Art contemporani Codi:  21.128    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Art Contemporani té com a principal objectiu abordar l'art actual, tot reflexionant sobre l'art d'avui en dia i l'entramat artístic que hi ha darrere seu. Cal primer de tot aclarir les diferents definicions a l'hora de parlar d'art contemporani, ja que aquest és estrictament l'art a partir dels anys 50 del segle XX, essent les primeres avantguardes o trencament artístic de finals del segle XIX, el concebut com a art modern. Ara bé, en el nostre context d'estudi i a diferència del món anglosaxó on hi ha el Modern Art (exemple el MOMA) i el Contemporary Art, aquí parlem d'art contemporani englobant aquest art modern de finals del segle XIX i principis del segle XX fins a arribar a l'actualitat.

Per entendre l'art de l'encavalcament del segle XIX al segle XX cal examinar les ruptures que es produeixen dins del món de l'art juntament amb els canvis que se succeeixen en tots els àmbits científic, intel·lectual, sociopolític, etc. També cal posar el focus en la figura de l'artista dins del marc històric i social així com en un art que ja no és mimètic sinó que comença a experimentar, a innovar i a hibridar-se.

Si mirem els manuals d'Història de l'art del segle XX, bàsicament hi trobem una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...), cosa que dona una visió lineal de la realitat artística que fa difícil d'entendre la totalitat de connexions i interrelacions que es produeixen. En el disseny d'aquesta assignatura intentem evitar aquesta visió lineal, fent èmfasi en les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en l'art.

 

Amunt

Aquesta assignatura ha estat dissenyada pel Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art, i també s'ofereix com a optativa al Grau d'Arts i al Grau d'Humanitats. 

L'assignatura se centra en el segle XX (mentre que l'assignatura Art postmodern i digital se centra en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i representa una continuació de la Història de l'art modern fent de pont entre la modernitat i la postmodernitat.

Pel seu caràcter de contemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals.

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- Historiador/a de l'art

- Gestor/a del patrimoni cultural

- Guia turístic

- Crític/a d'art

- Curador/a d'exposicions

- Editor/a i redactor/a de materials sobre art

Amunt

Aquesta és una assignatura d'una certa especialització teòrica i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període. 

Amunt

Cal tenir en compte que hi ha lectures i materials que poden ser en anglès. L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiantat té el suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.

A mes, aquesta és una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període. 

Amunt

OBJECTIUS

  • Conèixer els principals -ismes del segle XX, el seu context històric i les seves aportacions a l'art contemporani.
  • Argumentar el perquè de l'aparició de les avantguardes i la seva relació amb el mercat i les dues Guerres Mundials.
  • Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de l'art del segle XX des de diferents perspectives i enfocaments.
  • Enumerar els mecanismes bàsics de producció, distribució i recepció de l'art contemporani.
  • Descriure les aportacions de les primeres avantguardes a la modernitat i la crisi d'aquesta a través de les segones avantguardes.
  • Dominar les fonts d'informació i les principals aportacions teòriques de l'art del segle XX.


COMPETÈNCIES GRAU HISTÒRIA, GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE L'ART


Competències bàsiques i generals

  • Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-ho comprensible als altres

Competències transversals

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
  • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions d'acord amb aquesta avaluació.

Competències específiques

  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
  • Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

COMPETÈNCIES GRAU D'ARTS

Competències generals

  • Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.

Competències  específiques

  • Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teòric-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la mateixa pràctica.
  • Argumentar sobre pràctiques artístiques, pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals, expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.
  • Reconèixer i reflexionar sobre com les dimensions culturals, intel·lectuals i emocionals es materialitzen en el treball pràctic.

Amunt

L'assignatura no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc.  Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura. A causa de la gran amplitud temàtica no podrem abraçar-ho tot, per la qual cosa ens centrarem a donar eines per respondre a tota una sèrie de preguntes bàsiques, com per exemple la pregunta clau: però això és art?

 

 ACTIVITAT 1. Les primeres avantguardes

La primera activitat de l'assignatura se centra en l'estudi de les primeres avantguardes artístiques que es desenvolupen des d'inicis del segle XX fins a la Segona Guerra Mundial a Occident: el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme, el constructivisme, el suprematisme i el neoplasticisme, entre altres.

A mitjan segle XIX, el realisme, l'impressionisme i el postimpressionisme comencen a trencar amb els rígids cànons acadèmics imperants. Les avantguardes històriques van més enllà, revolucionant de manera radical el llenguatge artístic i posant en dubte tots els pressupòsits que havien existit sobre la naturalesa de l'art. En conseqüència, la noció de l'art com a mimesi arriba a la seva fi i s'inicia un nou camí que aborda el concepte de l'art, no com a representació, sinó com a autoreflexió. Què vol dir això? Que l'art pren autoconsciència i comença a pensar-se i a qüestionar-se a si mateix.

Si bé les idees d'avantguarda i modernitat es vinculen en principi a l'optimisme davant el racionalisme i la ciència i la fe en l'avanç i la transformació utòpica de la humanitat, a partir de la destrucció de la Primera Guerra Mundial, així com del caos provocat per l'enfonsament de la república de Weimar, es produeix un gir cap a una visió pessimista del progrés, alimentada per la falta de confiança en la raó i pel descontentament social i polític.

En definitiva, aquestes primeres dècades d'inicis del segle XX són temps de grans contradiccions i transformacions culturals que aconsegueixen expandir les fronteres de l'art.

A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta primera activitat. 

ACTIVITAT 2. Com les segones avantguardes posen en crisis el model de modernitat?

La finalitat d'aquesta segona activitat és examinar què va succeir dins del món de l'art a la fi de la Segona Guerra Mundial.  

La crisi total de valors, la filosofia de la crisi i la beat generation es tradueixen en un desencantament davant la realitat, que deixa de considerar-se atractiva. Per aquest motiu, la recerca estètica esdevé recerca lingüística, en el moment en què l'art es posa al servei de la cultura de masses (publicitat, TVE, etc.), en un context d'incomunicació. D'altra banda, el centre de l'art mundial (occidental) es desplaça de París (Europa) als EUA i els nord-americans deixen de comprar art per a fabricar-ho i vendre-ho. Aquest fet condueix a la 'creació' de noves avantguardes. Si Kandinski a través de la grafia buscava la comunicació amb l'inconscient, ara que la comunicació ja no és possible, els artistes redueixen l'art a pur acte (d'aquí el nom d'Action Painting). Apareixen l'art matèric, el gestual i l'espacial. I què es vol fer amb aquesta matèria i aquest gest? Doncs, reprendre la construcció després de la barbàrie destructiva de la guerra mundial. Per això es construeix (Tàpies usa terra, pols de marbre, palla, fusta...) destruint (taques, forats, esquerdes...). Però té sentit construir de nou?

Al voltant dels anys seixanta i setanta, quan el món occidental s'ha recuperat dels efectes de la Segona Guerra Mundial, neixen una sèrie de moviments (pop art, hiperrealisme, Schocker pop, abstracció postpictòrica, minimal art, op art, art povera, land art, body art, art conceptual) que van diluint l'objecte artístic fins a reduir-lo a pura idea (art conceptual). L'abstracció postpictòrica redueix l'art a mera superfície de color; l'art minimal el simplifica a la mínima significació amb el màxim d'ordre; l'art povera i el land art el converteixen en objecte de rebuig, en la pobresa significativa, en la materialitat de la mateixa terra; el body art el transforma en l'ús del cos com a lloc de pràctiques artístiques, etc. Cadascun d'aquests nous moviments desemboca en un atzucac. I el cop final el dona l'art conceptual: l'art traduït en idea. Ja no hi ha objecte.

Fins aquest moment, l'art havia estat una manera de comunicar: ara ja no hi ha res a dir; l'art havia estat una manera de construir: ara es pot destruir el món amb tot l'arsenal nuclear i biològic; l'art havia estat una forma de mimesi: ara la naturalesa ja no serveix de model d'harmonia. Què és el que queda? Només l'individu.

La crisi de la modernitat estava servida.

 A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta segona activitat. 

ACTIVITAT 3. Però això és art? (Cynthia Freeland)

El concepte d'art, com la majoria, és un concepte obert. Ni sempre ha volgut dir el mateix, ni sempre ha respost al mateix conjunt d'objectes, ni en totes les cultures s'entén el mateix per art. El repte d'aquesta activitat és comprendre aquest fet, és a dir, que no sempre s'han considerat art les mateixes coses ni per les mateixes raons i que, fins i tot, la consideració d'un objecte com a art no és tan universal com ens sembla.

Per això, i manllevant el conegut títol del llibre de Cynthia Freeland, Però això és art?, examinarem com ens podem posicionar davant un objecte d'art, què hi veiem i què hi podem veure, com el mirem i com el podríem mirar, en definitiva, que fa que un objecte sigui contemplat com a artístic i, per contra, molts d'altres, no.

Observarem com no podem reduir l'estudi i la interpretació de l'art a una sola mirada, una sola teoria i una sola explicació. Cada període necessita el seu marc teòric.

 A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta tercera activitat. 

ACTIVITAT 4. Com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani?

Després d'aquesta visió panoràmica, a l'última activitat de l'assignatura ens centrem a veure com s'ha anat conceptualitzant la història de l'art modern i contemporani.

El pas del segle XIX al XX està ple, històricament i artísticament, d'una gran multiplicitat de fenòmens. Després de les revolucions burgeses de 1820 i 1830, a Europa va esclatar la revolució de 1848 en la qual, per primera vegada, va participar el proletariat com a subjecte polític i protagonista. De 1848 és el Manifest comunista de Karl Marx. Uns anys després, tenen lloc els processos de reunificació d'Alemanya i d'Itàlia, el Congrés de Berlín de 1878 (amb les conseqüències de la creació per part de la diplomàcia europea, sobretot britànica, dels estats que formen avui dia la península Balcànica, la fragmentació política de la qual acaba provocant les Guerres Balcàniques que desencadenen l'inici de la Primera Guerra Mundial), la Segona Revolució Industrial (1870-1914), la Conferència de Berlín de 1884-85 pel repartiment imperialista d'Àfrica...

En l'àmbit artístic el romanticisme dona pas al realisme i és aquí on nosaltres comencem a estudiar la construcció de la modernitat.

Com sempre, a l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta última activitat. 

Amunt

La postmodernitat en l'art XML
Art del segle XX XML
Els llegats de l'art del segle XX XML

Amunt

L'art del segle XX presenta una certa complexitat pel que fa a la seva lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.

Respecte als recursos d'aprenentatge, veureu que els teniu organitzats i referenciats en cada activitat, amb el temps de dedicació aproximat i amb un petit comentari que us ajudarà a situar el material en el context de l'assignatura.

Aquestes lectures, d'autors i d'estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes, però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat d'explorar camins personals d'estudi.


Principals portals per a cercar imatges a Internet:


Artsor: la biblioteca UOC està subscrita

Google Art Project, https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA(Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt