| Història del pensament econòmic | Codi: 21.317 : 6 |
L'assignatura té com a finalitat ajudar a l'estudiant a entendre les teories econòmiques que ell emprarà com a instruments en el futur en el seu context històric. En aquest sentit, la història del pensament econòmic ha de permetre relativitzar els coneixements a fi de fer-los més instrumentals per aplicar-los a situacions diferents.
El coneixement de la història del pensament econòmic és essencial per veure com les diferents teories econòmiques que han anat apareixent al llarg de la història van sorgir i es van transformar per a explicar millor la realitat econòmica en que vivien els homes i per dissenyar els millors instruments de política econòmica que permetessin transformar aquesta realitat.
Aquesta assignatura té en compte l'adquisició per part de l'estudiant d'un conjunt de competències i objectius bàsics relacionats amb la titulació en la qual s'insereix.
Referent a les competències transversals que l'estudiant adquirirà una vegada superada la mateixa es materialitzarien en
- Capacitat per a l'anàlisi crítica i sintètica així com
- Capacitat per comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
Quant a les competències específiques, aquestes es corresponen a:
| CE4- Utilitzar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica. |
| CE5- Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics. |
| CE7- Analitzar i revisar els conceptes relatius als objectius i els instruments de política econòmica. |
| CE12- Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través del pensament econòmic. |
| CE13- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències. |
Finalment, aquestes competències específiques es tradueixen en un conjunt de resultats d'aprenentatge:
RA1. Presentar de manera sintètica i visual les principals idees i conceptes associats a les principals teories econòmiques
RA2. Argumentar, per escrit o oralment, la rellevància i/o aplicabilitat de determinades propostes fetes pel pensament econòmic
RA3. Examinar les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica per a identificar els elements relacionats amb el context socio-econòmic i històric en el qual es van formular
RA4. Aplicar les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica per fer propostes que puguin resoldre problemàtiques econòmiques contemporànies
RA5. Comparar dues teories econòmiques alternatives i triar de manera argumentada quina seria més aplicable per resoldre determinada problemàtica econòmica
RA6. Analitzar la incidència i interacció de determinats aspectes socials no estrictament econòmics amb una problemàtica econòmica determinada
RA7. Explicar les relacions de causalitat entre el pensament econòmic contemporani i l'evolució més recent dels fets econòmics més recents
El primer bloc (la formació) es dedica a les passes pre-científiques que es donaren per arribar a la constitució de la ciència de l'economia política. En primer lloc, aquestes foren l'escolàstica, fins al 1500 i el mercantilisme entre aquesta data i la revolució anglesa (mòdul 1). Coexistint amb les darreres versions del mercantilisme, apareixeren els primers intents seriosos de relacionar diferents fenomens econòmics, intents que han rebut el nom de quasi-sistemes econòmics o economistes pre-clàssics (mòdul 2).
Bloc 2: La plenitud
El segon bloc (la plenitud) desenvolupa la primera situació clàssica, així com les seves crítiques. L'escola clàssica anglesa i continental, formada bàsicament pels deixebles de Smith es analitzada en el mòdul 3. Els crítics d'aquestes teories, socialistes pre-marxistes, marxistes i historicistes formen el contingut del mòdul 4.
Bloc 3: La maduresa
El tercer bloc (la maduresa) analitza el pensament econòmic entre 1870 i 1945, precedent immediat de la teoria econòmica actual, tant de la microeconomia com de la macroeconomia. Pel que fa a la microeconomia el seu origen es troba en els desenvolupaments marginalistes i neoclàssics que sorgiren al voltant de 1870 (mòdul 5). La macroeconomia, equilibri, creixement i cicles, es va desenvolupar en el període d'entreguerres, amb les crisis econòmiques i els desgavells propis de l'època. Keynes i Schumpeter en serien les figures senyeres i són analitzades al mòdul 6.
Bloc 4: El present com a història
A tall de conclusió el darrer bloc analitza la teoria econòmica actual, o sigui, el present com a història. Els dos mòduls que conformen aquest bloc s'estructuren entorn de la divisió teoria econòmica ortodoxa, aquella que segueix la visió dominant dels economistes (mòdul 7), i la teoria econòmica heterodoxa, la dels crítics d'aquesta visió dominant (mòdul 8).
Per l'estudi de l'assignatura disposeu del material docent de la assignatura. També farem servir altres recursos que es poden trobar a la xarxa com articles en .pdf, webs específiques, bases de dades, vídeos, àudios, etcètera. També us pot ser d'utilitat consultar el Wikirepertori-EiE o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |