• Descripció

La Geografia Urbana se centra en l'estudi dels processos d'urbanització i l'anàlisi del context que explica com, quan i perquè creixen (o no), canvien i es transformen les ciutats i el mon urbà. Les formes de vida urbanes caracteritzen cada cop més les nostres societats i les d'aquells territoris més articulats als processos de globalització contemporània. La globalització s'ha convertit en el principal motor i difusor de lo urbà, contribuint a la dissolució de les ja difoses barreres entre lo rural i lo urbà, la ciutat i el camp. Un procés d'urbanització que ha estat, a més, alimentat en les darreres dècades pels processos de financiarització de l'economia.

Malgrat les visions contrastades i sovint contraposades (filies i fòbies) sobre lo urbà i les ciutats, és innegable el fet que la ciutat és un dels artefactes més complexos que mai ha creat la humanitat i que el procés d'urbanització ha estat una de les transformacions més intenses, espectaculars i alhora problemàtiques de la mateixa.

L'objectiu de l'assignatura és oferir una introducció completa i transdisciplinar al fenomen urbà, atenent a la dimensió actual i a la gènesi històrica des de la revolució industrial. Això en permet entendre els problemes que comporta la urbanització. Es pretén que el/la estudiant conegui les principals teories i conceptes en l'estudi de lo urbà i sàpiga utilitzar les principals fonts i instruments necessaris per a l'anàlisi de la ciutat contemporània en el context europeu.

Hi ha maneres molt diferents d'afrontar l'estudi de la urbanització i les ciutats que, des de la Geografia Urbana, ha tendit a centrar la seva mirada en: l'estudi de les xarxes i les relacions interurbanes; l'estudi de la forma, les funcions i la composició social i l'estudi dels processos històrics i els contextos d'urbanització.

Abordar tots els enfocaments possibles (que no són excloents) depassaria el marc d'una sola assignatura, així que es decideix aquí centrar l'atenció en el segon i tercer enfocament. De fet en aquesta assignatura ens interessa l'estudi històric dels processos d'urbanització per a entendre i explicar com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i allò que considerem és urbà. Entenem la ciutat com un dels possibles resultats del procés urbanització i, per això mateix, resulta molt més interessant arribar a entendre els factors que l'expliquen més que no pas fixar-se en els seus resultats. A aquesta tasca dedicarem el tema 1 en el que tractarem a més d'assolir vocabulari específic sobre el procés d'urbanització.

El segon dels temes pretén, precisament, que obtingueu el vocabulari i marc teòric necessari per a descriure la forma i l'estructura urbana de les ciutats occidentals, els plànols i els diferents teixits urbans.

Una bona forma d'entendre la ciutat contemporània, especialment a Europea, és a través de la idea de palimpsest: un cúmul de capes i capes d'història que configuren un marc ple de processos dialèctics entre canvis i permanències. Per això, també, en els temes 3 i 4 tractarem, tot i que de forma general, la història de les ciutats i de les principals teories urbanístiques especialment des de la Revolució industrial, moment a partir del qual esclata el fenomen urbà.

Finalment, en el darrer dels temes, el tema 5, plantejarem alguns dels reptes i enfocaments innovadors sobre la ciutat contemporània. Es farà especial referència a les principals problemàtiques urbanes actuals, en especial els  processos de segregació i gentrificació. Abordarem també aquí les propostes més generals que es despleguen en les Agendes Urbanes.

En la presentació de cada un dels Reptes us anirem introduint algunes idees sobre cada un dels temes que es platengen (Plantejament) així com les diferents activitats (Enunciats).

Esperem que gaudiu tan com nosaltres treballant en qualsevol d'aquestes qüestions

• Coneixements previs

Millor tenir coneixements mitjans en anglès (B2) per a poder fer una lectura en la PAC1

• Objectius i competències

A - Competències bàsiques i generals:

• Conèixer les últimes polítiques territorials, ambientals i sobre desenvolupament sostenible.

B - Competències transversals:

• Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.

C - Competències específiques:

•        Comprendre els processos i dinàmiques d'urbanització així com les principals teories i models d'interpretació del fenomen urbà contemporani.
•        Entendre els elements que configuren el paisatge urbà de la ciutat occidental, l'estructura del pla i les diferents dinàmiques de canvi.
•        Reconèixer algunes de les fonts per a l'anàlisi del que és urbà.
•       Aprendre i saber diferenciar el diferents teixits urbans, relacionant-los amb els diferents factors i variables que van donar origen a cada un d'ells en diferents períodes històrics.
•        Analitza l'estructura, dinàmica i paisatge de la ciutat occidental moderna i contemporània.
•        Analitzar la ciutat com a realitat complexa integrada per àrees morfològiques, funcionals i socials diferenciades.

• Continguts

1 - L'estudi del fet urbà. La ciutat, lo urbà i els processos d'urbanització

- La definició de lo urbà i la qüestió de la delimitació de la ciutat.

- Proposta de marc d'estudi sobre el procés d'urbanització i els seus resultats.

- El procés d'urbanització.  Urbanització, suburbanització i desurbanització.

- El fenomen de la dispersió urbana en el territori.

- El procés actual d'urbanització a escala global : cap a un món de ciutats?

-  Fonts per a l'estudi de les ciutats i la urbanització.

2 - Anàlisi estructural i morfològica del paisatge urbà. Agents i actors en lo urbà.

- L'anàlisi dinàmic del plànol de la ciutat.

- Elements que incideixen en la diversitat morfològica del paisatge urbà.

- Les formes de creixement i els teixits de les ciutats: el barri històric, l'eixample, el creixement suburbà, la ciutat jardí, els polígons d'habitatge.

- Models explicatius de l'estructura urbana

- Els actors i els agents urbans que incideixen en el procés de producció de l'espai urbà.

3 - La ciutat industrial i els inicis de la planificació urbanística.

- El procés d'urbanització en la història.

- El factors de la urbanització. Industrialització i urbanització a Europa i Espanya.

- La ciutat industrial

- La planificació i la construcció dels eixamples del XIX i començaments del XX. . El cas de l'eixample de Barcelona

- La ciutat i l'urbanisme a començaments de segle XX: les visions de Le Corbusier i el funcionalisme

4 - La ciutat contemporània i les recents dinàmiques d'urbanització

- La ciutat i l'urbanisme a mitjan de segle XX

- Ciutat i urbanisme a l'Espanya de la Postguerra fins els anys 70s.

- La construcció de la ciutat contemporània des dels 80s. Polítiques, producció i forma urbana

- Lectura socioespacial sobre les conseqüències i abast territorial del boom immobiliari a Espanya (2001-2008).

5 - Reptes actuals i discursos emergents en polítiques urbanes i urbanisme

- Els principals conflictes a la ciutat occidental contemporània

-  Segregació social urbana, desplaçaments i gentrificació a la ciutat.

- La financiarització de l'economia a la ciutat

- El dret a la ciutat i els discursos emergents: la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació