Microeconomia Codi:  21.319    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La Microeconomia estudia el comportament econòmic dels individus i les empreses, és a dir, dels anomentats agents econòmics. Aquesta assignatura tracta d'explicar com i per què aquests agents econòmics prenen decisions. Les decisions dels individus en relació a on i quan treballar, les de les empreses sobre quina quantitat produir i com produir i la dels consumidors relacionades amb què i quina quantitat comprar, són exemples dels alguns temes objecte d'estudi.

La Microeconomia s'interessa per la forma com s'interrelacionen i interactuen aquests agents econòmics formant unitats econòmiques més amplies com les indústries i els mercats. Per tal d'estudiar el comportament i la interrelació de les empreses i els consumidors en els mercats, la Microeconomia s'estructura sobre un seguit de models més o menys formals que pretenen explicar l'assignació de recursos en una economia de mercat moderna. La Microeconomia té per tant un caràcter teòric. Els models que utilitza són una representació simplificada de la realitat que tenen com a objectiu facilitar la seva comprensió.

En els models es suposa que els agents són racionals, es a dir, que tenen objectius ben definits que tracten d'apropar el més possible, hipòtesi que ha provat ser força fructífera. Pel fet de referir-se als principis més bàsics del comportament racional, en l'aspecte positiu, i als valors socials més fonamentals, en l'aspecte normatiu, l'anàlisi microeconòmica ocupa un lloc central en l'edifici del coneixement econòmic, i constitueix l'eix vertebrador d'un seguit de disciplines. Entre aquestes disciplines es troben l'economia sectorial o industrial, l'economia regional i urbana, l'economia financera així com l'economia actuarial, l'economia laboral, la teoria del comerç internacional, l'economia dels recursos naturals, l'economia ecològica o l'economia pública.

 

Amunt

La Microecomia aporta un nivell de coneixement superior de la interacció dels agents en el mercat. Es tracta de l'assignatura posterior a Mercats i Conducta i treballa també l'ajust de l'oferta i la demanda però en situacions canviants.

Amunt

L'assignatura de Microeconomia no té una aplicació immediata a la realitat empresarial, però pel fet de facilitar la comprensió del procés d'assignació de recursos, es tracta d'un curs bàsic per qualsevol persona amb responsabilitats de gestió o per tot aquell que vulgui seguir estudis superiors d'economia o administració d'empreses.

Amunt

El curs en pressuposa d'altres, especialment el d'Introducció a la Microeconomia, els d'Anàlisi matemàtica i, en menor mesura, el d'Estadística. D'altra banda és un punt de partida indispensable per l'assignatura d'Economia Industrial del Grau de Direcció i Administració d'Empreses.

Amunt

- És recomanable haver superat Mercats i conducta.


Pla d'estudis ADE
- Com que és un complement de formació, es recomana altament que l'estudiant el cursi quan abans millor. 

Amunt

L'assignatura de Microeconomia té un doble objectiu: la informació i la formació. El primer aspecte apunta a la familiarització amb els continguts de l'anàlisi econòmica moderna. El coneixement econòmic progressa construint models teòrics i contrastant-los empíricament: la contrastació sovint aplica tècniques estadístiques a dades existents, però de vegades també utilitza experiments de laboratori o estudi de casos. El curs mencionarà de tant en tant resultats empírics, però es basarà principalment en idees i models abstractes.

El segon objectiu del curs és el desenvolupament de la intuïció i la capacitat d'anàlisi per a entendre aspectes fonamentals del funcionament de l'economia. El curs emfasitza tres modes, complementaris, de raonament: el verbal, el gràfic (o geomètric) i el matemàtic (àlgebra i càlcul). Encoratja aproximar les qüestions des de les tres òptiques: l'esforç en passar d'una a l'altra sovint ofereix com a recompensa una visió més clara, una justificació més convincent, o una intuïció més sòlida.

 Les competències que treballareu en aquesta assignatura i que us permetran unes millors habilitats en el lloc de treball seran:

 

Treballades a través de la metodologia d'estudi de la UOC:

 

- Destresa en l' ús i aplicació de les TIC en el propi àmbit d'estudi

- Capacitat de gestió de la informació

- Capacitat d'organització i de planificació

- Aprenentatge autònom

 

Treballades mitjantçant el contingut de Microeconomia:

 

- Capacitat d'aplicar coneixements a la pràctica

- Capacitat de prendre decisions

- Capacitat d'adaptació a noves situacions

 

Treballades en l'elaboració d'activitats al llarg del curs:

 

- Capacitat per a la resolució de problemes

- Capacitat d'anàlisi i de síntesi

- Habilitat per a analitzar i buscar informació provinent de fonts diverses

- Capacitat per a treballar en equip

 

Hi ha certes competències que actualment no tenim en compte però que si es considera interessant o necessari s'inclouran al llarg del curs, com la capacitat crítica i autocrítica, la creativitat o l'habilitat divulgativa dels principis i dinàmiques econòmiques.

Amunt

En aquesta assignatura es treballa la microeconomia des de diferents punts de vista i ho hem separat per blocs. Preten ser un nexe d'unió entre la microeconomia introductòria vista a Mercats i conducta i la més analítica que veurem en la Microecononomia avançada.

El mòdul "Oligopoli i estratègies" fa referència a les estructures de mercat i la seva vinculació amb la presa de decisions. No ens pararem a estudiar estructures ja vistes en materials introductoris com el monopoli o la competència perfecta, i ens centrarem en una estructura força comuna en la nostra realitat econòmica: els oligopolis; en la darrera part del mòdul veurem la seva capacitat per a col·ludir en la part central, per mitjà de la teoria de jocs, parant atenció en els diferents escenaris que es poden trobar les empreses a l'hora de prendre decisions.

En el mòdul "Defensa i promoció de la competència" recuperarem molts d'aquests conceptes i els analitzarem des de l'òptica de la política de competència.

El tercer mòdul "Microeconomia global" pretén trencar les fronteres nacionals de la microeconomia, buscant una visió global. Veurem la globalitat geogràfica representada per mitjà de l'internacionalisme i les relacions comercials entre països i indústries, què fa que hi hagi especialització i intercanvi de béns i serveis a escala mundial i les diferents polítiques comercials. Vista la globalització geogràfica, passarem a estudiar la tecnològica, és a dir, com ha afectat la incorporació de les noves tecnologies a la indústria, i com ha provocat la reestructuració empresarial i ha canviat les vies de comunicació tant entre empreses com a dins seu. Acabarem veient com també hi ha hagut especialització territorial, i posarem exemples de diferents àrees industrials segons els recursos que oferien les diferents zones.

El quart mòdul del material didàctic, «El sector públic», es refereix a l'estudi d'aquest sector com un dels agents econòmics que intervé en el desenvolupament d'una economia de mercat. S'identifiquen les funcions que justifiquen la seva intervenció en el debat, s'analitzen els instruments que s'utilitzen per a la seva intervenció i s'avaluen els efectes d'aquesta intervenció a partir d'una proposta de reflexió a l'entorn del concepte d'eficiència econòmica.

En el mòdul 5 del material didàctic es fa referència al funcionament dels mercats de factors productius. S'hi avaluen els principals determinants de l'equitat més o menys gran en la distribució personal i funcional de la renda, i s'hi fa una extensa revisió dels factors que condicionen l'evolució de la demanda i l'oferta tant de treball com de capital i que, per tant, n'afecten la remuneració.

El mòdul 6 «Introducció a l'equilibri general» ens portarà a nivells més avançats de la microeconomia. El que s'ha vist fins ara és el que s'anomena estudi parcial dels mercats, és a dir, hem vist casos concrets de diferents mercats, però no n'hem vist la forta interrelació que existeix entre ells, ja sigui des d'un punt de vista temporal o geogràfic. Veurem ara el que els economistes anomenen anàlisi d'equilibri general i, per tant, l'estudi dels mercats d'una manera global.

 

Continguts

 

Bloc 1.

 

Mòdul 1

Oligopoli i estratègies

Pau Cortadas Guasch i Néstor Duch Brown

  1. Estructures de mercat
  2. Oligopolis i teoria de jocs
  3. Col·lusions

    

Mòdul 3

Microeconomia global

Pau Cortadas Guasch

  1. Comerç internacional
  2. Globalització

 

Bloc 2.

 

Mòdul didàctic 4

El sector públic

Xavier Ponce Alifonso

  1. Introducció
  2. El concepte econòmic de sector públic
  3. Els ingressos de l'Estat
  4. Les decisions de despesa del sector públic. Intervenció del sector públic davant dels fracassos del mercat 

Mòdul didàctic 2

Defensa i promoció de la competència

Anna Merino Castelló

  1. La política de competència com a instrument de la política econòmica del govern
  2. El sistema espanyol de defensa i promoció de la competència
  3. Fonaments microeconòmics: estructura de mercat i definició de mercat rellevant
  4. Conductes contràries a la lliure competència

 

Bloc 3

Mòdul didàctic 5

Mercats de factors

Xavier Ponce Alifonso

  1. Introducció
  2. Distribució personal i funcional de la renda
  3. Demanda i oferta de factors
  4. Mercats de treball imperfectes
  5. El mercat de capital
  6. El factor humà en la nova economia
  7. Activitats

Mòdul didàctic 6

Introducció a l'Equilibri General

Pau Cortadas Guasch

  1. L'equilibri general i l'eficiència del Mercat
  2. Introducció
  3. Una senzilla economia d'intercanvi
  4. L'eficiència en la producció
  5. L'eficiència en la combinació de productes
  6. Els guanys derivats del comerç internacional
  7. Els impostos en l'equilibri general
  8. Altres fonts d'ineficiència

Amunt

Microeconomia PDF

Amunt

Característiques del material didàctic

El material es complet i força detallat, per la qual cosa creiem que no serà necessari l'ús de bibliografia complementaria. En tot cas, la que apareix en cada mòdul es de qualitat i presenta els temes amb uns enfocaments una mica diferents i amb nivells de dificultat variats, per la qual cosa es pot utilitzar per acabar d'assolir i aprofundir conceptes.

D'altra banda, és important treballar les activitats d'autoavaluació dels mòduls (a l'avaluació continuada es proposaran coses relacionades). Llegir els resums i els glossaris al final ajuda a assimilar conceptes.

També us pot ser d'utilitat consultar l'Hiperrepertori o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt