Teories de la democràcia Codi:  21.234    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura de Teories de la democràcia introdueix les bases per a analitzar el fenomen de la democràcia des de l'instrumental propi de la ciència política. La democràcia, de fet, és un dels conceptes nuclears de la ciència política i ocupa un espai central en l'estudi de la política. Històricament ha estat la punta de llança de nombrosos anhels i  aspiracions - des de la defensa de drets i llibertats civils fins a la prosperitat i el benestar econòmic i social, passant per l'autodeterminació dels pobles o la sobirania popular - que han marcat el rumb de l'acció i el debat polítics. Si bé el nombre de democràcies ha anat creixent d'ençà la segona meitat del segle XX arreu del món, també és recurrent parlar del malestar o crisi de la democràcia, fins i tot entre les democràcies més consolidades. 

L'anàlisi de la democràcia és un camp d'estudi fascinant alhora que intricat i complex. La pròpia definició literal com a govern del poble és un ideal polític ple de contradiccions, limitacions i paradoxes que han donat peu a innombrables discussions. L'assignatura s'endinsa en algunes de les principals preguntes que planteja la idea de democràcia: és possible que el poble es governi a si mateix o és una mera ficció?, com es passa de les voluntats individuals a una voluntat col·lectiva?, fins a quin punt els ciutadans sostenen opinions raonables en el debat públic?, com es pot mesurar el grau de democràcia d'un determinat país?, etc.  

El recorregut transita des de la definició de la democràcia com a concepte polític fins a la discussió d'alguns dels seus principals enfocaments; des de la tradició analítica basada en la teoria de l'elecció racional fins a les crítiques de la democràcia participativa i la revolució teòrica del gir deliberatiu, sense oblidar les qüestions sobre les mesures i rànquings de democràcia que han centrat bona part del debat actual sobre la qualitat de la democràcia. 

Amunt

La democràcia és un concepte d'ús comú tant en el llenguatge quotidià com en els mitjans de comunicació, però el seu significat, contingut i implicacions pràctiques poden resultar a vegades confusos i poc definits. L'assignatura introdueix una reflexió atenta i sistemàtica del fenomen de la democràcia que pot resultar d'interès per a múltiples àrees dins de les ciències socials com la gestió pública, l'anàlisi política, la comunicació, etc. L'assignatura s'ofereix com a obligatòria dins del grau de Ciència Política i de l’Administració i com a optativa en els graus de Gestió i Administració Pública, Ciències Socials i Relacions Internacionals.

Amunt

Objectius:

  • Comprendre l'especificitat de la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i les preguntes fonamentals que es formula.
  • Entendre les diferents aproximacions a la idea de democràcia en la seva dimensió conceptual, normativa i empírica.
  • Reflexionar sobre les principals problemàtiques que planteja la democràcia com a idea política.
  • Entendre les característiques de l'enfocament econòmic de la democràcia.
  • Veure l'aplicabilitat del model de l'elecció racional a les decisions polítiques.
  • Comprendre el problema formal subjacent a les decisions col·lectives i el paper de les institucions polítiques.
  • Entendre l'origen de l'enfocament de la democràcia deliberativa en relació amb els models de democràcia previs.
  • Identificar els trets característics comuns dels models de la democràcia deliberativa.
  • Repassar el ventall de propostes per implementar la democràcia deliberativa en els sistemes polítics actuals.
  • Entendre les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la comunicació a la implementació de la democràcia deliberativa.
  • Disposar de dades i d'eines analítiques que permetin mesurar la presència i el grau de democràcia d'un país. 
  • Ser conscient del pluralisme existent en la medició de la democràcia i la seva connexió amb la diversitat d'enfocaments teòrics i conceptuals existents. 
  • Ser capaç de realitzar anàlisis empíriques, tant descriptives com explicatives, sobre la qualitat d'un o diversos països. 

Competències

  • CB4- Saber transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. [CPA / RI]
  • CG1- Desenvolupar habilitats de cerca, organització, anàlisi i presentació de la informació. [CPA / RI]
  • CE1- Identificar i aplicar les teories i els conceptes de la Ciència Política a l'anàlisi dels sistemes polítics actuals. [CPA / RI] 
  • CE3- Reconèixer les claus dels processos de presa de decisions polítiques, així com les seves conseqüències i la influència del context econòmic, jurídic i social. [CPA] 
  • CE5- Construir una opinió crítica i raonada sobre els temes que identifiquen els principals debats politològics contemporanis. [CPA]

Amunt

1. La idea de democràcia. El primer repte presenta la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i ubica el concepte de democràcia en el mapa de les idees polítiques.

  • la teoria de la democràcia com a camp d'estudi
  • una aproximació al concepte de democràcia

2. L'enfocament econòmic de la democràcia. El segon repte presenta l'enfocament econòmic de la democràcia: entenent la democràcia com un simple mecanisme d'agregació de preferències polítiques individuals, es mostren les condicions que fan possible aquesta agregació i el paper que hi juguen les institucions polítiques.

  • les decisions polítiques individuals
  • les decisions polítiques col·lectives: l'elecció social
  • les institucions polítiques i la generació d'equilibris
  • la competició política en una democràcia 

3. Democràcia deliberativa. El tercer repte presenta el model de la democràcia deliberativa com una resposta a l'enfocament econòmic de la democràcia, mitjançant la participació inclusiva dels ciutadans en els problemes polítics i l'elaboració de discursos racionals que legitimin les polítiques públiques que s'hagin d'adoptar.

  • deliberació i democràcia
  • què defineix una bona deliberació?
  • on es produeix la deliberació?
  • els resultats i efectes de la deliberació
  • consideracions crítiques sobre la democràcia deliberativa 

4. Mesura i qualitat de la democràcia. El quart repte s'ocupa d'examinar les principals maneres de mesurar empíricament l'estat de la democràcia en un país, amb especial atenció a l'anàlisi del nivell de qualitat d'una democràcia.

  • concepcions procedimentals enfront de concepcions substantives de democràcia
  • el mesurament empíric de la democràcia
  • un nou tema d'interès en l'estudi de la democràcia: la qualitat
  • l'estudi empíric de la qualitat democràtica
  • l'explicació dels nivells de qualitat democràtica

Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt