| Història medieval | Codi: 21.119 : 6 |
"Història medieval" és un recorregut pels processos polítics, socials i econòmics més rellevants que van tenir lloc a Europa entre els segles V i XV: crisi de l'Imperi Romà, expansió de l'Islam, difusió del cristianisme llatí, gènesi i desintegració de l'Imperi carolingi, formació i expansió de la societat feudal, revolució comercial, revolució urbana, construcció de l'Estat modern, fases de creixement i de crisi, etc. Aquesta aproximació a un període crucial en els orígens d'Europa com a civilització es du a terme des d'una pluralitat d'enfocs (polític, social, econòmic, ideològic i cultural) i a través de la lectura crítica de textos clàssics de la historiografia i de la identificació, anàlisi i interpretació de fonts històriques del període.
La docència i la recerca en universitats i centres de recerca públics i privats.
La docència en l'ensenyament secundari.
La gestió, conservació i difusió del patrimoni escrit i documental: museística, arxivística, direcció de fundacions culturals, etc.
La gestió, protecció, conservació i difusió del patrimoni històric-arqueològic: arqueologia de camp, treball en museus, fundacions, parcs arqueològics, etc.
El periodisme especialitzat en anàlisi històrica i política. La col·laboració en tot tipus de mitjans de comunicació i editorials.
El turisme cultural, en especial el turisme especialitzat en rutes de caràcter patrimonial, històric i arqueològic.
L'assessorament cultural de diversos tipus d'institucions. L'animació cultural.
El treball en les administracions públiques.
La gestió de projectes internacionals públics i privats.
Per a matricular-se d'aquesta assignatura i seguir-la no es requereixen coneixements previs sobre la matèria. Nogensmenys, és altament recomanable haver cursat prèviament l'assignatura de formació bàsica "Introducció a la Història" i tenir un bagatge previ de coneixements generals d'Història Antiga (especialment sobre el món romà).
Objectius
- Identificar les continuïtats i els canvis esdevinguts entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (segles IV-V a s X)
- Comprendre el procés de formació, expansió i consolidació d'Europa com a civilització.
- Reconèixer en el període medieval la gènesi dels trets fonamentals de l'Europa moderna i les bases de la seva hegemonia sobre la resta del món.
- Identificar els grans processos i cicles econòmics de la història d'Europa al llarg de l'Edat Mitjana i conèixer els principals debats historiogràfics que han generat
- Conèixer els recursos bibliogràfics bàsics per a adquirir un coneixement general sobre el marc històric de l'Edat Mitjana.
- Aprendre a identificar, analitzar i interpretar les principals fonts històriques del període medieval.
Competències
Competències bàsiques i generals:
- Conèixer l'estructura diacrònica general del passat.
- Conèixer aspectes específics (econòmics, socials, polítics, culturals) d'un o més períodes del passat.
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
- Conèixer i usar les bases teòriques i metodològiques de la Història i d'altres ciències afins en l'anàlisi i interpretació dels fets.
- Conèixer i usar els instruments d'accés a la historiografia i a les fonts històriques (catàlegs bibliogràfics, guies, inventaris d'arxius, bases de dades electròniques).
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Exposar idees i arguments historiogràfics, amb claredat, coherència i segons els cànons acadèmics.
- Emprar la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
- Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
Competències específiques:
- Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la història d'Europa a l'Edat Mitjana.
- Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen els processos de canvi a llarg de l'Edat Mitjana i en el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals, resumir i processar informació generada a l'Edat Mitjana.
1: La formació d'Europa (s. V-X)
1. L'herència de Roma: els regnes germànics i l'Imperi Bizantí
2. L'Europa carolíngia i la perifèria europea
2: L'expansió d'Europa (s. XI-XIII)
3. L'expansió de l'Occident cristià. Les croades.
4. La societat feudal. La senyoria.
5. El renaixement urbà i la revolució comercial a la Mediterrània i al Nord d'Europa.
3: Europa en la transició cap a la modernitat (s. XIV-XV)
6. La gènesi de l'Estat modern.
7. El debat sobre la Crisi de la Baixa Edat Mitjana.
| Documentació complementària d'Història medieval | Web |
| Les perifèries de l'Occident medieval | |
| Història política de l'Occident medieval | |
| Economia i societat de l'Occident medieval | |
| Institucions medievals | |
| L'Islam | |
| Les espècies en la història de l'Occident medieval | Audiovisual |
| El pa a l'edat mitjana: de símbol de la civilització a aliment estratègic | Audiovisual |
| Esclavitud, llibertat i servitud. Del món antic a la societat feudal | Audiovisual |
| Crisis a l'Edat Mitjana | Audiovisual |
| Estat, nació i imperi. Poder i identitats col·lectives a l'Edat Mitjana | Audiovisual |
Els materials didàctics d'aquesta assignatura són essencialment el dossier de lectures obligatòries i altra bibliografia complementària disponible a l'aula
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |