Art de l'antiguitat Codi:  21.104    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Estudi de l'art antic, comprenent dos àmbits geogràfics: (1) l'art en els primers imperis agraris d'Egipte, Mesopotàmia i Àsia Menor, (2) el cicle greco-romà. Distingirem, doncs, fins i tot metodològicament, el cicle oriental -principalment l'art egipci i mesopotàmic-, que no tractarem en sentit pròpiament històric, sinó més aviat locogràfic -és a dir com a conjunt d'expressions en gran mesura invariables, diríem que imposades per la geografia, atesa la rigorosa homogeneïtat que les caracteritza al llarg de segles-, i el cicle occidental, greco-romà, en el qual allò genuïnament històric es fa sensible com a factor intern. L'episodi al qual es dedicarà més atenció, per ser el més ric en temes i problemes, i amb distància el ha deixat una empremta més intensa i perdurable en la cultura europea, i també per ser el que ofereix clarament la consistència d'una veritable història internament determinada, és el de l'art grec, des del període geomètric fins a l'hel·lenisme. Es prestarà particular atenció a les determinacions socials de la producció artística, i a les tensions entre les tendències teocràtiques i les seculars, fent així comprensible la incardinació de la imaginació artística amb els requisits materials i culturals que tornen paulatinament impracticables les formes i tècniques obsoletes.

La història de l'art de l'Antiguitat com a disciplina científica neix a l'època de la Il·lustració, especialment amb l'obra, encara valuosa, de Winckelmann, i es coherentitza ràpidament amb el seguit de grans estudis (Burckhardt, Riegl, Mom­msen¿) i descobertes arqueològiques que cap a finals del segle xix van proporcionar una visió més extensa, rigorosa i crítica de la que fins llavors havia estat subordinada a una concepció en certa manera antihistòrica, metafísica, idealista, que no tenia ulls sinó per a les obres gregues d'època clàssica i hel·lenística. Des d'aleshores, no es comprèn rigorosament la producció artística de cada època sinó en estreta correspondència amb el conjunt de tota la producció material i cultural. Tot i així, la present assignatura no se centra en l'estudi de les obres artístiques com a base per a una història de la cultura, sinó en l'examen especial dels problemes pròpiament artístics que es generen en cada context històrico-cultural. En molts aspectes, aquestes dues conceptuacions de la història de l'art són coincidents, o bé es complementen. Pel que fa a la història antiga, per exemple, és evident que gran part del material arqueològic en què es basa és justament el que correspon a les realitzacions artístiques; d'una manera diferent, també trobarem que qualsevol llibre d'història medieval, moderna o contemporània per força haurà de comptar amb les produccions artístiques per ajudar a penetrar en la comprensió de les societats estudiades. Però la història de l'art es formula uns problemes especials i els aborda amb uns criteris també especials (identificació, atribució i autenticació, herència i influència, crítica artística, interpretació dels estils i la iconografia, comprensió de la índole de cada tipus de canon artístic, tensió entre el naturalisme i l'abstracció, fonts de la iconografia, trets tradicionalistes i individualistes, imperatius ideològics o utilitaris vs. relativa autonomia de la fantasia artística, limitacions i superacions tècniques, &c.).

 

Amunt

OBJECTIUS

  • Conèixer la terminologia científica i els conceptes analítics i crítics més importants de la història de l'art antic.

  • Conèixer les principals obres, tipologies i tècniques, iconografia i trets estilístics més rellevants de l'art de l'Antiguitat.

  • Analitzar, interpretar i comentar les obres més significatives de les antigues civilitzacions egípcia, mesopotàmica, iraniana, hitita, grega, etrusca i romana, així com les corresponents a la fase tardorromana i paleocristiana.

  • Comprendre les condicions culturals i materials de la producció artística en un sentit històrico-universal.

  • Conèixer les principals fonts documentals del període analitzat.

  • Seleccionar, citar, ordenar i valorar amb rigor fonts d'informació diverses.

  • Capacitat d'anàlisi i de síntesi d'informació.

  • Citar i referenciar correctament les fonts d'informació utilitzades.

  • Exercitar l'escriptura i la capacitat de redacció i d'argumentació, com també les habilitats necessàries per a construir documents amb propòsit didàctic i divulgatiu (presentacions i documentals, esquemes i mapes històrics, cronologies, catàlegs, &c.).

 

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

  • Posseir les capacitats, eines i recursos per a l'anàlisi i la síntesi d'informació.

  • Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica.

Competències transversals:

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i  cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera

 Competències específiques:

  • Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.
  • Identificar, analitzar i comprendre críticament les obres, llurs mètodes i propòsits, incardinats en les tradicions culturals i contextos socials.

 

 

 

Amunt

  1. Art mesopotàmic. Arquitectura sumèria, assíria i hitita. Escultura caldea, assíria i hitita. Pintura mesopotàmica.
  2. Art egipci. Arquitectura i escultura (de l'Imperi Antic [menfita] al període saític). Període greco-romà. Pintura i arts menors.
  3. Art grec. Arquitectura, escultura i ceràmica del període arcaic. Període clàssic. Període hel·lenístic.
  4. Art etrusc.
  5. Art romà. Desenvolupament de l'arquitectura romana en la metròpoli i les províncies. Desenvolupament de l'escultura durant el període republicà. L'escultura a partir dels Flavis. Escultura a les províncies i fóra de la Península. Pintura, mosaic i arts menors.

 

Amunt

Amunt

Una gran part de les fonts d'aquesta assignatura està disponible (domini públic) en grans biblioteques electròniques, com Internet Archive [www.archive.org] o Gallica (Bibliothèque National Française) [gallica.bnf.fr]. Així mateix, es compta amb grans dipòsits d'imatges i altres documents, com Europeana [www.europeana.eu], Wikimedia Commons [commons.wikimedia.org], o British Library [imagesonline.bl.uk], i d'altres. Els materials imprescindibles per a realitzar els treballs proposats es trobaran sempre entre aquests recursos, als quals s'afegeixen els textos de la bibliografia bàsica, així com un parell de documentals, que estaran disponibles en l'espai virtual de l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt