• Descripció

Aquesta assignatura introdueix l'estudiant a la mirada sociològica a la realitat social. Treballa les eines conceptuals per analitzar els processos de socialització i institucionalització (el funcionament dels rols i les normes socials, els mecanismes de control social), ressegueix com des dels clàssics la disciplina ha explicat les transformacions socials i les desigualtats, i també identifica l'especificitat de la disciplina i la manera d'entendre el seu caràcter crític i desemmascaradador. I ho fa mirant d'establir un diàleg amb la ciència econòmica, sobretot a partir de contrastar les diferències entre el que s'anomenarà homo oeconomicus i homo sociologicus, les nocions implícites d'èsser humà en ambdues disciplines.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Sociologia procura no caure en una visió estrictament academicista i corporativa del que és (o hauria de ser) la sociologia i, sense renunciar a la centralitat de les aportacions de la disciplina, resta necessàriament oberta a tota mena de connexions amb altres disciplines frontereres, molt especialment a l'economia. En tant que matèria de formació bàsica, l'assignatura acompanya a les assignatures més pròpiament econòmiques  en el desplegament de la mirada a l'estructura i les institucions econòmiques, amb la voluntat de complementar-les amb una perspectiva sobre la mateixa realitat social des del punt de vista de les institucions i  les normes socials. 

• Camps professionals en què es projecta

La mirada sociològica és una excel·lent eina d'anàlisi crítica del complex món social contemporani i, com a tal, pot ser molt útil no només en el camp de la investigació en economia, com a complement als coneixements de la disciplina econòmica, sinó també en feines en altres àmbits a l'empresa, l'educació o les polítiques públiques, entre d'altres. De fet, la sociologia pot ser entesa com una forma de coneixement i, alhora, com una forma de pensar (la imaginació sociològica) aplicable al nostre entorn i la nostra identitat.

• Coneixements previs

No es requereixen de coneixements previs específics per realització d'aquesta assignatura, que vol ser una iniciació i introducció a la sociologia.

• Objectius i competències

Les competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són:

• Adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
• Analitzar de forma crítica i sintètica.

La competència general és:

• Contribuir a una assignació de recursos eficient i equitativa, tant en l'àmbit particular com col·lectiu.

I les competències específiques són:

• Aplicar les principals tècniques instrumentals pròpies de l'anàlisi econòmica. 
• Manejar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica. 
• Analitzar el funcionament dels Mercats en diferents Escenaris d'interrelació i en diferents Horitzons temporals.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura, que es treballen en activitats a partir dels materials propis, en text i vídeo, i d'una selecció de recursos externs, s'estructuren en quatre grans qüestions: 

Presentació.

-Estradé, Antoni (2016) "La paradoxa en la ciència social" [vídeo en línea]. Barcelona: UOC. 

1. Quina és l'especificitat de la perspectiva sociològica?

-Estruch, Joan. (2019) "La perspectiva sociològica". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC. 

2. L'homo sociologicus: com ens condiciona la socialització i les institucions socials? 

-Mostaza, Esther. (2019) "La societat (I). El procés de socialització". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Núñez, Francesc (2019) "La societat (II). El procés d'institucionalització". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Rovira, Marta (2016). "El procés de socialització" [audiovisual]. Barcelona: UOC. 

-Martínez, Roger; Mansilla, Jose (2022). "Normalitat, desviació i poder" [audiovisual]. Barcelona: UOC.

-Boudon, Raymond "VIII. El conocimiento sociológico: problemas epistemológicos de la sociología". A La lógica de lo social, p.214-233. Madrid: Rialp, 1981.   

-Bourdieu, Pierre  i  Wacquant, Loïc .J.D (1994) "Per una sociologia reflexiva", Barcelona: Herder, p.92-99 (pregunta sobre "Habitus", "il·lusió" i "racionalitat").                                

3. Els clàssics i la idea de societat: individus, esperits col·lectius o organismes? 

-Estradé, Antoni (2016) La curiositat i el sorgiment de la sociologia [vídeo en línia]. Barcelona: UOC.

-Estradé, Antoni (2019) "El pensament sociològic (I). Els fundadors". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Rodríguez, Nuria (2019) "Sociologia i economia". A:  Sociologia. Barcelona: UOC. /

-Hamilton, Peter (2001): "La il·lustració i el naixement de la ciència social". [Original a Bram Giebel i Stuart Hall (Eds) Formations of Modernity (Introduction to Sociology). Cambridge: Polity Press].

4. La sociologia com a crítica o com a enginyeria social: la globalització

-Cardús, Salvador (2019) "La sociologia com a pràctica i com a saber". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Martínez, Roger (2019) "El pensament sociològic (II). Els contemporanis". A: Cardús, Salvador i Mostaza, Esther (Coords) Sociologia. Barcelona: UOC.

-Berger, Peter L. (1992) "La sociologia com a disciplina humanística". A: Invitació a la sociologia, p. 195-209. Barcelona: Herder.

-Bourdieu, Pierre, Wacquant, Loïc, J.D. (1994) Per a una sociologia reflexiva, p. 168- 174. Barcelona: Herder.

- Boudon, Raymond (1981) "I. Qué es la sociologia?". A: La lógica de lo social, p.15-37. Madrid: Rialp.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Podeu accedir als materials obligatoris a través tant de l'apartat de recursos de cada activitat, a sota, com de l'espai general de recursos de l'aula, a dalt a la dreta de l'aula (si hi entreu per aquesta via, heu de seleccionar el recurs d'aprenentatge-NIU corresponent a l'activitat que estigueu fent en cada moment, a dalt de tot). Per cada material obligatori, teniu una estimació del temps que s'espera que hi dediqueu (molt aproximat, ja que el temps variarà molt segons com cadascú llegeixi o treballi els materials i el grau d'aprofundiment que busqueu, de si preneu notes i feu resums, etc.); en quins formats està disponible (alguns materials en text a més de en format pdf els teniu també en format html5, epub, mobipocket i audiollibre); i una indicacions sobre el recurs i de vegades recomanacions per treballar-lo. 

A banda d'aquests materials obligatoris, a l'espai de recursos de l'aula, a dalt a la dreta, hi trobareu també altres recursos complementaris, que vas des de vídeos a enllaços a organitzacions, institucions, revistes, bases de dades o recursos lingüístics. Exploreu-ho i aprofiteu-ho. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació