• Descripció

L'assignatura explora els trets característics i distintius de l'art produït en el període de tres segles, XVI, XVII i XVIII, que tradicionalment la historiografia ha denominat Època Moderna.
En aquest període se succeeixen diferències estilístiques i conceptuals en les arts que generen moviments artístics tan clarament distingibles i caracteritzables com el Renaixement, el Manierisme, el Barroc, el Rococó i el Neoclassicisme, i no obstant això, més que en les seves diferències s'insistirà en les continuïtats transversals subjacents a totes les manifestacions artístiques de la primerenca modernitat atorgant-li unitat cultural: l'humanisme clàssic i els conflictes en el si del cristianisme, el naturalisme científic i l'individualisme. És a dir que es tindrà en compte la modernitat no únicament com un període cronològic en el qual situar la major part de les obres artístiques més admirades de tots els temps, sinó com una categoria històrica, social, i filosòfica, vinculada a valors com el progrés, la raó i la comunicació, econòmicament associada al sorgiment del capitalisme, i socialment vinculada amb la burgesia. Tots aquests valors i circumstàncies van condicionar la imaginació i els èxits de mecenes i artistes.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Del que s'ha dit anteriorment es comprèn que aquesta assignatura pretengui mantenir un cert diàleg amb la dedicada a la història de la mateixa època. Quant a la seva relació amb el conjunt de les assignatures d'Història de l'Art, els seus continguts s'inscriuen cronològicament després de l'art medieval i abans de l'art contemporani, de manera que s'intenten traçar alguns trets relatius a continuïtats i ruptures amb els principals lineaments dels dos períodes confrontants. Atès que no és possible revisar amb exhaustivitat la producció d'un període històric de tanta riquesa artística, el que es pretén no és tant conèixer o reconèixer les obres en si, com fer-se amb un mapa conceptual dels principals problemes artístics de l'època. Aquestes eines conceptuals són, bàsicament: l'humanisme com a ideologia subjacent; el naturalisme com a voluntat representativa que, des de una determinada actitud cognitiva enfront de la realitat, desenvolupa una minuciosa estratègia formal en un doble vessant espacial i anatòmica; i els conflictes al voltant de l'expressió de la religiositat cristiana com una de les principals motivacions. Amb aquesta base, l'estudiant especialment interessat en l'art es sentirà prou confiat com per poder aprofundir pel seu compte en sub-períodes, estils i escenaris particulars com el Renaixement florentí, la Roma barroca, el Segle d'Or espanyol, o l'art flamenc, per esmentar només alguns dels més fèrtils.

• Camps professionals en què es projecta

L'art d'Època Moderna és un ampli i fonamental camp del coneixement de l'historiador de l'art; per la riquesa del seu llegat és bàsic per a guies turístics, gestors del patrimoni, i personal de museus en general; i per la seva transcendència i repercussions en la cultura contemporània és una base necessària per a tot aquell que s'ocupi en àmbits culturals i educatius.

• Coneixements previs

No són necessaris coneixements previs específics; és recomanable però, haver cursat Introducció a la Història de l'Art i Art Medieval.

• Objectius i competències

Objectius

• Comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives del període
• Saber reconèixer els grans temes de la iconografia grecoromana i cristiana modernes
• Analitzar el concepte i significat de l'espai en l'arquitectura moderna
• Aprofundir en el concepte de clàssic
• Establir el context històric, econòmic i polític de cada manifestació artística

Competències específiques

• Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.
• Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

• Continguts

• Introducció. L'epoca moderna, les seves característiques culturals i els principals estils artístics que es desenvolupen al llarg del període: Renaixement, Manierisme, Barroc, Rococó i Neoclassicisme
  
  
• Humanisme. El seu desenvolupament i difusió com a principal corrent cultural. La seva expressió en totes les expressions artístiques de l'època: arquitectura, escultura i pintura.
  
  
• Naturalisme:
  
  
  • La perspectiva. El seu desenvolupament i implicacions en l'arquitectura, escultura i pintura.
    
    
  • L'anatomia. El desenvolupament del seu coneixement i expressió en l'escultura i pintura.
    
    
• La imatge sagrada. La Reforma i la Contrareforma i les seves conseqüències en les arts.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

1-Per complementar el contingut sobre cadascun dels subperiodos cronològic-estilístics d'Època Moderna:

Renaixement:

Burke, Peter . "¿Cuándo se inició el Renacimiento?". En: Burke, Peter . El Renacimiento Europeo. p. 26-28. Editorial Crítica, 2005. ISBN 9788484326724

Burke, Peter. "Las artes en la Italia del Renacimiento". En: Burke, Peter. El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia. p. 23-34. Madrid : Alianza, cop. 1993. ISBN 9788420671178

Hauser, Arnold. "El concepto de Renacimiento ". En: Hauser, Arnold. Historia Social de la Literatura y el Arte (vol. 1). p. 333-335. Barcelona : Labor, 1983. ISBN 9788433500199

Panofsky, Erwin. "Renacimiento: ¿Autodefinición o Autoengaño? (Cap.1)". En: Panofsky, Erwin. Renacimiento y renacimientos en el arte occidental. p. 31-35. Alianza Editorial, 2006. ISBN 9788420679587

Pope-Hennessy, John Wyndham. " Introducción". En: Pope-Hennessy, John Wyndham. La escultura italiana en el Renacimiento. p. 11-14. Nerea, 1998. ISBN 9788489569249

Manierisme:

Hauser, Arnold. "El concepto de Manierismo ". En: Hauser, Arnold. Historia Social de la Literatura y el Arte. p. 7-17. Barcelona : Labor, 1964. ISBN 8433500201

Shearman, John . "La realidad histórica ". En: Shearman, John . Manierismo. p. 51-55. [Madrid] : Xarait, DL 1984. ISBN 9788485434251

Barroc:

Martín, John Rupert . "Introducción". En: Martín, John Rupert . Barroco. p. 21-29. Madrid : Xarait, cop. 1986. ISBN 9788485434312

Zevi, Bruno . "El movimiento y la interpenetración en el espacio barroco". En: Zevi, Bruno . Saber ver la arquitectura. p. 92-98. Barcelona : Poseidón, cop. 1976. ISBN 9788485083015

Rococó:

Viñamata Agueda. Rococó e iluminismo. El rococó : arte y vida de la primera mitad del siglo XVII, p. 21-23. Barcelona: Montesinos, 1987

Viñamata Agueda. La mujer. Lèsprit n'a pas de sexe. El rococó : arte y vida de la primera mitad del siglo XVII, p. 24-27. Barcelona: Montesinos, 1987

Neoclassicisme:

Honour, Hugh . "Introducción-Clacisismo y Neoclacisismo". En: Honour, Hugh . Neoclasicismo. p. 53-80. Madrid : Xarait, DL 1982. ISBN 9788485434152

2- Per a l'humanisme, el seu desenvolupament i incidència en les arts:

Argelich, Ma. Antonia: L'humanisme com a fonament de l'art en l'època moderna

Harbison, Craig . "Renacimiento del arte antiguo y sus temas". En: Harbison, Craig . El espejo del artista: el arte del Renacimiento septentrional en su contexto histórico . p. 161-165. Tres Cantos (Madrid) : Akal, cop. 2007. ISBN 9788446018520

Martín, John Rupert . "Actitudes ante la Antigüedad clásica". En: Martín, John Rupert . Barroco. p. 201-210. Madrid : Xarait, cop. 1986. ISBN 9788485434312

Pope-Hennessy, John Wyndham. "El Retrato en busto (fragmento)". En: Pope-Hennessy, John Wyndham. La escultura italiana en el Renacimiento. p. 85-89. Nerea, 1998. ISBN 9788489569249

Pope-Hennessy, John Wyndham. "La tumba humanista (fragmento)". En: Pope-Hennessy, John Wyndham. La escultura italiana en el Renacimiento. p. 67-72. Nerea, 1998. ISBN 9788489569249

Pope-Hennessy, John Wyndham. "El Monumento ecuestre (fragmento)". En: Pope-Hennessy, John Wyndham. La escultura italiana en el Renacimiento. p. 95-111. Nerea, 1998. ISBN 9788489569249

Warburg, Aby . "El Nacimiento de Venus y La Primavera de Sandro Boticelli". En: Warburg, Aby . El Renacimiento del Paganismo. p. 73-129. Madrid : Alianza, cop. 2005. ISBN 8420679542

3. Per a la perspectiva:

Argelich, Ma. Antonia: Espai i perspectiva en l'art de l'època moderna

De la Villa, Rocio. "De la pintura Libro I". En: Alberti, Leon Battista . De la pintura y otros escritos sobre arte. p. 61-88. Madrid : Tecnos, cop. 1999. ISBN 8430933360

4. Per a anatomia:

Argelich, Ma. Antonia: El nu i l'anatomia en l'art de l'època moderna

Clark, Kenneth . "El desnudo corporal y el desnudo artístico". En: Clark, Kenneth . El desnudo: un estudio de la forma ideal. p. 17-39. Madrid : Alianza, 1981. ISBN 9788420670188

5. Per a Imatge sagrada i conflictes religiosos:

Calvino, Juan. "Libro I, cap. XI ". En: Calvino, Juan. Institución de la Religión Cristiana. p. 49-62. Rijswijk (Países Bajos) : Fundacion editorial de literatura reformada. 1999 (1536). ISBN 9063110014

Concilio de Trento. "De la invocación, veneración y reliquias de los Santos y de las Sagradas Imágenes". En: Concilio de Trento. El Sacrosanto y ecuménico Concilio de Trento. p. 448-454. Imprenta real de Madrid. 1785 (1653). ISBN N.D.

Floristan, Alfredo. "La ruptura de la cristiandad occidental: las reformas religiosas". En: Floristan, Alfredo. Historia Moderna Universal. p. 83-108. Barcelona : Ariel, 2005. ISBN 843446666X

Friedlaender, Walter . "Carácter y religion de Caravaggio". En: Friedlaender, Walter . Estudios sobre Caravaggio. p. 151-164. Madrid : Alianza, 1982. ISBN 9788420670256

Lopez, Roberto. "Iglesias y religiosidad en el siglo del barroco". En: Floristan, Alfredo (coord). Historia Moderna Universal. p. 291-316. Barcelona : Ariel, cop. 2002. ISBN 843446666X

Martínez-Burgos, Palma. Las pautas doctrinales de la imagen devocional en el arte del barroco. En: La imagen devocional barroca. Cuenca : Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha ; [Sisante, Cuenca] : Ayuntamiento de Sisante, 2010

Addicionalment, en cada curs es recomanen nous videos, llocs web, exposicions i espais 'reals', relacionats amb l'art de l'època i les seves claus interpretatives.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació