| Història contemporània II | Codi: 21.129 : 6 |
Aquesta assignatura comprèn el període 1914-1991 conegut també com el segle XX curt. Ens el presenta com un període marcat per forts contrastos i tensions, des de la competència de models polítics oposats, que desembocarà en molts casos en confrontacions armades, fins el manteniment de grans desigualtats socioeconòmiques a nivell planetari en el marc del procés de descolonització i de canvis culturals, tecnològics i científics d'un abast desconegut fins al moment.
És tracta d'un període bàsic per a la comprensió del present que s'abordarà des de l'anàlisi dels grans processos de canvi. Precisament un dels objectius d'aquesta matèria serà apostar per aquelles reflexions historiogràfiques que potenciïn una visió àmplia i complexa de la història més pròxima amb la finalitat de pensar històricament el món.
L'assignatura d'Història contemporània II vol continuar l'estudi de les societats humanes contemporànies a partir dels continguts explorats en l'assignatura d'Història contemporània I. En el conjunt del pla d'estudis els coneixements d'història contemporània són imprescindibles per a la comprensió del món immediatament anterior al què ens ha tocat viure i és on es desenvolupen bona part dels debats acadèmics i científics que caracteritzen el conjunt del món universitari. Així doncs, l'assignatura esdevé un graó més del conjunt del pla d'estudi i ajuda a contextualitzar d'altres àmbits d'estudi imprescindibles en el coneixement de les humanitats en general i de la història en particular.
Els coneixements d'història contemporània permeten projectar al seu estudiant en diversos àmbits laborals i professionals com són els arxius, els museus, i la gestió de la documentació; la gestió del patrimoni històric; el turisme; l'arqueologia contemporània; el món editorial i comunicatiu; la politologia; i la docència en l'ensenyament de secundària i universitat.
No fan falta coneixements previs de l'assignatura més enllà de la Introducció a la història, tot i que és altament recomanable haver cursat abans l'assignatura d'Història contemporània I.
OBJECTIUS
- Comprendre l'ascens de l'Imperialisme, la Revolució Russa i la Primera Guerra Mundial com a elements centrals del segle XX, al mateix temps que com a desencadenants de les crisis polítiques posteriors.
- Reconèixer les tensions que la societat de masses i les noves demandes socials i polítiques generen en l'evolució del procés històric.
- Detectar els principals components del procés de brutalització de la política que afecten la dinàmica general del segle XX: genocidis, violència social, violència política i els seus efectes sobre les principals corrents ètic-polítiques del segle.
- Comprendre les diferències i similituds entre els projectes polítics i socials en pugna durant el segle XX: les variades formes de democràcia, socialismes, comunismes i corrents igualitaristes, nou conservadorisme i feixismes, etc. així com els alineaments, les aliances i les confrontacions que es produeixen entre ells al llarg del segle XX.
- Comprendre les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i la configuració d'un nou ordre europeu i global a partir de la postguerra
- Comprendre l'origen i la dinàmica de blocs a escala mundial en el marc de la Guerra Freda, així com el procés de descolonització.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
- Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica
Competències específiques:
- Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
- Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
- El món abans de la Primera Guerra Mundial
- La Gran Guerra i la Revolució Russa, 1914-1918
- El període d'entreguerres, 1918-1939
- La Segona Guerra Mundial, 1939-1945
- De la postguerra a la Guerra Freda
| Mòdul 1. La Gran Guerra i la Revolució Russa | |
| Mòdul 2. El món d'entreguerres | |
| Mòdul 3. La Segona Guerra Mundial | |
| Mòdul 4. Aparició, apogeu i atenuació de la primera guerra freda |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|