• Descripció

La història econòmica moderna està estretament lligada al capitalisme. Però sota aquest concepte s'amaguen evolucions diverses, de vegades complementàries i de vegades contradictòries, d'un sistema econòmic que ha transformat profundament sistemes productius, societats, països i relacions. Aquesta assignatura vol donar les eines perquè l'alumnat pugui entendre i analitzar els debats passats i presents, així com els conceptes, períodes i principals historiadors que han marcat la disciplina.

Amb aquest objectiu, en primer lloc es fa una introducció a la història més cronològica del capitalisme de la mà de l'historiador alemany Jürgen Kocka, amb un repàs als primers teòrics. Consolidats els conceptes bàsics, posteriorment s'identifiquen i analitzen tres moments essencials i comuns: les etapes de creixement, consolidació i crisi. Aquesta visió més genèrica, complementada amb lectures orientades i treballs sobre dades reals, s'acompanya d'una mirada sobre la realitat espanyola. Aquesta assignatura forma part del Grau d'Història, Geografia i Història de les Arts i del Grau de Ciències Socials de la UOC.

* Alguns dels textos poden estar en anglès

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

"Història econòmica" s'ofereix com assignatura obligatòria dins del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art UOC-UdL; i com assignatura optativa dins del Grau de Ciències Socials.

• Coneixements previs

S'aconsella cursar aquesta assignatura després de finalitzar les assignatures obligatòries cronològiques d'història.

• Informació prèvia a la matrícula

Alguns dels textos així com dels materials complementaris poden trobar-se en anglès.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Comprendre les condicions prèvies a la formació del capitalisme a Europa occidental
• Conèixer el procés de la revolució industrial a Anglaterra i la seva consolidació com a imperi, així com la seva expansió i consolidació.
• Conèixer diferents processos de creixement econòmic, consolidació i crisi que s'han produït a diferents països dels cinc continents.
• Analitzar l'expansió territorial de les potències capitalistes occidentals com a vehicle d'expansió i consolidació econòmica.
• Comprendre els fonaments teòrics del liberalisme i la crítica marxista al sistema capitalista

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
• Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica.
• (del Grau de Ciències Socials) Que els estudiants sàpgien aplicar utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en els àmbits acadèmics i professionals de les ciències socials.

Competències transversals:

• Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.

Competències específiques:

• Comprendre, identificar i analitzar les variables històriques que generen l'inici o la fi dels grans processos històrics.
• Utilitzar indicadors bàsics d'història econòmica i economia: creixement econòmic, PIB per càpita, etc.
• (del Grau de Ciències Socials) Que els estudiants reconeguin les claus del funcionament de les relacions entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, amb especial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social
• (del Grau de Ciències Socials) Que els estudiants sàpiguen analitzar dades empíriques per a generar coneixement signficatiu en el camp de les ciències socials

• Continguts

1. CONCEPTES BÀSICS D'HISTÒRIA ECONÒMICA

Alguns conceptes d'història econòmica apareixen sovint a les converses quotidianes: per exemple, capitalisme, creixement econòmic, desigualtats socials, crisi econòmica, etc. En canvi, n'hi ha d'altres que són pràcticament desconeguts per als forans de la disciplina, com catching up, forging ahead o falling behind, que no tenen ni traducció exacta. D'altra banda, tot i que alguns conceptes ens resulten familiars, això no vol dir que siguem capaços de definir-los de manera precisa i acadèmica.

A partir de la lectura i reflexió del llibre de Jürgen Kocka, Historia del capitalismo(Barcelona, Crítica, 2014), aquest exercici proposa estudiar els principals pilars teòrics de la disciplina, tot analitzant els diferents orígens i les diverses accepcions que es poden atribuir al capitalisme, un concepte clau de la història econòmica, però també molt recurrent en altres àmbits. Què és el capitalisme i com s'ha anat transformant al llarg de la història? Quants capitalismes existeixen?

2. EL CREIXEMENT ECONÒMIC  MUNDIAL

Què és el creixement econòmic i com es medeix en termes històrics? Normalment, ens referim a les taxes de creixement econòmic de forma immediata, quan llegim als mitjans com ha crescut l'economia en comparació amb l'any anterior. En canvi, adoptar una perspectiva general, tenint en compte una periodització històrica que permeti obtenir una certa perspectiva és més complicat a nivell metodològic. Mitjançant l'estudi dels valors de població, PIB i PIB per càpita, veurem com i per què alguns països han crescut més que altres al llarg de la història, esdevenint més rics o més pobres.

Gràcies a l'enfocament d'història econòmica d'Angus Maddison veurem el creixement econòmic tant des de la perspectiva general, partint del punt d'inflexió que va representar la revolució industrial, com pràctica, treballant sobre una base estadística concreta de llarga durada. D'aquesta manera, fent ús de les estadístiques de països assignats aleatòriament, ens familiaritzarem amb els mètodes d'anàlisi econòmica seguint la sèrie estadística històrica creada per Maddison, alhora que copsarem les diverses experiències per les quals han passat els països, fet que demostra que no hi ha una única via de creixement i progrés. Per últim, analitzarem l'evolució espanyola dels últims segles, a partir de l'estudi de Prados de la Escosura, que exemplifica l'aplicació de la metodologia de Maddison a un cas concret.

3. CONSOLIDACIÓ: CONVERGÈNCIES I DIVERGÈNCIES

Quan parlem de desigualtats socials, podem referir-nos a les desigualtats que existeixen entre els països o bé a les desigualtats presents dins de cada país. En ambdós casos els historiadors de l'economia han detectat períodes de convergències i divergències, una constatació que refuta l'ideal decimonònic de progrés irreversible i unilineal. En aquest exercici veurem tant les desigualtats que es produeixen entre països com les que existeixen dins de cada país.

Enfocarem aquest exercici des d'una vessant tant teòrica (lectura de les teories, comprensió dels conceptes) com pràctica: relacionarem les trajectòries dels països de manera comparativa (fent ús de la teoria d'Abramovitz) i aprofundirem en els eixos de desigualtat en diferents països assignats de manera aleatòria (base de dades del World Inequality Database), tenint en compte no només els ingressos i el patrimoni sinó també les desigualtats de gènere i altres indicadors que completen la informació extreta del PIB.

4. LES CRISIS ECONÒMIQUES

La història econòmica ha patit grans transformacions en l'última dècada. La Gran Recessió, igual que va ocórrer amb la Gran Depressió de 1929, ha fet canviar l'orientació de moltes investigacions i ha posat en qüestió moltes teories que semblaven inamovibles. D'alguna manera, aquests dos esdeveniments històrics han demostrat que les crisis són una part inherent del nostre sistema econòmic. Però per què es produeixen les crisis econòmiques? Per què hi ha crisis sistèmiques i crisis suaus? Per què, si el mercat és suposadament racional, es produeixen els pànics financers i les economies es desplomen sense que els economistes puguin preveure-ho?

En aquesta última part del curs estudiarem les crisis econòmiques de manera teòrica i pràctica. Mitjançant la lectura d'un clàssic de la història econòmica aprendrem què són i per què es produeixen les crisis econòmiques. També analitzarem un cas pràctic de països concrets, seguint la metodologia participativa dels exercicis anteriors, i ens fixarem en el cas espanyol, de la mà d'un text de Jordi Maluquer de Motes. Per últim, reflexionarem sobre la crisi climàtica i la seva relació amb la història econòmica.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Moses Abramovitz: "Catching Up, Forging Ahead and Falling Behind". Journal of Economic History, vol. 46, núm. 2. ISSN 1471-6372 0022-0507

Diane Cole: "The way we measure economies is inherently sexist". World Economic Forum, 2016.

Charles P. Kindleberger i Robert Z. Aliber: "La crisis financiera: perennemente presente". En: Charles P. Kindleberger i Robert Z. Aliber. Manías, pánicos y cracs. Historia de las crisis financieras. p. 1-37. Barcelona : Ariel, 2012. ISBN 9788434404939

Jürgen Kocka (2013), Historia del capitalismo, Barcelona, Crítica (2014)

Angus Maddison. "Income Growth, Income Gaps and the Ranking of Nations" i "Phases of Development". En: Monitoring the World Economy.

Jordi Maluquer de Motes. La economía española en perspectiva histórica. Barcelona : Pasado & Presente, cop. 2014. 667p. ISBN 9788494212994

Thomas Piketty: "Introducción". Capital e ideología. p. 30-58. Barcelona: Planeta, 2019. 

Leandro Prados de la Escosura:"GDP and its composition", "GDP and GDP per head", "Introduction" i "Spain's Performance in Comparative Perspective" , Spanish Economic Growth, 1850-2015, Palgrave Studies in Economic History, 2017.

Bases de dades:

• Banc Mundial, 
• World Top Income Database
• OCDE Information about discriminatory social institutions for 180 countries and territories
• UN Global Human Depevelopment

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació