• Descripció

 Aquesta assignatura contribueix a aprofundir tant els camps d'estudi de l'Antropologia Social com de l'Evolució Humana. El menjar ens fa humans i la nostra humanitat s'expressa en el nostre comportament alimentari, en les nostres cuines. No en va s'ha assenyalat en repetides ocasions que som l'única espècie del planeta que transforma els aliments crus en plats cuinats i que aplica normes molt especifiques i sovint estrictes sobre el que menja, sobre com ho prepara o els llocs i les persones  amb qui ho consumeix. L'alimentació és un dels sistemes reveladors de la participació diferencial de les persones en la societat global i en els grups particulars, i evidencia el temps i el lloc que cada cultura les atorga. L'estudi de les formes d'aprovisionament i transformació dels aliments inclou les fases de producció, distribució, preparació i consum de béns que, al mateix temps, hem de relacionar amb l'ordre socioeconòmic per evitar deixar de banda factors de tipus jeràrquic o subestimar els constrenyiments externs que s'imposen en les activitats socials. De fet, és difícil fer una anàlisi de la cuina sense vincular-la, per exemple, amb el repartiment de poder i autoritat dins de l'esfera econòmica i, en conseqüència, amb el sistema d'estratificació social i amb la divisió sexual del treball, perquè tots dos aspectes condicionen, en efecte, les pràctiques alimentàries quotidianes. Objecte d'intercanvis, pactes i conflictes, les pràctiques alimentàries marquen tant les semblances com les diferències ètniques i socials, classifiquen i jerarquitzen a les persones i als grups i expressen formes de concebre el món fins al punt d'evidenciar que, en efecte, som el que mengem. I no només som el que mengem perquè els aliments que ingerim proporcionen al nostre cos les substàncies bioquímiques i l'energia necessària per subsistir, sinó perquè la incorporació dels aliments suposa, sovint simbòlicament encara que no exclusivament, la incorporació de les seves propietats morals i comportamentals.

. Classes presencials (informació per a l’alumnat matriculat en l’opció semi-presencial)

  - Sessions: Aula 407, 16.00-20.00h (Campus Catalunya, Av, Catalunya, 35, Tarragona)

  - Dates: dimecres 3 d’Abril,  dijous 25 d’Abril i dimarts 21 de Maig de 2024

 - Contingut: les classes presencials consisteixen en una introducció a les unitats del programa i en la presentació de les lectures bàsiques per part de l’alumnat. Aquestes lectures es distribuiran en funció del nombre de persones assistents. En aquesta presentació, es farà una síntesi crítica de les principals idees i un debat conjunt respecte a la unitat/temàtica treballada. En la mesura de les possibilitats, es convidarà un/a investigador/a especialitzada en antropologia de l’alimentació perquè ens presenti la seva recerca.  En la darrera sessió de maig els/les estudiants presentaran l’estat de la darrera activitat avaluativa i es podran compartir idees/dubtes i/o els resultats preliminars.

  - Requeriments: 2 setmanes abans de cada sessió presencial s’enviarà un e-mail a l’alumnat semi-presencial per tal que confirmi l’assistència al Campus (aula 407). Un cop tinguem el nombre total, es repartiran els textos a presentar. Segons el llistat, enguany hi ha 14 estudiants. Donada la dinàmica de l’aula, el mínim requerit per impartir aquest tipus de sessió serà de 3 estudiants. En cas de que no s’arribi a aquest nombre de persones, la classe s’haurà de cancel·lar.

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

Es recomana que els/les estudiants d'aquesta assignatura tinguin un coneixement previ sobre les nocions centrals de l'antropologia i preferentment, també, de la història de l'antropologia i d'etnografia. Tot i que no és obligatori, s'aconsella haver cursat Història de l'Antropologia I i II, Etnografia i Mètodes i Tècniques Etnogràfiques.

• Objectius i competències

• Continguts

 L'assignatura s'organitza al voltant de 4 temes generals. Començarem amb una introducció sobre les múltiples dimensions del fet alimentari, per continuar amb una sèrie d'orientacions conceptuals, teòriques i metodològiques del camp de l'antropologia de l'alimentació. Seguidament, abordarem els usos i funcions socials de l'alimentació (incloent-hi les dimensions econòmiques, polítiques, religioses i mediambientals) i donarem compte de la diversitat de cultures alimentàries. Seguidament,  ens endinsarem en alguns temes centrals d'aquesta especialitat, com l'estudi de la inseguretat alimentària, les cuines en situació de migracions, les crisis alimentàries o els processos globalització. Particularment, il·lustrarem exemples de recerques antropològiques aplicades a l'estudi de l'alimentació.
Per a cada unitat s'han assignat una selecció d’articles i/o capítols de llibre que són de lectura obligatòria per a la realització dels treballs de curs (referències disponibles a la presentació de cada unitat temàtica). Bona part dels textos es troben disponibles  als enllaços que apareixen a la mateixa refererència bibligràfica o bé estan a l'apartat de recursos de l’assignatura. Molts d'ells es poden localitzar en internet perquè són d'accés obert. En cas de no localitzar algun text del temari, si us plau, contacteu amb el professorat.

UNITATS TEMÀTIQUES

UNITAT 1. INTRODUCCIÓ: LA COMPLEXITAT DEL FET ALIMENTARI

Les dimensions de l'alimentació humana: condicionants biològics, ecològics, econòmics, polítics i ideològics. Som el que mengem o mengem el que som?. Usos i funcions de l'alimentació. Aversions, preferències, tabús. Paradoxa de l'omnívor: Neofòbia, neofilia. Sistemes alimentaris com sistemes adaptatius. Algunes definicions: cuina, comensalitat, cultura alimentària, sistema alimentari.

UNITAT 2. ANTROPOLOGIA SOCIAL I ALIMENTACIÓ: ORIENTACIONS TEÒRIQUES I APROXIMACIONS METODOLÒGIQUES

La construcció del camp de l'Antropologia de l'Alimentació. Enfocaments teòrics: perspectives evolucionistes, funcionalistes, culturalistes i estructuralistes. ¿Buenos para comer, bueno para pensar? El developementalism, el materialisme cultural i l'economia política. Gir cultural, consum i vida quotidiana. Nivells d'observació i anàlisi: espais, interlocutors, itineraris.  Etnografies i alimentació.

UNITAT 3. MANERES DE FER, MANERES DE PENSAR, MANERES DE MENJAR

Restituint cuines, construint identitats. La patrimonialització de l'alimentació: entre la valorització cultural i els mercats.   Alimentació i desigualtat social: gènere, classe i etnicitat. Canvis i continuïtats en el procés migratori: els principals dominis de la pràctica alimentària en destí/origen.  Aliments axials / plats tòtem.

UNITAT 4. SISTEMES ALIMENTARIS: GLOBALITZACIÓ, ACTIVISMES I PARTICULARISMES ALIMENTARIS

Paradoxes de l'alimentació contemporània: entre la fam i l'abundància. Debats sobre la modernitat, la industrialització, globalització i deslocalització.: sabem què mengem?  De la McDonalització a Slow Food: la irracionalitat de la racionalitat. Dels activismes als individualismes alimentaris. Malbartament, ajuts alimentaris i noves polítiques.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació