| Història contemporània I | Codi: 21.124 : 6 |
Aquesta assignatura presenta l'anàlisi del segle XIX des d'una perspectiva global. Així, s'aborden les principals transformacions econòmiques, culturals i polítiques des d'una perspectiva polisinodal, posant en relleu com es van produir al món processos convergents alhora, però també de divergents. L'abast temporal d'estudi és des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914). Durant aquest període es configura el món contemporani en la mesura que la societat del vuit-cents s'enfronta a nous reptes a escala mundial que tindran continuïtat al llarg de tota la contemporaneïtat: la globalització, l'auge de la religiositat, l'ascens del nacionalisme; l'extensió dels imperialismes europeus; la transformació dels sistemes productius; l'expansió de l'urbanisme; la irrupció de nous grups socials i nous estils de vida; els processos migratoris; la circulació i reformulació del coneixement globalment; etc.
OBJECTIUS
- Identificar el caràcter fundacional del projecte il·lustrat en el món modern.
- Comprendre la rellevància de les revolucions constitucionals en la configuració del món contemporani.
- Ser capaç d'identificar els conceptes de liberalisme, nacionalisme i democràcia i comprendre les relacions d'afinitat i contraposició en la construcció de l'Estat-nació.
- Comprendre l'abast i l'impacte dels procés d'urbanització a nivell mundial.
- Interpretar els processos de transformació del sistema productiu a escala mundial i la seva projecció social, cultural i política
- Conèixer l'extensió dels nous grups socials i la transformació dels estils de vida.
- Identificar el procés d'hegemonia europeu al llarg del segle XIX fins a l'eclosió de l'Imperialisme i de la Primera Guerra Mundial.
- Comprendre el paper de la circulació d'idees i la seva reformulació en els orígens de la modernitat.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la història universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural. Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la feina o vocació d'una manera professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competències transversals
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera. Competències específiques:
- Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica.
- Fer anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional
Competències específiques
- Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica.
- Realitzar anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional
- Que els estudiants reconeguin les claus del funcionament de les relacions entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, amb especial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social.
El plantejament de l'assignatura es fonamenta en tres grans eixos temàtics que defineixen les unitats didàctiques: Constitució, Ciutat, Colònia. En cadascun d'ells proposem una activitat que pretén corroborar que l'alumnat ha assolit els coneixements necessaris per superar l'assignatura. Aquestes activitats pretenen demostrar la capacitat analítica, expositiva i argumentativa de l'alumnat a l'hora d'afrontar les principals qüestions que abasten l'estudi del segle XIX.
- La transformació del món antic en el modern: espais de sociabilitat Les diverses onades revolucionàries, 1770-1911.
- La formació dels estats nació i l'eclosió dels nacionalismes.
- La transformació dels processos productius. Revolucions industrioses, revolució. industrial i revolució econòmica.
- L'extensió de l'urbanisme a escala mundial.
- La irrupció de nous grups socials i nous estils de vida Els processos migratoris.
- L'expansió dels imperialismes europeus El sorgiment dels nacionalismes. antiimperialistes.
- La multiplicitat d'orígens de les idees de la modernitat.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Els estudiants comptaran amb una Guia de lectures. També disposaran del Mòdul 1, que pretén ser una lectura que vertebra la temàtica i els continguts de l'assignatura. Més enllà d'aquestes dues lectures instrumentals, comptaran amb les lectures de diversos articles i capítols de llibre de reconegut prestigi en la matèria. Per altra banda, en el transcurs del curs també se'ls facilitaran recomanacions i suggeriments de recursos didàctics que poden emprar per complementar tant la seva formació com les diverses tasques previstes.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|