• Descripció

Si als nostres avis "de pagès" que van viure bona part del segle XX a les zones rurals, tant de la plana com de la muntanya, envoltats de zones conreables, amb pastura o sense i boscos per aplegar llenya i fer fusta, i on cada "tros" del seu espai viscut comptava per obtenir alguna cosa... Ara els diguéssim que: a molts pobles hem abandonat els "trossos", que no hem pogut mecanitzar i que actualment dedicar-se a les activitats agràries passa per anar més enllà de l'estricta producció i transformació de matèries primeres, ja que si no diversifiquen i completen molts cicles de la cadena productiva el seu futur no està garantit; no els sorprendria, no! Dirien què ens hem tornat bojos!

Així comença l'assignatura "Geografia rural i de muntanya" del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art de la UOC. Aquesta assignatura està estructurada i pensada per comprendre els principals conceptes del món rural i de muntanya, en el marc de la Política Agrària Comuna europea i la Globalització i, fent balanç i avaluant alguns dels programes vigents de desenvolupament rural i ambiental (Bloc 1). Aquest marc general dóna pas a la discussió sobre el paper que juga la població en el món rural i com les societats rurals han evolucionat des de la pagesia als serveis (Bloc 2). Tot plegat en un món global amb impactes locals que modifiquen els paisatges agraris i sense la descripció dels quals no es poden entendre alguns dels conflictes ambientals més importants del nostre entorn (Bloc 3). Finalment, les oportunitats que ofereix el món rural i la muntanya en una societat com la nostra s'han aplegat sota el prisma de les "Noves Ruralitats" a on es presenten i discuteixen les transformacions i dinàmiques més recents d'aquesta activitat generadora de patrimoni cultural i indispensable per a les polítiques de biodiversitat (Bloc 4).

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura optativa de 6 crèdits del Grau en Història, Geografia i Història de l'Art que ofereix la UOC conjuntament amb la Universitat de Lleida. 

• Camps professionals en què es projecta

Dins el camp de la geografia, i en concret en la geografia rural, les sortides professionals, ja sigui a l'administració, a empreses privades o a l'ensenyament, s'encaminen cap a àmbits com: el desenvolupament local, la gestió de programes europeus de l'àmbit rural i natural, la planificació regional i local, els plans d'ordenació territorial, el guiatge i la interpretació del territori, l'ordenació i la gestió d'espais naturals, les agendes 21, la divulgació i l'ensenyament de coneixements geogràfics (editorials, ensenyament secundari, formació professional, etc.)

Per a més infortmació, podeu consultar l'enllaç següent:

http://www.urv.cat/dgeo/media/upload/arxius/ensenyament/AGPC_Butlleti_37_DossierSortidesGeografia.pdf

• Coneixements previs

No són necessaris. En qualsevol cas si es recomana haver cursat prèviament alguna assignatura de la disciplina de la Geografia. 

• Objectius i competències

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents: 

• Reconèixer i interpretar les diversitats, complexitats i potencialitats del territori rural i de muntanya
• Comprendre el món rural a Catalunya i reconèixer els indicadors per mesurar-lo.
• Comprendre els processos històrics que configuren el territori, a través de les variables econòmiques, socials,demogràfiques, polítiques i culturals.
• Comprendre el paper que juguen les relacions de producció en les problemàtiques del medi rural i de muntanya
• Conèixer la distribució de la població rural i de muntanya i les diverses formes de poblament
• Analitzar el fenomen de la "nova ruralitat"

Competències bàsiques i generals

• Conèixer les últimes polítiques territorials, ambientals i sobre desenvolupament sostenible.

Competències transversals

• Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i
• Comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera
• Dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària 

Competències específiques

• Aprendre a combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos socioterritorials
• Analitzar i interpretar problemes paisatgístics, ambientals, demogràfics i urbanístics
• Analitzar, organitzar i orientar a l'estudiant cap a l'activitat professional sobretot en temes de territori i medi ambient.

• Continguts

Bloc 1. Bases conceptuals de la geografia rural i de muntanya

1. Conceptualització del món rural
2. La Política Agrària Comuna (PAC) europea i la Globalització
3. Balanç i avaluació de programes de desenvolupament rural i ambiental. exemples concrets: leader, proder i life

Bloc 2. Població i societats rurals. De la societat pagesa a la societat de serveis

1. Població rural al món i les desigualtats a escala mundial
2. Característiques de la població rural

Bloc 3. Paisatges agraris, canvis globals i impactes locals

1. Els grans sistemes agraris
2. L'agricultura en el procés d'industrialització
3. L'agricultura dins del sistema agroalimentària
4. Paisatges culturals: sobre l'organització i el funcionament dels paisatges agraris
5. L'espai rural com a espai natural i l'aproximació urbana
6. Conflictes ambientals i món agrari

Bloc 4. Noves ruralitats

1. Noves ruralitats i transformacions recents a les àrees rurals
2. La muntanya com a reserva de recursos i com a laboratori de la conservació de biodiversitat i el canvi climàtic
3. Agroecologia, agricultura social i horts urbans
4. Els paisatges culturals i el patrimoni per a la revitalització d'àrees rurals i de muntanya
5. La producció de qualitat i ecològica

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Aquesta assignatura està formada pels materials creats pels professors Albert Pèlachs, Aimada Solé i Ignasi Aldomà. A banda dels mòduls creats per aquests tres autors al llarg de l'assignatura també es treballarà amb lectures i videos que el consultor anirà indicant en cada moment. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació