p 761-782. 

- LINNE, Joaquín.""No sos vos, es Tinder". Gamificación, consumo, gestión cotidiana y performance en aplicaciones de "levante"". Convergencia Revista de Ciencias Sociales. Vol. 27, 2020. p 1-26

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt