Patrimoni Cultural Codi:  21.041    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Bàsicament es tracta de fer un recorregut al voltant de la idea de patrimoni cultural i dels seus usos  al llarg del temps a través de: 1) l’anàlisi del concepte de patrimoni, tant des del punt de vista acadèmic com legislatiu i 2) la reflexió en torn a les diverses corrents museològiques i a les diferents tipologies d’activacions patrimonials: museus, centres d’interpretació, itineraris, festes temàtiques….

El nostre interès es centrarà, sobretot, examinar els components econòmics, polítics i simbòlics del patrimoni. Creiem que, des dels orígens dels museus i de l’aparició de la noció de patrimoni hem passat d’una lògica patrimonial centrada, primer, en l’objecte, després, en la cultura i avui en dia, en la idea de producte.

Amunt

Bàsicament en aquest curs pretenem que l’alumne conegui els diferents usos socials del patrimoni i, també, les diferents funcions que compleixen els museus en la nostra societat. A partir d’aquest coneixement ens proposem aquests objectius:

Objectius

1.- Fomentar la conservació i difusió del patrimoni cultural.
2.- Conèixer els usos del patrimoni i les funcions dels museus en les societats actuals, tenint en compte els processos culturals de la globalització.
3.- Analitzar quins són els agents que participen les diferents activacions patrimonials.
4.- Conèixer els diferents criteris de activació patrimonial: com a coneixement, com a identitat i com a recurs econòmic.
5.- Conèixer les relacions que sorgeixen entre el patrimoni cultural i el turisme. Analitzar els impactes culturals del turisme en el patrimoni.
6.- Reflexionar sobre les pràctiques que articulen la gestió del patrimoni amb la participació social, tendents a un desenvolupament equitatiu dels aspectes econòmic, cultural i social.

Competències

A aquesta assignatura es treballarà l’adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.

En concret està vinculada a l’assoliment d’aquestes tres competències: 

      1. Capacitat per l’anàlisi i la síntesi.
      2. Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
      3. Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.  

Amunt

L’itinerari que hem construït per a desenvolupar l’eix temàtic de la nostra assignatura l’hem estructurat en les següents parts:

MÒDUL 1 : Els museus:  del privat al públic: el col.leccionisme i l'origen dels museus. La revolució francesa i l'aparició del museu modern. Museus d'història natural i gabinets de curiositats. Segle XIX: l'aparició dels museus de temàtica etnològica. Antropologia i museus.

Lectures: 

HERNÁNDEZ, Francisca. (1992). Evolución del concepto de Museo. Revista General de Información y Documentación, vol. 2 núm.1: 85-97
ANDREU, Agustí.(2012). Los museos de etnologia en Europa: entre la redefinición y la transformación. ILha. Revista de Antropologia, vol. 14, núm 1: 83-114.

MÒDUL 2: El patrimoni: del patrimoni etnològic al patrimoni integral. L’evolució del concepte de patrimoni: del patrimoni històric i artístic al patrimoni cultural. El patrimoni etnològic: desenvolupament i consolidació. Els usos del patrimoni.

AGUDO, Juan. (1997). Patrimonio Etnológico. Problemática en torno a su definición y objetivos. PH Boletin, Año 5 núm 18: 97-108.

GARCíA, José Luis.(1998). De la cultura como patrimonio al patrimonio cultural. Política y Sociedad, núm. 27:9-20.

ANDREU, Agustí. (2012). La protección y valorización del Patrimonio Etnológico en la legislación española. Problemas de definición y clasificación. En:  Actas I Congreso Internacional “El Patrimonio cultural y natural como motor de desarrollo: investigación e innovación”. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucia, pp.348-365.

FERNÁNDEZ DE PAZ, Esther. (2006). De tesoro ilustrado a recurso turístico: el cambiante significado del patrimonio cultural. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 4 núm 1:1-12.

En aquests dos primers mòduls volem entendre i situar les diferents lògiques inherents als processos de patrimonialització que s’han portat a terme des de diferents àmbits: els museus, els estudiosos del patrimoni i les administracions públiques: des d’un enfocament de tipus cronològic, analitzem breument el desenvolupament del col·leccionisme i de la institució del museu. Aquest enfocament de tipus històric i diacrònic sobre la institució del museu el finalitzem en el moment de l’aparició del museu d’etnologia i, per tant, de les primeres construccions de la noció de patrimoni etnològic. L’estudi del desenvolupament i consolidació de la noció de patrimoni etnològic i dels museus d’etnologia ens permetran reflexionar sobre l’ampliació de la noció de patrimoni etnològic des d’aquell patrimoni propi de les societats anomenades “primitives” o “exòtiques” a la consideració del patrimoni etnològic com una part de la nostra pròpia cultura: la cultura popular i tradicional fins a la identificació del concepte de patrimoni etnològic com a sinònim de cultura. També analitzarem la consolidació del patrimoni etnològic en l’administració i la legislació. En un primer moment parlarem de la institucionalització d’aquest patrimoni a França. És la primera vegada que el patrimoni etnològic es defineix des de l’administració. Seguidament analitzarem la implantació d’aquest terme en la legislació espanyola i en la de les diferents comunitats autònomes: denominacions que rep el patrimoni etnològic a nivell legislatiu, com les diferents lleis el defineixen i quines categories de protecció s’estableixen en relació al patrimoni etnològic. 

La construcció del nostre discurs sobre el pas de la lògica de la cultura a la lògica del producte, serà la temàtica que desenvoluparem en els següents mòduls de la nostra assignatura. 

MÒDUL 3. La lògica de la cultura." El que es perd" o del salvament etnogràfic: folkloristes i museus tradicionals. Museus etnogràfics, museus d’arts i tradicions populars i museus a l’aire lliure.

Lectures:

ZEUNER, Christopher. (1992). Los museos al aire libre: Celebración y perspectivas. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3:147-148.
NORDERSON, Eva. (1992).En el principio Skansen. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3: 149-150.
DE JONG, A i SKOUGAARD, M. (1992). Los primeros museos al aire libre. La tradición de los museos de tradiciones. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3:151-157
DUCLOS, J-C. y VEILLARD, J-Y.(1992). Museos de etnografia y política.Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3: 5.
GONZÁLEZ, Consolación. (2008). Los museos etnográficos universitarios: el Museo de Artes y Tradiciones Populares de la Universidad   Autónoma de Madrid. En: ALONSO, J.L. i altres (ed.). Teoria i praxis de la museografia etnográfica. Zamora: Museo Etnográfico de Castilla y León, pp. 149-160.
CRUZ-RAMÍREZ, A.(1985). El Heimatmuseum, una historia olvidada. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:241-244.

MÒDUL 4.  La lògica del producte." El temps i l'espai", "l'home i la natura": els ecomuseus. La nova museologia: edifici versus territori, col.lecció versus patrimoni i públic versus població. El nous museus: ecomuseus, centres d’interpretació, museus de civilització, museus de societat, economuseus, tecnomuseus...

Lectures:

RIVIÈRE, G-H.(1985). Definición evolutiva de ecomuseo. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 182-183.
VARINE-BOHAN, H. de. (1985). El ecomuseo, más allá de la palabra.Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 185
HUBERT, François. (1985). Los ecomuseos de Francia: contradicciones y extravios. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 186-189.
VEILLARD, J-Y. (1985). El objeto sin valor.Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:191-194.
QUERRIEN, M.(1985). Una estimación del fenómeno. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:198-200.
RIVARD, R. (1985). Los ecomuseos de Québec. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:202-205.

CHAGAS, M.(2007). La radiante aventura de los museos. Actas IX Seminario sobre Patrimonio Cultural. Museos en Obras. Santiago de Chile: Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos, 28-42. 
ARRIETA, I.(2013). Museos en la postmodernidad: retos y desafios. En: ARRIETA, I. (Ed).Reinventando los museos. Bilbao: Universidad del Pais Vasco, pp.11-26. 

MÒDUL 5.  El patrimoni com a eina de desenvolupament: protecció de la natura, patrimoni etnològic i desenvolupament local: les activacions econòmiques del patrimoni. Patrimoni i turisme: la creació d’un producte destinat al consum i a la comercialització.

Lectures:

SANTANA, A. (2003). Patrimonios culturales y turistas: unos leen lo que otros miran. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 1 núm 1: 1-12.
PRATS, Llorenç. (2003). Patrimonio+turismo= ¿desarrollo?. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 1 núm. 2:127-136.

ANDREU, A. (2007). Más allá del museo. Las activaciones económicas del patrimonio: de los parques naturales a las fiestas temáticas. En: ARRIETA, I. (Ed.). Patrimonios culturales y museos: más allá de  la Historia y del Arte. Bilbao: Universidad del Pais Vasco,61-88.

En aquests mòduls veurem com els primers museus etnogràfics (temàtica exòtica) donaran pas als museus d’arts i tradicions populars i als museus a l’aire lliure (temàtica de la cultura popular i tradicional)  fins a arribar als ecomuseus ( la cultura d’un territori).  En aquest apartat de la nostra assignatura centrarem el discurs sobre l’aparició dels ecomuseus als que considerem com, per dir-ho així, els “responsables” o iniciadors de les activacions de tipus econòmic del patrimoni. Veurem com els ecomuseus propicien la relació entre patrimoni i desenvolupament econòmic i social. És a dir, com a partir dels ecomuseus i la nova museologia apareix un nou criteri, juntament amb l’ identitari i el centrat en el coneixement, d’activació patrimonial: els aspectes econòmics. Aquesta perspectiva oberta dels ecomuseus va provocar, a finals dels anys 80 i principis dels 90, gràcies a les polítiques públiques relacionades amb el desenvolupament local i la importància de la perspectiva turística en les activacions patrimonials, el pas definitiu a la lògica del producte: a activar el patrimoni com a un producte de consum pels turistes.

MÒDUL 6. Estudis de cas. L’emergència de nous patrimonis, dos exemples: 1) el turisme de memòria: la patrimonialització de la batalla de l’Ebre i 2) les festes temàtiques i patrimonialització dels productes de la terra.

Lectures:

ANDREU, A. Y PUJADAS, J.J. (2011). El turismo de memoria: la patrimonialización de la memoria histórica en Catalunya. El proyecto "Más allá de una batalla" (La batalla del Ebro, Gandesa). EN: SANTANA, A y PRTS, Ll. (Eds)Turismo y Patrimonio, entramados narrativos. Pasos Edita. Universidad de la Laguna:271-288.
ESPEITX, H.(2005). Patrimonio alimentario y turismo: una relación singular. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 2 núm. 2 :193-213.
BÉRARD, L. Y MARCHENAY, P.(1996).  La construcción social de los productos de la tierra. Agricultura y Sociedad, núm. 80-81:31-56.

Per finalitzar hem escollit dos exemples diferents (paisatge, museïtzació Batalla de l’Ebre i patrimonialització dels productes de la terra). Aquests dos exemples els hem definit com a emergència de nous patrimonis. Certament, pel que fa a les festes temàtiques i el paisatge, és una emergència relativa. Tots dos casos, paisatge i festes temàtiques, son un bon exemple del gran nombre d’activacions patrimonials que s’estan desenvolupant en els darrers temps i que al darrera seu no hi ha cap museu. Les primeres són un producte cultural creat per la seva comercialització en el temps d’oci, el segon, el paisatge passarà a formar part del patrimoni a conservar, una nova categoria que articula el patrimoni natural i el cultural. 


Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.

  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
 

Amunt