• Descripció

Els objectius de l'assignatura consisteixen a entendre les contribucions actuals de la Geografia Econòmica i a identificar-ne el potencial com a eina d'anàlisi del territori en temàtiques tan contemporànies i properes com poden ser els processos de globalització econòmica, les diferències entre el centre i la perifèria, o els canvis de les relacions entre la societat i el medi ambient. La intenció d'aquest curs es troba enfocada en l'adquisició de metodologies, conceptes i tècniques que ajudin a interpretar la relació entre les activitats econòmiques i el territori.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Geografia Econòmica és una assignatura obligatòria del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que imparteix la UOC.

• Coneixements previs

Haver superat Introducció a la Geografia.

• Objectius i competències

Objectius

• Conèixer i saber aplicar els conceptes bàsics que expliquen les relacions de la societat amb el seu medi geogràfic i l'impacte que generen les activitats productives.
• Conèixer i interpretar les característiques i els factors condicionants més rellevants de les activitats productives de béns i serveis.

Competències

Competències bàsiques i generals:

• Reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
• Adquirir un marc conceptual i estructural per plantejar i discutir els diferents problemes del món actual, des d'una perspectiva espacial.

Competències transversals:

• Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i/o oralment en una llengua estrangera. 

Competències específiques:

• Aprofundir en la diversitat i complexitat dels territoris en què es desenvolupa l'activitat humana, i de diferenciar i caracteritzar els diferents espais regionals.
• Analitzar, organitzar i orientar l'estudiantat cap a l'activitat professional sobretot en temes de territori i medi ambient.

• Continguts

Mòdul 1. Introducció a la Geografia Econòmica

El primer mòdul respon a la pregunta: què és la geografia econòmica? Aquesta part inicial fa una aproximació a la definició de la ciència geogràfica, a la contribució del professional de la geografia econòmica a la societat, i a la tècnica utilitzada pels professionals tant en el passat com en el present. D'ençà del naixement de la Geografia Econòmica com a disciplina d'estudi individualitzada, els temes i la metodologia d'estudi han canviat. És per això que es presenten diferents enfocaments per a l'estudi.

Mòdul 2. Teories de la localització

El segon mòdul ofereix un marc general per a interpretar la localització de les activitats econòmiques que es produeix en els segles XIX-XXI, així com les tendències actuals. La identificació de diferents referents de les teories clàssiques, la modelització quantitativa i els factors de localització són les principals temàtiques del mòdul. El seu conjunt permet veure diferents tipus d'aglomeració industrial del sistema econòmic, les decisions bàsiques del propi sistema, així com la comprensió de la construcció i l'organització econòmica i social de l'espai.

Mòdul 3. Centre / Perifèria

El tercer mòdul presenta com a escala global la dinàmica del sistema capitalista, amb unes relacions polítiques i de poder de tipus neoliberal, porta des de la dècada de 1980 a una determinada organització espacial del sistema econòmic. A escala macro, les característiques dels territoris (orografia, recursos naturals, accessibilitat, herència històrica, població, poblament, infraestructures, però sobretot, el sistema polític i les relacions de poder) tenen influència en l'eficiència, rendibilitat i organització de les activitats econòmiques o empreses. I a la inversa,  les activitats econòmiques també acaben per determinar l'organització dels territoris. Tot plegat es tracta d'un creixement amb contrastos entre el Centre i la Perifèria que és estudiat amb diferents indicadors temàtics per part de la geografia econòmica. 

Mòdul 4. Anàlisi sectorial de l'activitat econòmica

Al quart mòdul introdueix la terciarització del sistema econòmic com a tendència global. En aquest context, i des de la visió occidental, es presenten algunes alternatives en els diferents sectors d'activitat (primari, secundari i terciari). Aquest grup d'alternatives busca la prosperitat econòmica, però també la justícia social i la sostenibilitat ambiental: en primer lloc, l'agricultura com a base econòmica per a l'alimentació de la població mundial i el seu encaix productiu, estratègic i ambiental; en segon lloc, l'evolució de la industria a diferents escales territorials i temporals i la connexió amb recerca i la investigació; i en tercer lloc, els serveis que es presenta com la principal font d'ocupació als països desenvolupats, un àmbit en què destaca, dins del sector terciari, l'expansió del subsector del turisme.

Mòdul 5. Nova estructura econòmica

Per últim, al cinquè mòdul es presenten casos d'estudi per il·lustrar la  innovació i el desenvolupament territorial en el camp de la geografia econòmica. Aquest és un recull de temes i de debats teòrics que es produeixen des de l'acadèmia, que recullen conceptes propis de la disciplina, i que poden ser incorporats de manera pràctica en el conjunt de polítiques de planificació i de gestió urbanes, responsables de la regulació de l'espai urbanístic i econòmic. La mobilitat sostenible, el benestar i els serveis a les persones, l'agricultura social i l'economia del coneixement són els casos innovadors que es presenten.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

En l'apartat Recursos d'Aprenentatge de l'aula hi trobareu tot el material bibliogràfic i audiovisual necessari per seguir l'assignatura i treballar els reptes de l'assignatura. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació